Els equips de Vida Silvestre i de Xarxa Natura 2000 de la Generalitat han confirmat un augment de les poblacions de rates penades autòctones en diverses coves i refugis de la Comunitat Valenciana on s'han aplicat mesures de conservació i protecció. El seguiment realitzat en els últims anys ha avalat l'eficàcia d'actuacions com la instal·lació de tancats rígids per a impedir l'accés no autoritzat a estos espais, especialment sensibles durant la reproducció, la cria i la hibernació.
L'exemple més destacat ha sigut la cova de Macastre, on la colònia de rates penades s'ha multiplicat per quatre des de 2015. Llavors se censaven aproximadament un miler d'exemplars i, en l'actualitat, superen els 4.000, la qual cosa l'ha convertida en un dels principals refugis de reproducció de la Comunitat Valenciana.
Esta cavitat allotja fins a huit espècies autòctones de quiròpters. Entre elles figuren algunes de les colònies més nombroses de rata penada mediterrània de ferradura (Rhinolophus euryale) i rata penada de cova (Miniopterus schreibersii) de la Comunitat Valenciana. També té una rellevància especial per a la rata penada ratonera mitjana (Myotis myotis/blythii), la rata penada ratonera ibèrica (Myotis escalerai) i la rata penada ratonera de peus grans (Myotis capaccinii), una espècie de distribució molt restringida en la Mediterrània occidental que va estar a la vora de la desaparició en este territori.
Protecció de les coves
La Conselleria de Medi Ambient ha protegit estes cavitats mitjançant tancats rígids que impedixen l'entrada de persones i d'alguns depredadors, al mateix temps que preserven les condicions de tranquil·litat necessàries per al desenvolupament de les colònies. Les coves oferixen unes condicions estables d'humitat i temperatura que permeten a estos mamífers reduir el gasto energètic i completar amb èxit etapes crítiques del seu cicle biològic.
En la Comunitat Valenciana existixen 35 coves que allotgen importants agrupacions de rates penades. Els períodes d'hibernació, aparellament i cria són especialment sensibles, per la qual cosa qualsevol alteració en l'interior d'estos refugis pot provocar l'abandó de les colònies i comprometre la supervivència de les cries i dels exemplars adults.
Seguiment científic des de 1997
Els especialistes de Vaersa han realitzat el seguiment de les poblacions de rates penades en distintes coves de la Comunitat Valenciana des de 1997. Els censos s'han dut a terme mitjançant tècniques no invasives que eviten qualsevol pertorbació durant la reproducció i la cria.
Per a això, els equips s'han situat en l'entrada de les cavitats al capvespre i han emprat càmeres amb il·luminació infraroja i micròfons capaços de registrar els ultrasons que emeten les rates penades durant el vol. Cada espècie emet un tipus de so diferent, la qual cosa ha permés identificar-la i comptabilitzar els exemplars combinant observacions visuals i acústiques sense necessitat d'accedir a l'interior de les coves.
Després d'abandonar els refugis, les rates penades poden desplaçar-se desenes de quilòmetres a la recerca d'aliment per rius, boscos o espais oberts, i tornen després a la mateixa cova per a refugiar-se.
Paper ecològic i biologia
La majoria de les rates penades presents en la Comunitat Valenciana són insectívores i exercixen un paper ecològic rellevant com a controladors naturals de plagues i insectes. Segons la Generalitat, la seua presència contribuïx a l'equilibri dels ecosistemes i reduïx l'aparició d'espècies molestes per a l'agricultura i per a les persones.
L'administració també ha subratllat que les rates penades autòctones no representen un perill per a les persones. No ataquen de forma espontània i únicament poden mossegar si són capturades o manipulades.
A més, la seua biologia presenta trets singulars. En moltes espècies, la reproducció es basa en un procés de fecundació diferida: l'aparellament té lloc en tardor, abans de la hibernació, però les femelles conserven l'esperma durant diversos mesos i la fecundació no es produïx fins a la primavera, quan les condicions ambientals són favorables per al desenvolupament de les cries.
Les femelles formen colònies de maternitat integrades per centenars o milers d'individus, on donen a llum i alimenten les cries durant les seues primeres setmanes de vida en refugis segurs i amb condicions ambientals estables.