Un estudi del IIS La Fe amb bessones monozigòtiques identifica cinc gens implicats en el desenvolupament de l'anorèxia nerviosa

La troballa permetrà millorar el diagnòstic, la prevenció i el tractament de l'anorèxia nerviosa

Guardar

Equip d'investigació multicèntric de la Fe format per professionals de la psiquiatria, l'epigenètica i la bioestadística
Equip d'investigació multicèntric de la Fe format per professionals de la psiquiatria, l'epigenètica i la bioestadística

Un equip d'investigació multicèntric format per professionals de la psiquiatria, l'epigenètica i la bioestadística ha descobert 5 gens relacionats en el desenvolupament de l'anorèxia nerviosa gràcies a l'estudi de mostres biològiques de germanes bessones idèntiques. L'equip, liderat per Luis Rojo, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat de València al costat de Juan Sandoval, director de la plataforma d'Epigenètica de l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe), ha comptat amb la participació de professionals clínics i bioestadístics de la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Extremadura.

L'objectiu d'aquest grup d'investigadors era descobrir les bases epigenètiques de l'anorèxia nerviosa, un dels trastorns alimentaris amb major mortalitat entre les patologies psiquiàtriques. L'anorèxia nerviosa constitueix un problema de salut pública que afecta, fonamentalment, a dones joves i adolescents en països desenvolupats. El diagnòstic s'estableix sobre criteris únicament clínics, sense que existiren, fins al moment, marcadors biològics, genètics o epigenètics.

"Aquest descobriment és rellevant per a elaborar criteris més precisos basats en marques epigenètiques associades a la malaltia i augmentar el coneixement per a posar en marxa estratègies terapèutiques, de prevenció i d'intervenció primerenca en casos d'anorèxia nerviosa", ha destacat el doctor Luis Rojo.

La investigació, publicada en la revista internacional Translational Psychiatry, s'ha basat en l'estudi de mostres de germanes bessones homozigòticque discordants per a l'anorèxia nerviosa, és a dir, parelles de bessones idèntiques en les quals una d'elles pateix el trastorn i l'altra no. "Els bessons idèntics es poden considerar rèpliques de la mateixa seqüència d'ADN, per tant, estudiar a aquesta població permet una avaluació de l'epigenoma independentment de qualsevol variació de la seqüència genòmica", ha explicat Juan Sandoval.

Cinc gens implicats

Aquest treball va detectar diversos gens implicats en l'anorèxia nerviosa, concretament PPP2R2C, CHST1, SYNJ2, JAM3 i UBAP2L. Els dos primers han sigut associats al tret metabòlic de la diabetis tipus 2. La diabetis tipus 2 i les anomalies en la secreció de la insulina i els nivells de glucèmia s'han relacionat amb l'anorèxia nerviosa. Per part seua, els gens UBAP2L i SYNJ2 han sigut relacionats amb el trastorn bipolar i la iniciació al consum de cànnabis respectivament. Les comorbiditats psiquiàtriques són molt comunes en l'anorèxia nerviosa i inclouen trastorns com l'ansietat, trastorn obsessivocompulsiu, trastorns de personalitat o per abús de substàncies.

Per a això s'ha implementat una exhaustiva avaluació de les diferències en el perfil de metilació de l'ADN en bessones monozigòtiques discordants per a l'anorèxia nerviosa mitjançant un abordatge del genoma complet, validant posteriorment les troballes en una mostra de pacients amb anorèxia no relacionades familiarment.

La sinergia entre la psiquiatria, l'epigenètica i la bioestadística ha fet possible descobrir aquestes noves marques epigenètiques associades a un trastorn alimentari que afecta una de cada cent adolescents -majoritàriament dones, però també pot ocórrer en homes- i que s'inicia entre els 12 i els 18 anys.

Les marques epigenètiques regulen l'expressió dels gens sense afectar la seqüència de l'ADN. En el cas de l'estudi de bessones homozigòtiques, s'ha pogut estudiar un tipus comú de modificació epigenètica que es coneix com a metilació de l'ADN i s'ha pogut veure que, encara que les bessones comparteixen el mateix ADN poden aparéixer diferències epigenètiques i, per tant, patir malalties diferents al llarg de la seua vida.

Els estudis amb mostres de bessons són molt útils en la investigació sobre la contribució relativa de factors genètics i ambientals al comportament i a altres fenotips i serveixen per a diferenciar les causes genètiques de les ambientals. A més, permeten la col·laboració entre disciplines i mètodes d'investigació i eliminar variables de confusió o facilitat d'aparellament.

Arxivat a:

Destacats