La marató no es corre només amb les cames. La ciència demostra que també modela el cervell, activant la neuroplasticitat i reforçant funcions clau com l'aprenentatge, la concentració i la regulació emocional.
El doctor Enrique Noé, neuròleg i director d'investigació d'IRENEA, l'Institut de Rehabilitació Neurològica de Vithas a València -centre integrat en l'Institut de Neurociències Vithas-, explica que “els corredors de marató experimenten canvis cerebrals que afavorixen la memòria, l'atenció, la regulació emocional i la planificació. Estes adaptacions estan avalades per múltiples estudis clínics que hui ens permeten afirmar que l'exercici prolongat actua com un verdader estimulador cognitiu”.
Confirmacions científiques recents
Concretament, un article de revisió publicat en Frontiers in Aging Neuroscience descriu com l'exercici aeròbic promou la neurogènesi, la plasticitat sinàptica i la millora de l'aprenentatge i la memòria, mediat per factors de creixement com el BDNF i l'IGF-1.
De forma complementària, un estudi longitudinal amb neuroimatge confirmà que l'entrenament de resistència a llarg termini induïx plasticitat cerebral en fases diferenciades, amb adaptacions progressives observades en distintes àrees corticals i subcorticals.
Més recentment, un article en Nature Metabolism ha demostrat que córrer una marató provoca una reducció reversible en el contingut de mielina cerebral en zones relacionades amb la coordinació motora, la integració sensorial i el control emocional. Estos nivells es recuperen completament en un termini de dos mesos, cosa que els autors denominen “plasticitat metabòlica de la mielina”.
Finalment, la Comissió Lancet Neurology sobre prevenció de la demència situa l'activitat física regular com un dels factors protectors més determinants enfront del deteriorament cognitiu i les malalties neurodegeneratives, reforçant la importància de mantindre hàbits d'exercici al llarg de la vida.
De l'UCI a la línia de meta
En IRENEA, estos descobriments científics troben un ressò real en l'experiència clínica. “Hem tractat a pacients que arribaren als nostres centres en coma després de patir un dany cerebral greu i que, gràcies a un procés de rehabilitació intensiu i personalitzat, han aconseguit tornar a córrer. Estos casos són la millor prova de l'extraordinària plasticitat del cervell humà quan es combina amb un tractament especialitzat de neurorehabilitació”, explica el Dr. Noé.
El neuròleg advertix, no obstant això, que esta classe de fites no són fruit de l'atzar, sinó del treball planificat d'un equip transdisciplinari. “És imprescindible un pla de tractament individualitzat, adaptat a cada pacient i supervisat mèdicament, per a aprofitar la plasticitat cerebral i promoure una recuperació funcional segura i duradora”.
L'enfocament integral de l'Hospital Vithas Consuelo no sols busca la millora dels dèficits físics, cognitius i conductuals, sinó també la recuperació de l'autonomia, la inclusió social i, en determinats casos, l'oportunitat de tornar a aconseguir metes tan rellevants com completar una carrera.
Compromís amb la salut i l'esport
Cal destacar que els hospitals Vithas a València col·laboren en la Mitja Marató i la Marató de València. Esta col·laboració s'emmarca en el compromís dels hospitals Vithas València Turia, Vithas València 9 d'Octubre i Vithas València Consuelo amb la prevenció i la promoció de la salut, així com amb la cultura de l'esforç.
Sobre Vithas
El grup Vithas està integrat per 22 hospitals i 39 centres mèdics i assistencials distribuïts per 14 províncies. Els 12.600 professionals que conformen Vithas l'han convertit en un dels líders de la sanitat espanyola. A més, el grup integra la Fundació Vithas, Vithas Red Diagnóstica i la central de compres PlazaSalud.
Vithas, recolzada pel grup Goodgrower, fonamenta la seua estratègia corporativa en la qualitat assistencial acreditada, l'experiència pacient, la investigació i la innovació i el compromís social i mediambiental.