L’estiu i l’augment de les activitats a l’aire lliure afavorixen la proliferació de paparres i, amb això, l’increment de les consultes mèdiques relacionades amb les seues picades. Encara que en la majoria dels casos no provoquen complicacions, estos paràsits poden transmetre malalties potencialment greus, per la qual cosa la prevenció i la detecció precoç són fonamentals.
Les paparres activen el seu metabolisme amb les altes temperatures i solen trobar-se en zones boscoses, àrees amb vegetació abundant i herbes altes. La seua picada sol passar desapercebuda perquè inoculen substàncies anestèsiques i anticoagulants mentre s’alimenten de sang. Una vegada adherides al cos, busquen especialment zones humides i poc visibles, com ara els engonals, les aixelles, les natges, el melic, la part posterior de les cames, les orelles o el cuir cabellut.
Segons el doctor Julio Muñoz, metge preventivista de l’Hospital Vithas València 9 d’Octubre, “les picades de paparra constituïxen un motiu de consulta molt freqüent, sobretot durant l’època estival. Extremar les precaucions a l’estiu és fonamental, especialment perquè augmenten les excursions al camp, on estos paràsits són més abundants”.
Quan cal acudir al metge
Les reaccions habituals solen limitar-se a enrogiment, picor, inflamació local o erupció al voltant de la zona afectada. No obstant això, és important buscar atenció mèdica quan apareixen símptomes com febra, dolor muscular, mal de cap, inflamació dels ganglis limfàtics, debilitat o molèsties persistents en el lloc de la picada.
“En el moment en què la persona comença a presentar algun d’estos símptomes, ha de posar-se en mans d’un professional sanitari per a valorar possibles complicacions”, assenyala l’especialista.
Malalties que poden transmetre les paparres
Encara que la majoria de les picades no ocasionen problemes, les paparres poden actuar com a vectors de diverses malalties infeccioses. Entre elles destaca la febra botonosa mediterrània, causada pel bacteri Rickettsia conorii. Esta malaltia sol manifestar-se amb febra i l’aparició d’una lesió fosca característica en el punt de la picada.
Una altra de les patologies més conegudes és la malaltia de Lyme, els símptomes inicials de la qual poden confondre’s amb els d’una grip. A més de febra i malestar general, sol aparéixer una erupció característica en la zona afectada dies després de la picada. Segons el doctor Muñoz, tant la malaltia de Lyme com la febra botonosa mediterrània solen respondre favorablement al tractament antibiòtic quan es diagnostiquen de manera precoç.
En els últims anys també ha cobrat rellevància la febra hemorràgica de Crimea-Congo, una malaltia poc freqüent però potencialment greu. Entre els seus símptomes es troben la febra alta, els dolors musculars, els marejos, la rigidesa, el dolor cervical i lumbar, la cefalea, la irritació ocular i la sensibilitat a la llum. En les seues formes més severes pot provocar hemorràgies internes i externes.
Per a l’especialista, “fenòmens com la globalització i el canvi climàtic estan contribuint a l’expansió geogràfica de malalties transmeses per vectors, afavorint l’adaptació de les paparres a noves àrees i augmentant el risc de transmissió”.
Com previndre les picades i actuar correctament
Els experts recomanen revisar acuradament el cos després de realitzar activitats al camp, especialment si s’ha transitat per zones de mala herba o vegetació densa. També és important extremar les precaucions quan s’està en contacte amb animals que puguen portar paparres.
Si es detecta una paparra adherida a la pell, cal retirar-la com més prompte millor seguint un procediment adequat. No es recomana estirar-la bruscament, gratar la zona ni utilitzar alcohol, oli o vaselina. Tampoc s’ha de pressionar el paràsit ni esperar que es desprenga per si mateix.
“L’extracció s’ha de realitzar amb pinces de punta roma, subjectant la paparra tan a prop com siga possible del cap per a retirar-la amb cura i evitar que queden restes adherides a la pell”, comenta l’especialista.
Atenció als viatges internacionals
El professional recorda la importància de consultar les recomanacions sanitàries abans de viatjar a països europeus on l’encefalitis transmesa per paparres és endèmica, com Àustria, Alemanya i altres territoris d’Europa Central i de l’Est. En estos casos, la vacunació constituïx una mesura preventiva eficaç per a reduir el risc d’una malaltia que pot afectar el sistema nerviós central.
Sobre Vithas
El grup Vithas està integrat per 22 hospitals i 40 centres mèdics i assistencials distribuïts per 14 províncies. Els 14.500 professionals que formen Vithas l’han convertit en un dels líders de la sanitat espanyola. A més, el grup integra la Fundació Vithas, Vithas Xarxa Diagnòstica i la central de compres PlazaSalud+.
Vithas, amb el suport del grup Goodgrower, fonamenta la seua estratègia corporativa en la qualitat assistencial acreditada, l’experiència del pacient, la investigació i la innovació, així com en el compromís social i mediambiental.