El Museu de Prehistòria de la Diputació ha finalitzat la seua campanya estival d'excavacions en jaciments valencians, amb diferents troballes entre les quals destaquen peces lítiques, fauna i restes constructives i vegetals. En paraules del diputat de Cultura, Paco Teruel, "els treballs efectuats pel Servici d'Investigació Prehistòrica de la Diputació continuen marcant un referent en la investigació i la conservació del patrimoni valencià. Estes intervencions són una de les activitats primordials del museu i tenen per objecte aprofundir en el coneixement de la prehistòria en les nostres terres".
El programa d'actuacions de 2025 inclou excavacions que abasten "un ampli període cronològic, des del Paleolític mitjà fins a l'època ibèrica", explica la directora del Museu de Prehistòria (MUPREVA), Mª Jesús de Pedro. Durant els mesos d'estiu "s'han dut a terme significatives campanyes d'excavació en jaciments rellevants de la província, com la Cova Foradada d'Oliva, la Cova Merinel de Bugarra, el Pico de los Ajos de Yátova i la Cova del Sapo de Chiva, amb la col·laboració de diverses institucions i prestigiosos investigadors", assenyala De Pedro, qui inclou entre el personal tècnic a "nombrosos grups d'especialistes i estudiants d'arqueologia".
El responsable provincial de Cultura destaca "el suport dels ajuntaments d'Oliva, Bugarra, Yátova i Chiva, que han facilitat la realització dels treballs d'excavació en els respectius jaciments". En este sentit, Paco Teruel emmarca estos projectes en el pla anual d'intervencions del Museu de Prehistòria, que té com a objectiu "garantir la protecció i la difusió del nostre ric patrimoni arqueològic, a més d'aprofundir en el coneixement de la prehistòria i la història".
La Cova Foradada
La Cova Foradada d'Oliva és "un jaciment de referència en l'àmbit peninsular, una finestra al passat més remot", destaca la directora del MUPREVA. Mª Jesús de Pedro considera el jaciment "fonamental per a comprendre de quina manera vivien les últimes poblacions neandertals en l'actual territori de la Safor, així com la seua substitució per part de la nostra espècie Homo sapiens o humans anatòmicament moderns".
Al juliol va tindre lloc la tercera campanya d'excavacions en la cova per a continuar explorant els últims nivells del Paleolític superior inicial, a fi de conéixer millor les primeres ocupacions dels Homo sapiens en terres valencianes. La intervenció, dirigida pels arqueòlegs Alfred Sanchis, del Museu de Prehistòria de València-SIP, i Aleix Eixea, de la Universitat de València, ha permés descobrir peces lítiques, fauna i restes vegetals, producte de diverses ocupacions de la cavitat per part de grups humans.
Entre el material lític destaca l'aparició de fulletes Dufour, elements típics de l'Auriñaciense amb la funció de ser acoblades en un suport de fusta emprat en la caça d'animals. Entre la fauna, les espècies amb més restes representades són el conill, el cérvol, el cavall, l'ase silvestre i el porc senglar, espècies que van ser caçades sobretot pels grups de sapiens al començament del Paleolític superior fa 30.000 anys.
La Cova Merinel i la Cova del Sapo
Les de Bugarra i Chiva són dos coves amb ús ritual en època ibèrica. Les intervencions arqueològiques estan dirigides per Sonia Machause i Agustín Díez, professors de la Universitat de València. La segona campanya d'excavació en la Cova Merinel es va efectuar durant el mes de juny per a avançar en l'estudi de les pràctiques rituals ibèriques entre els segles V i III a. C. Els treballs es van centrar en analitzar els espais on es van documentar ofrenes ceràmiques (gots i plats) i restes faunístiques (parts cranials de 'suidos' i ovicaprins de tan sols uns mesos d'edat) amb la finalitat de comprendre el seu ús ritual.
Quant a la Cova del Sapo, durant el mes de setembre s'ha dut a terme la setena campanya d'excavació. La intervenció ha tingut tres objectius principals: en primer lloc, les tasques d'adequació de les instal·lacions d'accés afectades per la Dana. El segon objectiu ha sigut completar l'excavació d'un sector situat a l'entrada, que confirma el seu ús en cronologies anteriors. Finalment, l'equip ha treballat en la protecció dels sectors excavats, amb l'objectiu de garantir la seua conservació. En les pròximes setmanes començaran els treballs de laboratori, així com el projecte de posada en valor i difusió del jaciment.
El Pico de los Ajos
El mes d'agost va concloure la novena campanya d'excavació en el Pico de los Ajos, un jaciment ibèric de gran rellevància, conegut per la seua col·lecció de ploms escrits en llengua ibera. Situat en el cim de la Serra Martés, a més de mil metres d'altitud, va estar ocupat entre el segle VII i I a.C., durant successives fases, amb la finalitat de controlar una important via de comunicació entre el litoral i les planes interiors.
Els treballs, dirigits pels professors de la Universitat David Quixal i Consuelo Mata, s'han centrat enguany en l'excavació de dos àrees diferents del poblat: una dedicada a l'hàbitat i l'altra a una estructura defensiva. "En un dels cims, amb vista espectaculars, s'està traient a la llum un edifici ibèric, amb funció d'hàbitat, una possible casa ibèrica", apunta la directora del museu de la Diputació.
En un altre sector situat a l'oest s'ha excavat part del sistema defensiu del poblat, incloent-hi un fossat i la planta d'una gran torre que protegix l'accés principal al lloc. "En estos moments estem treballant per a donar a conéixer les troballes constructives documentades en diferents sectors del poblat, a fi de consolidar les restes i posar-les en valor", conclou Mª Jesús de Pedro.