El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, ha avançat que la Generalitat ampliarà les limitacions a la construcció en zones inundables en el marc de la revisió del Pla d’acció territorial sobre prevenció del risc d’inundació en la Comunitat Valenciana (PATRICOVA), “amb l’objectiu d’adaptar l’urbanisme a un nou context climàtic i reforçar la seguretat de les persones davant d’episodis extrems”.
Vicente Martínez Mus ha presentat davant la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) les bases per a la revisió del PATRICOVA, un procés que, segons ha subratllat, “no és un mer tràmit administratiu, sinó una decisió que té a vore amb la seguretat de les persones i amb la forma en què volem habitar el nostre territori en el futur”.
En l’acte han participat el comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, així com el director general d’Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambienta, Miguel Ángel Ivorra, i la presidenta de l’FVMP, Paqui Bartual, a més de desenes d’alcaldes i representants municipals.
Després de la presentació feta pel catedràtic de la Universitat Politècnica de València (UPV) i un dels principals responsables de la revisió, Félix Francés García, el vicepresident ha recordat que la Comunitat Valenciana va ser pionera en la gestió del risc d’inundació amb l’aprovació del PATRICOVA en 2003, “un pla que va nàixer del coneixement del territori i de l’experiència acumulada, no de l’alarmisme”. Des de llavors, ha explicat, el marc legal i tècnic ha evolucionat, i s’ha incorporat la normativa europea, estatal i autonòmica, amb una revisió clau en 2015 alineada amb la Directiva europea d’inundacions.
Durant la seua intervenció, ha destacat que la memòria col·lectiva dels valencians “està profundament marcada per episodis d’inundacions catastròfiques”, com la riuada de 1957, les inundacions dels anys 80 en la Ribera del Xúquer, la dana de 2019 al Baix Segura i, més recentment, la dana d’octubre de 2024.
En este sentit, en col·laboració amb els experts, es vol ampliar el període de retorn per a elaborar models d’episodis de nivell extrem, com el de l’última dana, amb períodes de retorn de fins a 2.000 anys davant l’evidència que els 500 anys poden, en l’actualitat, quedar-se curts, ja que es continuaran registrant precipitacions superiors als 500 mm. “Després de cada riuada hem demostrat que sabem alçar-nos, però reconstruir no és només tornar a alçar el que l’aigua es va emportar: és aprendre, corregir errors i assumir que vivim en un territori vulnerable”, ha assenyalat.
Davant este nou context, Martínez Mus ha afirmat que “quan la realitat supera els escenaris previstos, la resposta no pot ser la resignació, sinó el coneixement”. Conéixer millor els nivells reals de risc permetrà decidir millor i protegir la població, les activitats econòmiques, els servicis públics i el futur dels municipis valencians. Per això, ha recalcat que “no es presenta un pla tancat, sinó les bases per a una revisió profunda del PATRICOVA, adaptada a un escenari climàtic en el qual els episodis extrems deixen de ser excepcionals”.
Revisió en dos fases
La revisió es durà a terme en dos fases. La primera se centrarà en les conques fluvials més afectades per les riuades de 2024, a on la necessitat d’actuació és més immediata. La segona estendrà l’anàlisi i la metodologia al conjunt del territori valencià, per a garantir una visió global i coherent.
Els treballs ja han començat i han sigut adjudicats a la UPV, una institució de referència en l’estudi del risc hidràulic. De les seues conclusions dependran futures decisions en matèria de planificació, usos del sòl i desenrotllament urbà que ampliarà les restriccions actuals.
Segons les primeres previsions, la superfície inundable resultant serà més gran que la prevista en les cartografies actuals, la qual cosa implicarà un augment de les zones a on es limiten nous desenrotllaments amb l’objectiu de protegir la població davant del risc existent.
Martínez Mus ha insistit que revisar el PATRICOVA “no significa frenar el desenrotllament de la Comunitat Valenciana ni desprotegir el territori, sinó tot el contrari: fer possible el nostre futur en condicions de seguretat”. “La planificació territorial és una ferramenta de protecció, però també de confiança per a les famílies, els ajuntaments i els inversors. Sense planificació no hi ha seguretat, i sense seguretat no hi ha futur”, ha afirmat.
Per a finalitzar, el vicepresident tercer ha agraït el treball dels equips tècnics, les universitats i els ajuntaments, i ha reiterat el compromís del Consell amb un territori que “no s’improvisa, sinó que es cuida, s’ordena i es protegix”.