La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha administrat ja 4.765 dosis de la vacuna per a la prevenció de l'herpes zòster en població adulta amb malalties de risc. Per províncies: 2.571 dosis s'han administrat a València, 1.828 a Alacant i les 366 restants a Castelló.
D'aquesta manera, la Comunitat Valenciana, una de les primeres autonomies a començar a administrar aquesta vacuna després que la Comissió de Salut Pública del Ministeri de Sanitat acordara al setembre de l'any passat el repartiment autonòmic, ha administrat en nou mesos més de l'11% del total de dosis rebudes (42.520).
Aquesta vacuna està especialment indicada per a població adulta amb malalties de risc: persones sotmeses a un trasplantament de progenitors hematopoètics; trasplantament d'òrgan sòlid; tractament amb fàrmacs anti-JAK (medicaments d'última generació contra l'artritis); VIH; hemopaties malignes (càncer en la sang) i tumors sòlids en tractament amb quimioteràpia. En aquesta tipologia de pacient la probabilitat de desenvolupar una infecció per virus herpes zòster de progressió greu o amb complicacions és major que en la població general.
Per aquest motiu, els serveis hospitalaris que els atenen els estan derivant a Medicina Preventiva, on se'ls ofereix la possibilitat de vacunar-se contra l'herpes zòster. La pauta vacunal són dues dosis separades entre 2 i 6 mesos.
Per grups de risc, la majoria de les dosis s'ha inoculat a persones receptores d'una donació d'òrgan (1.067), seguides de pacients que reben quimioteràpia (821), que estan en tractament amb fàrmacs anti-JAK (815), són persones portadores del VIH (655), han rebut un trasplantament de progenitors hematopoètics per a tractar un tumor maligne (651) o pateixen hemopaties malignes (540), entre altres.
Una vegada aconseguida una bona cobertura en aquests grups de risc, la vacunació s'ampliarà a altres col·lectius, com a persones majors sense altres factors de risc.
La vacuna és molt eficaç i segura
L'herpes zòster és una malaltia molt prevalent i s'estima que continuarà creixent per l'envelliment de la població i l'augment de persones immunodeprimides. En aquest sentit, la seua incidència és major a partir dels cinquanta anys i en dones, i augmenta amb l'edat i en presència d'immunodepressió i unes certes afeccions de risc.
De fet, més del 95% de la població major de seixanta anys ha passat la varicel·la en la infància i, encara que s'haja curat, manté encara el virus de la varicel·la-zòster acantonat en les arrels nervioses. En condicions normals, les defenses immunitàries mantenen bloquejat el creixement del virus, però en persones més majors o que estan prenent fàrmacs immunosupressors, el virus es pot reactivar i desencadenar l'herpes zòster.
La infecció es manifesta inicialment amb picarol i dolor, i posteriorment causa una erupció vesicular. En més de la meitat dels casos, pot provocar dolor durant més de tres mesos. En els casos greus, el dolor pot persistir més temps i arribar a ser incapacitant.
La vacuna té una alta eficàcia preventiva, pròxima al 90%, fins i tot en persones més immunodeprimides, i la duració de la immunitat podria mantenir-se durant almenys una dècada.
La majoria d'efectes adversos són lleus, tant en l'àmbit local (dolor i enrogiment en el punt de la injecció) com a general (fatiga i cefalea).