El nou Decret de Vivendes de Protecció Pública (VPP) en la Comunitat Valenciana ha deixat satisfets, en una primera instància, als i les joves. Des del Consell Valencià de la Joventut (CVJ) celebren alguns avanços significatius, i també plantegen ajustos addicionals perquè la normativa complisca verdaderament amb les necessitats d'este sector de la població. Des de la presidència del CVJ, Àlvar López de Medina incidix en el fet que un dels punts més destacats del decret és l'obligació de reservar el 40% de les vivendes protegides a persones menors de 35 anys, tant en promocions públiques com privades, una reivindicació que ha sigut central per al col·lectiu.
"Creiem que és un encert que la clàusula de reserva del 40% per a joves passe de ser preferent a obligatòria i que s'aplique també a les promocions privades. És un pas endavant perquè la VPP arribe realment a la joventut", afirma López de Medina. No obstant això, malgrat este avanç, des del CVJ defenen que el límit d'edat per a considerar a una persona com a "jove" hauria de ser el que estipula la llei, 30 anys, i no de 35, com establix el nou decret.
Un altre aspecte positiu que es destaca des del CVJ és l'increment de l'IPREM (Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples), que, segons assenyala, és crucial perquè més joves puguen accedir a estes vivendes protegides. "Si no s'actualitzava l'IPREM, molts joves s'haurien quedat sense poder adquisitiu suficient per a accedir a una vivenda, ja siga en règim de lloguer o de compra", subratlla López de Medina. Això, segons el Consell Valencià de la Joventut, hauria afectat de manera significativa als i les joves que busquen emancipar-se i formar la seua pròpia llar.
Pla específic de vivenda jove
Malgrat els avanços reconeguts, el Consell Valencià de la Joventut també ha posat l'accent en algunes mancances del nou decret. Una de les principals preocupacions és la "caducitat" de la condició de vivenda protegida després d'un determinat nombre d'anys. Segons López de Medina, permetre que les vivendes deixen d'estar protegides després de 15, 20 o 30 anys és un error, ja que impedix la consolidació d'un parc públic de vivenda que actue com a contrapés enfront del mercat privat. "Un dels problemes que tenim actualment és que no existix un parc públic de vivendes prou fort per a equilibrar el mercat immobiliari privat", explica.
En este sentit, el CVJ continua reivindicant la creació d'un pla específic de vivenda jove, una proposta que López de Medina considera essencial per a donar coherència a les polítiques públiques que es dirigixen a este col·lectiu. Segons ell, és fonamental comptar amb un diagnòstic clar sobre la situació de la vivenda juvenil en la Comunitat Valenciana, que incloga mesures tant a curt com a mitjà i llarg termini. "Necessitem un pla que articule totes les polítiques de vivenda dirigides als joves, perquè tinguen coherència i efectivitat", afirma, reconeixent que des de la Vicepresidència "es comença a tindre en compte".
El CVJ ha anunciat que continuarà analitzant el decret detalladament per a assegurar-se que no es deixen fora consideracions importants per a la joventut. "És necessari revisar tots els aspectes del decret per a garantir que les mesures incloguen realment als i les joves i responguen a les seues necessitats específiques", conclou López de Medina.
Nou decret
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, va ser l'encarregat de presentar oficialment el nou Decret de Vivendes de Protecció Pública en la Comunitat Valenciana dijous passat. Durant l'acte, Mazón va destacar que esta nova normativa busca abordar el desajustament existent en el mercat immobiliari, on entre 2015 i 2023 els preus de compra van augmentar un 49% i els de lloguer un 90%. Amb este decret, el govern autonòmic pretén que la vivenda protegida siga una opció accessible per a tots els valencians, castellonencs i alacantins, amb un enfocament especial en els joves.
Una de les mesures més destacades és la creació d'una categoria de "vivenda jove", destinada a persones menors de 35 anys. Esta categoria contempla ajustos en els preus de lloguer i compra, amb l'objectiu de facilitar l'accés dels joves a la vivenda protegida. A més, s'establix l'obligació que totes les promocions de vivenda protegida, tant públiques com privades, reserven un mínim del 40% de les seues unitats per a persones menors de 35 anys.
El decret també inclou un augment en el nivell màxim de renda per a accedir a una vivenda protegida, especialment per a famílies amb persones dependents, monoparentals o amb membres entre els 18 i 35 anys. Això permetrà que més famílies puguen accedir a estes vivendes, adequant-se a les seues circumstàncies econòmiques i familiars.
Simplificació i dinamització del mercat immobiliari
Un altre dels pilars del decret és la simplificació dels tràmits administratius per a facilitar la construcció de noves vivendes protegides. Mazón va assenyalar que una major simplificació normativa, juntament amb la seguretat jurídica, incentivarà als promotors a construir més vivendes, reactivant així el mercat. A més, s'ha dissenyat un sistema pioner de fixació de preus màxims, denominat "mòdul dinàmic", que ajustarà els preus de les vivendes protegides en funció de factors com els costos de construcció, l'evolució de les rendes mitjanes i la pressió demogràfica en cada municipi.
Este sistema, el primer del seu tipus a Espanya, permetrà que el preu de les vivendes protegides es mantinga per davall del mercat lliure, fent-les més assequibles per als ciutadans. Mazón va assegurar que este mòdul dinàmic, que serà actualitzat anualment, garantirà preus més baixos en municipis on els costos de vida siguen més accessibles, beneficiant així a un major nombre de persones.
El nou decret forma part d'un conjunt més ampli d'iniciatives del govern valencià per a abordar la crisi d'accés a la vivenda a la regió. Entre estes iniciatives es troba el Pla Viu, que preveu la construcció de 10.000 noves vivendes assequibles, i l'ampliació del Bo Lloguer Jove, que ha beneficiat a més de 5.600 joves amb una inversió de 31,9 milions d'euros.