Hi ha pobles a la Comunitat Valenciana on viuen menys persones que en un edifici de qualsevol ciutat. El 40% dels municipis de la Comunitat tenen menys de 1.000 habitants. Són localitats que porten dècades perdent veïns, servicis i, sobretot, presència institucional. Ara, la Diputació de València i l'associació Mensajeros de la Paz han decidit fer una cosa poc habitual: no esperar que la gent vaja als servicis, sinó portar els servicis fins a la gent.
El projecte es diu 'Camins de Benestar i Salut Pública' i el seu objectiu és clar: acostar atenció preventives a persones majors que viuen en municipis rurals de menys de 1.500 habitants en les comarques de la Serrania, el Racó d'Ademús i la Vall d'Albaida. Tres territoris de l'interior valencià que compartixen el mateix problema estructural: la distància, física i administrativa, que separa els seus veïns dels servicis bàsics.
Una furgoneta amb voluntaris especialistes, de poble en poble
El cor del projecte és una unitat mòbil itinerant, finançada per la Diputació de València, equipada amb material portàtil i acompanyada per voluntariat tècnic especialitzat. La idea és senzilla però poderosa: la unitat arriba al poble, els ajuntaments cedixen un espai municipal, i els veïns —amb cita prèvia, prioritzant persones majors i amb mobilitat reduïda— reben revisions prevetives en quatre àmbits concrets: salut bucodental, visió, podologia i estètica personal. No és un centre de salut. És una cosa diferent: un senyal que algú s'acorda de tu encara que visques lluny de tot.
Cada visita inclourà una revisió bàsica, una xarrada de prevenció i l'entrega de material informatiu. Si durant l'avaluació es detecta algun risc o afecció, la persona serà derivada al centre social o sanitari més pròxim per a garantir la continuïtat de l'atenció. El projecte també busca fomentar hàbits d'autocura a través de tallers i xarrades, convertint cada parada de la unitat en un xicotet esdeveniment comunitari.
"La Diputació continuarà estant on altres no arriben, perquè la millor política és la que elimina distàncies, la que acosta oportunitats, la que escolta i actua abans que el problema siga major" - Vicent Mompó, president de la Diputació de València
L'acte de presentació, a Tuéjar: un símbol en si mateix
La iniciativa es va presentar en l'auditori municipal de Tuéjar, un municipi de la Serrania que encarna exactament el tipus de realitat que este projecte pretén atendre. L'acte va reunir el president de la Diputació de València, Vicent Mompó; la diputada de Benestar i Inclusió Social, Imma González; l'alcalde de Tuéjar, Carlos Tarazón; el Pare Ángel, fundador de Mensajeros de la Paz; i la presidenta de Mensajeros de la Paz CV, Chelo Felip.
Mompó va anar directe en argumentar la raó de ser del projecte: que qui viu en un poble "senta que no està sol i que la seua administració pensa en ell, que arriba fins a la seua porta i que no l'obliga a anar-se'n per a accedir a servicis essencials". I va afegir una dimensió que va més enllà del sanitari: este projecte, va dir, "parla de respecte, de reconéixer tot el que una generació va fer per construir estos pobles i de tornar-los ara una part d'eixe esforç amb fets".
"Cal acompanyar i sobretot escoltar; les persones majors volen contar-nos les seues vivències i nosaltres venim a aprendre" - Pare Ángel, fundador de Mensajeros de la Paz
El Pare Ángel no va ocultar el seu entusiasme davant el qual va qualificar de "un projecte nou amb molt de futur, que es multiplicarà per més pobles allunyats de les ciutats". També va reivindicar el paper històric dels municipis rurals amb una frase que resumix bé l'esperit del projecte: "Les ciutats no han nascut soles, sinó que ho han fet gràcies als pobles". Per la seua part, Chelo Felip, presidenta de Mensajeros de la Paz CV, va agrair el suport institucional i va subratllar que "junts som capaços d'arribar molt lluny per difícil que siga la meta".
Un problema que no és nou, però que urgix atendre
L'envelliment acompanya la despoblació: dels 542 municipis de la Comunitat Valenciana, 172 mostren un índex d'envelliment superior al 250%, la qual cosa indica que hi ha 25 persones majors de 64 anys per cada 10 menors de 16. Són xifres que expliquen per què projectes com este no són un luxe, sinó una necessitat. Més de 160 municipis estan caracteritzats com a zones amb risc de despoblació. En molts d'ells, la pregunta no és si hi haurà metge la setmana que ve, sinó si hi haurà veïns d'ací a deu anys.
Segons l'últim cens, el 53% dels municipis espanyols tenen menys de 500 habitants, i el 90% d'ells estan en risc d'extinció demogràfica. En eixe context, darrere de cada percentatge hi ha veïns que depenen de servicis bàsics que, sense recursos, simplement deixen d'existir. La unitat mòbil de 'Camins de Benestar i Salut Pública' no pot resoldre a soles eixe panorama, però sí que pot marcar una diferència concreta en la vida de les persones que hui viuen, envellixen i en massa ocasions se senten invisibles en els pobles de l'interior valencià.
Més enllà de les revisions preventives, Missatgers de la Pau també oferix professionals a domicili, un canal d'envelliment actiu i el telèfon 900 222 223 d'atenció ininterrompuda per a qui necessite suport o simplement senta soledat. Perquè a voltes, la intervenció més important no ve amb un fonendoscopi, sinó amb algú que agafa el telèfon.