Una investigació liderada per geòlogues de la Universitat Complutense de Madrid i en la qual participen investigadors de la Fundació Conjunt Paleontològic de Terol-Dinópolis, de la Universitat d'Oviedo, Universitat de Caen (França), Universitat de Leeds (el Regne Unit) i Colorado School of Mines (Estats Units), llança llum sobre els ambients sedimentaris i el clima en el qual van viure els dinosaures de l'est d'Ibèria durant el Juràssic Superior, entre 154 i 145 milions d'anys d'antiguitat aproximadament.
En concret, aquesta investigació es basa en l'anàlisi de roques sedimentàries en les quals es troben els principals jaciments de dinosaures de les províncies de Terol i València.
L'estudi ha revelat que les faunes de dinosaures de finals del Juràssic vivien en zones costaneres en les quals hi havia una gran varietat d'ambients sedimentaris, que estaven formades per dunes eòliques i per grans planes d'inundació amb abundant vegetació que estaven solcades per rius.
També hi havia llacs molt succints d'aigua dolça als quals arribava sediment transportat pels rius, el qual es depositava en xicotets deltes. "Gràcies a l'estudi detallat de les roques juràssiques hem pogut determinar que les zones costaneres es van formar en un clima que tenia dues estacions molt marcades", ha indicat l'autora principal de l'estudi, Sonia Campos-Soto.
La investigació conclou que en les estacions seques a penes plovia, per la qual cosa els rius transportaven menys aigua o, inclusivament, es podien assecar. El sediment arenós era transportat pel vent i s'acumulava en les dunes eòliques. Així mateix, determina que en les estacions humides es produïen pluges torrencials, com succeeix en l'actualitat en les zones afectades pels monsons.
Durant aquests períodes de fortes pluges, els rius transportaven una gran quantitat d'aigua a molt alta velocitat i es desbordaven, donant lloc a grans inundacions. Durant aquestes, els corrents d'aigua podien transportar troncs d'arbres i grans cants de sediment erosionats de les planes d'inundació i, inclusivament, podien arribar a arrossegar als dinosaures. Després de les inundacions, els dinosaures que transitaven per les zones inundades van deixar les seues trepitjades en el sediment fangós humit.
SISTEMA COSTANER SIMILAR
En l'actualitat, un sistema costaner similar al que hi havia en el Juràssic Superior en l'est d'Ibèria es troba al Parc Nacional de Lençois Marahensis, en el nord-est del Brasil.
La professora Titular de la Universitat Complutense de Madrid, María Isabel Benito, investigadora principal d'un dels projectes que ha finançat aquest estudi, ha precisat que aquest sistema costaner "se situa en una regió del Brasil en la qual es desenvolupen pluges estacionals, en la qual hi ha dunes eòliques que es desenvolupen i avancen sobre deltes formats en llacs succints d'aigua dolça, rius i planes d'inundació que tenen abundant vegetació, de forma molt similar als ambients sedimentaris que hi havia en el Juràssic Superior i en els quals vivien els dinosaures".
Per part seua, el director gerent de la Fundació Dinópolis, Alberto Cobos, i paleontòleg coautor de l'estudi, destaca que aquestes conclusions sedimentològiques "suposen un gran avanç per a comprendre el context paleoambiental i paleoclimàtic en el qual van viure els dinosaures, com els sauròpodes gegants Turiasaurus i Losillasarus, entre altres".
Per a poder dur a terme aquesta investigació, s'ha realitzat una àmplia anàlisi de huit seccions estratigràfiques a la província de Terol, en àrees de Cedrillas, El Castellar, Formiche Alto, Mora de Rubielos i Riodeva, i en la de València, en les zones de Losilla-Alpont, Benaixeve i el Villar, que en total comprenen un immens registre sedimentari de 5.072 metres de grossària. Així mateix, s'han recol·lectat 455 mostres de roca per a realitzar estudis microscòpics.
L'article de Sedimentology es titula 'Where humid and arid meet: Sedimentology of coastal siliciclastic successions deposited in apparently contrasting climates' i els autors de l'article són Sonia Campos-Soto, María Isabel Benito, Nigel P. Mountney, Piret Plink-Björklund, I. Emma Quijada, Pablo Suarez-Gonzalez i Alberto Cobos.
Aquest treball s'ha realitzat en el marc de diversos projectes d'investigació dels Ministeris de Ciència, Innovació i Universitats i d'Economia i Competitivitat del Govern d'Espanya i del Govern d'Aragó --grup d'investigació FOCONTUR--.