El conseller d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, ha enviat dos cartes a les ministres d'Educació, Formació Professional i Esports, Pilar Alegría; i de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant; en les quals els insta a modificar la normativa que regula la prova d'accés a la universitat (PAU), de manera que els estudiants de la Comunitat Valenciana s'examinen en igualtat de condicions que els de les CCAA que no tenen llengua cooficial.
En l'actualitat, l'estudiantat de la Comunitat Valenciana realitza cinc exercicis en la PAU, front als quatre de les regions sense llengua cooficial. El conseller recorda que un exercici més “implica no sols una major càrrega d'estudi, sinó també una major duració de la prova i, amb això, un augment de la fatiga”.
En eixe sentit, Rovira ha traslladat a les titulars d'Educació i Universitats la “preocupació” de la Generalitat “davant d'una situació que afecta l'alumnat de la Comunitat Valenciana”, on hi ha dos llengües cooficials: castellà i valencià.
El conseller recorda a les ministres que, “després d'un anàlisi rigorós de les dades publicades pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, en relació amb l'Estadística dels resultats de la Prova d'Accés a la Universitat dels últims anys, hem constatat que l'alumnat de les Comunitats Autònomes amb diverses llengües oficials (a excepció del País Basc) obté, de manera sistemàtica, qualificacions inferiors en comparació amb l'estudiantat de la resta de l'Estat, on únicament el castellà és llengua oficial”.
Segons expressa el conseller, este fet “evidencia una situació de desigualtat”, ja que mentres una part de l'alumnat espanyol ha de realitzar únicament quatre exercicis en la prova d'accés a la universitat, altra part es veu obligada a realitzar cinc.
Principis d'igualtat, mèrit i capacitat
El conseller recorda a les ministres que la Llei Orgànica 2/2023, de 22 de març, del Sistema Universitari, establix en el seu article 31.2, que correspon al Govern -previ informe de la Conferència General de Política Universitària i del Consell d'Estudiants Universitaris-, regular mitjançant Reial Decret les normes bàsiques d'accés de l'estudiantat als ensenyaments universitaris oficials, “sempre respectant els principis d'igualtat, mèrit i capacitat”.
“En conseqüència, en aplicació de tal principi d'igualtat, i considerant l'existència d'un districte únic universitari en el procés d'admissió a la universitat, sol·licite formalment la modificació de l'article 12 del Reial Decret 534/2024, d'11 de juny, pel qual es regulen els requisits d'accés als ensenyaments universitaris oficials de grau, les característiques bàsiques de la prova d'accés i la normativa bàsica dels procediments d'admissió, a fi de fixar en quatre el número d'exercicis a realitzar en el cas de comunitats autònomes en llengua cooficial, de manera que, un d'ells versarà sobre la Llengua Castellana i Literatura II o Llengua Cooficial i Literatura II, a elecció de l'alumnat”, assenyala.
El conseller explica que esta elecció és “perfectament compatible amb l'avaluació de les competències a través de la prova, en tant que tal opcionalitat ja es dona actualment entre les matèries d'Història d'Espanya i Història de la Filosofia, i l'alumnat únicament deu examinar-se obligatòriament d'una matèria de la modalitat”.
Rovira indica, així mateix, que l’opcionalitat “no exclou la possibilitat que l’alumnat puga presentar-se a l’exercici de la llengua oficial no elegida, a efectes de millorar la nota d’admissió, tal com establix l’article 22 del citat Reial Decret”.
Així mateix, en les cartes el conseller indica a les ministres que, “en cas que no s’estime oportú atendre la sol·licitud presentada, l’urgeix, de manera subsidiària, a considerar la modificació de la redacció de l’article 14 del Reial Decret 534/2024, en el sentit d’establir que la qualificació de la prova d’accés es determine per mitjà de la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en cada u dels exercicis, calculada sempre sobre quatre exercicis”.
“De manera que, en el cas de les Comunitats Autònomes amb llengua cooficial es prendrà la qualificació més alta entre els exercicis de Llengua Castellana i Literatura II o Llengua Cooficial i Literatura II”, conclou el conseller.