Un pacient de La Fe complix 10 anys amb un cor mecànic i es convertix en el cas més longeu d'Espanya

Guardar

Un pacient de La Fe complix 10 anys amb un cor mecànic i es convertix en el cas més longeu d'Espanya.
Un pacient de La Fe complix 10 anys amb un cor mecànic i es convertix en el cas més longeu d'Espanya.

L'Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València ha aconseguit que un pacient complisca 10 anys amb un cor mecànic implantat i es convertisca en el cas més longeu d'Espanya. La història d'eixa persona, Gervasio Ortiz, ha sigut un dels eixos vertebradors de la jornada LVAD: 10 Anys amb el meu cor mecànic, que ha tingut lloc a La Fe i en la qual s'ha destacat l'eficàcia i durabilitat d'estos dispositius, així com la millora en la qualitat de vida dels pacients amb insuficiència cardíaca greu que els porten.

La inauguració de la jornada ha anat a càrrec de la secretària autonòmica de Sanitat, Begoña Comendador, qui l'ha qualificada “com un acte de celebració i gratitud cap als equips multidisciplinaris que amb la seua dedicació, compromís i esforç fan possibles històries com la de Gervasio”, a qui ha descrit com “un exemple de fortalesa”.

La secretària autonòmica ha compartit taula amb el cap del Servici de Cirurgia Cardiovascular de La Fe, Juan Martínez León; la cap del Servici d'Anestesiologia i Reanimació, i directora de l'Àrea Clínica d'Anestèsia, Reanimació i Bloc Quirúrgic, Pilar Argente; el cap del Servici de Cardiologia, Luis Martínez Dolz, i el gerent de l'agrupació sanitària interdepartamental València Sud i de La Fe, José Luis Poveda, qui ha destacat la importància que la innovació sempre pose al pacient en el centre. “Es tracta no sols de tecnologia per al cor sinó de tecnologia amb cor”, ha afirmat el gerent.

També han estat presents els cirurgians José Anastasio Montero (cardíac) i José Mir (hepàtic), en representació dels equips mèdics homenatjats per les seues aportacions pioneres en este camp.

De fet, l'Hospital La Fe es va convertir en 2014 de la mà del doctor Montero en el primer hospital públic espanyol a implantar un d'estos dispositius i, des d'aleshores, s'han realitzat 33 implants, xifra que posiciona al centre valencià com a referent nacional en Assistència Mecànica Circulatòria avançada.

Augment de la supervivència

Un d'eixos pacients és Gervasio Ortiz, un veí d'Elx que porta des del 15 de juliol de 2015 el mateix Dispositiu d'Assistència Ventricular Esquerra ('HeartWare' LVAD, per les seues sigles en anglés). En este temps, ha aconseguit una major qualitat de vida que li ha permés celebrar les seues noces d'or amb familiars i amics, i gaudir dels seus nets. El net major és conscient de les circumstàncies i prevé a la resta: “si li feu una abraçada al iaio, tingueu cura amb la bandolera”, els diu per a evitar que es puguen danyar els components perifèrics del sistema.

Igual que altres iaios, Gervasio cuida els seus nets quan els pares treballen. Els acompanya al parc, on pren café mentre ells juguen, i inclús participa ocasionalment dels seus partits donant-li “alguna 'pataica' al baló”, conta amb un somriure.

“En la dècada que Gervasio porta amb el dispositiu VAD, els avanços en tècniques quirúrgiques, com les minitoracotomies mínimament invasives que substituïxen a les grans incisions, han permés reduir les complicacions després de la cirurgia, com la necessitat de transfusions”, ha explicat el coordinador d'Assistència Mecànica Circulatòria, Salvador Torregrosa.

Els cors mecànics, com el 'HeartWare' i 'HeartMate' 3, funcionen per mitjà de levitació magnètica, és a dir, usen imants que els mantenen flotant, sense fregaments, i es col·loquen en la part baixa esquerra del cor, des d'on s'encarreguen d'impulsar la sang cap a l'aorta, l'artèria principal de l'organisme.

El cor mecànic està al seu torn connectat per mitjà d'un cable que ix per l'abdomen fins a un xicotet ordinador que el pacient ha de portar amb si sempre i que funciona amb bateries recarregables. Este aparell és el que fa funcionar la bomba i permet realitzar la monitoratge i el control del malalt una vegada està en el seu domicili.

Per a un adequat seguiment, La Fe compta amb una unitat específica d'assistència que supervisa el tractament i l'evolució del pacient. De fet, l'èxit del programa és fruit del treball coordinat d'un equip multidisciplinari, liderat per especialistes com Juan Martínez León, Luis Almenar i Salvador Torregrosa, i integrat per personal facultatiu i d'infermeria de Cardiologia, Cirurgia Cardíaca, Anestèsia, Medicina Intensiva i Hematologia.

El seu treball i dedicació des de 2014 s'ha traduït en una millora substancial en la supervivència de les persones que necessiten un cor mecànic perquè el seu estat de salut és tan delicat que no són aptes per a un trasplantament d'òrgan. La supervivència a 2 anys en estos pacients ha augmentat del 8 % amb tractament farmacològic a aproximadament el 80% amb els models de cor mecànic més avançats.

Estos dispositius s'empren, tant com a pont al trasplantament, com a teràpia definitiva per als qui no tenen indicació d'optar a un òrgan donant i, “en qualsevol de les seues dues indicacions, consoliden a La Fe com a referent nacional en innovació i esperança per a pacients amb insuficiència cardíaca greu”, en paraules del gerent de l'hospital.

Destacats