La Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació ha desenvolupat enguany un pla per a la conservació del cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes), una espècie catalogada com a vulnerable en el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçada.
En el marc de les actuacions realitzades, s'han mobilitzat personal i recursos per a blindar els últims refugis, mantindre i protegir esta espècie altament sensible a l'efecte del canvi climàtic, la sequera i les altes temperatures, confirmant un compromís institucional que data de 2005.
Durant la campanya de 2025, s'han confirmat dades significatives sobre la situació del cranc de riu en la Comunitat Valenciana. Actualment, es coneixen 54 poblacions fluvials establides, distribuïdes en 30 a Castelló, 21 a València i 3 a Alacant. La longitud total de tram fluvial ocupat pel cranc s'estima en 29.255 metres d'hàbitat conservat.
En este període de temps, es van dur a terme 55 visites de revisió de poblacions, de les quals 47 van resultar positives en confirmar la presència de l'espècie. A més, s'ha aconseguit relocalitzar una població que s'havia donat per perduda a causa de les altes temperatures.
Per al suport reproductiu i genètic, es mantenen poblacions estratègiques en 10 basses artificials i naturalitzades, a més de dos enclavaments gestionats per a la cria extensiva, que són el Centre de Recuperació de Fauna del Forn del Vidre i el Viver de l'Hontanar. Malgrat estos resultats positius es recorda que l'espècie afronta una regressió en el nombre de poblacions fluvials, passant d'un rècord de 66 en 2020/2021 a les 54 actuals, la qual cosa s'atribuïx a la tendència a l'alça de les temperatures i la sequera.
Coordinació d'efectius
Els resultats de la campanya 2025 són fruit del treball coordinat entre diversos col·lectius de la Generalitat, destacant la labor del personal del Centre Aqüícola del Palmar (CAEP), Agents Mediambientals, Centres de Recuperació de Fauna (CRF) i, especialment, les Brigades Natura 2000 (BN2000).
Entre les actuacions desenvolupades per estos professionals, s'inclou el condicionament i desbrossament de sendes i pistes d'accés als punts de mostreig, la neteja i arranjament de séquies, la retirada de sediments i el control de vegetació en les basses de cria, a més de l'adequació de punts d'aigua en barrancs en municipis com Castielfabib, Vall de Almonacid, Enguera, Cortes de Arenoso, Vistabella del Maestrat i Bolbaite.
La Generalitat manté una sòlida inversió i compromís a llarg termini a través de la infraestructura i el capital humà dedicat a la conservació de l'espècie. La gestió del Programa d'Actuacions se centralitza en el Centre Aqüícola del Palmar (CAEP), el qual coordina tots els esforços.
La dotació de recursos es materialitza en el manteniment de dos enclavaments de cria en captivitat en instal·lacions pròpies, que són el Viver Forestal de l'Hontanar, amb set basses de cria, i el Centre de Forn del Vidre. A més, es garantix la mobilització constant de personal tècnic que assegura el seguiment directe de les poblacions en tot el territori valencià per a salvaguardar un patrimoni natural tan valuós com el cranc de riu ibèric enfront dels desafiaments climàtics.