Les treballadores valencianes van cobrar l'any 2020 uns 5.073 euros menys de mitjana que els homes en la Comunitat Valenciana. Així es desprén d'un informe realitzat per CCOO PV i UGT-PB, que analitza la situació de bretxa de gènere quant al salari rebut.
Aquestes dades han sigut presentades amb motiu del Dia Internacional per la Igualtat Salarial del 22 de febrer i corresponen a 2020, a l'espera de comptabilitzar l'impacte dels dos últims anys de pandèmia. Entre altres coses, ressalta el fet que elles haurien de treballar 73 dies més a l'any perquè el seu salari s'equiparara, la qual cosa suposa que 'regalen' al voltant d'una hora i 36 minuts de la seua dedicació laboral al dia.
"Hem de combatre el discurs negacionista que no hi ha desigualtat salarial", ha reivindicat la secretària de Dons i Igualtat de CCOO PV, Cloti Iborra. "No podem estar disponibles tot el dia per a tothom", ha incidit la seua homòloga en UGT-PV, Pilar Mora, en una trucada a erradicar la feminització del treball precari i de les cures en la llar.
En concret, les últimes dades disponibles assenyalen que la bretxa salarial de gènere en la Comunitat va ser del 20,1% en 2020, la qual cosa suposa una lleugera baixada d'un punt respecte a l'any anterior encara que continua estant un 1,38% per damunt de la mitjana nacional. Aquestes xifres coincideixen amb el caràcter excepcional del primer any de pandèmia i amb les primeres pujades del salari mínim interprofessional, per la qual cosa els sindicats demanen cautela i analitzar la seua evolució.
"LES REINES DE LA JORNADA PARCIAL"
En comparació a altres comunitats, la Comunitat va millorar un lloc en la bretxa salarial, però es va mantindre com la quarta per la cua. I és que les valencianes s'enfronten a un mercat marcat per la temporalitat --el 20,9% d'elles enfront del 15,9% d'ells-- i la parcialitat --el 85% de tota l'ocupació parcial és exercit per dones--. "Som les reines de la jornada parcial", ha constatat la secretària de Dons de CCOO PV.
Són tasques que realitzen de manera involuntària, ja que "els estereotips les condemnen a encarregar-se de les tasques de cures i les espenten fora del mercat laboral", ha denunciat la representant d'UGT-PV, a més de recordar que els complements salarials s'atorguen per conceptes masculinitzas com la disponibilitat. "Hem triat entre ser mares o treballadores?", s'ha preguntat.
Com a dada preocupant i recurrent, els sindicats adverteixen sobre la quantitat d'aturades de llarga duració (més d'un any), amb un 59% de dones, i de molt llarga duració (més de quatre anys) amb fins a un 65%. Tot això a l'espera de l'impacte a nivell autonòmic de la reforma laboral aprovada en 2022.
Per tipus de contracte, la bretxa és major en els indefinits (20,73%), mentre en els temporals se situa en el 18,9%. Aquesta última dada arriba a triplicar la mitjana estatal del 6,11% i va pujar més de tres punts de 2019 a 2020.
MÉS BRETXA EN OCUPACIONS PITJOR PAGADES
La bretxa s'agreuja tant per sectors com per classes socials, ja que en la Comunitat la majoria d'ocupacions són de serveis i aquests són els que solen estar pitjor remunerats i més feminitzats. En l'edat no hi ha tanta diferència de gènere, ja que les dones i homes joves han de fer front a la mateixa precarietat quan accedeixen al mercat.
En xifres, les valencianes menors de 25 anys i majors de 55 són les que pateixen major bretxa (23,79% i 21,83%, respectivament), mentre les ocupacions poc remunerades aconsegueixen una diferència salarial del 37% entre dones i homes. Respecte a les pensions, la bretxa en la Comunitat és del 33%, a penes unes dècimes per davall de la mitjana, la qual cosa es tradueix en uns 400 euros menys al mes.
Com a causes d'aquest escenari, els sindicats apunten als rols de gènere tant en l'educació com en la vida laboral, que es tradueixen en pitjors condicions i sous més baixos. També hi ha discriminació salarial en pagar menys a elles pel mateix treball.
Per a acabar amb aquesta xacra, CCOO PV i UGT-PV exigeixen potenciar els plans d'igualtat en les empreses de més de 50 treballadors que estan obligades a això. Segons les últimes dades actuals, només el 23% de les de la Comunitat ho han registrat, mentre unes altres volen impulsar-los ara per a poder accedir a subvencions públiques.
SANCIONS I PACTE D'ESTAT PER LES CURES
Una altra de les mesures que proposen és dignificar la situació de les treballadores de la llar, reforçar la Inspecció de Treball, incloure clàusules de discriminació positiva en els convenis col·lectius, establir sancions en empreses que abusen de la contractació parcial de dones o promoure la igualtat a les aules, les carreres i les eixides professionals.
A més, reclamen un repartiment equilibrat de les cures mitjançant un "gran pacte d'estat", que les administracions públiques garantisquen uns serveis de qualitat tant per a la infància com per a la vellesa i la dependència i que s'impulse una llei d'usos del temps amb perspectiva de gènere.
Respecte al teletreball, els sindicats coincideixen que cal esperar a les dades de 2021 i 2022 per a saber el seu impacte real, però defensen que no s'ha de considerar com una fórmula de conciliació perquè "suposa arrossegar-les a les tasques de cures".