Ja hi ha nou Papa. El cardenal estatunidenc Robert Francis Prevost Martínez, que ha triat com a nom León XIV, ha sigut triat com el 276 Pontífex i es convertix en el primer estatunidenc i el primer agustí a convertir-se en Papa en la història de l'Església catòlica. També té la nacionalitat peruana i compta amb ascendència espanyola.
Als 69 anys atresora una àmplia trajectòria que li ha portat en els últims anys a estar prop del Pontífex mort que el va nomenar en 2023 prefecte del Dicasteri per als bisbes, l'òrgan que s'encarrega de la selecció i nomenament dels bisbes.
Nascut el 14 de setembre de 1955 a Chicago, fill de mare d'ascendència espanyola, va ingressar al noviciat de l'Orde de Sant Agustí (OSSA) en 1977 i va fer els seus vots solemnes en 1981. Compta amb una àmplia formació acadèmica que inclou una llicenciatura en Ciències Matemàtiques per la Universitat de Villanova, un mestratge en Divinitat per la Catholic Theological Union de Chicago, i una llicenciatura i doctorat magna cum laude en Dret Canònic per la Pontifícia Universitat de Sant Tomàs d'Aquino (Angelicum) a Roma. La seua tesi doctoral va versar sobre 'El paper del prior local de l'Orde de Sant Agustí'.
La seua trajectòria a l'Església ha estat marcada per importants rols i assoliments i, encara que va ser denunciat per una organització d'encobrir denúncies de presumptes abusos sexuals contra dos sacerdots de la diòcesi peruana de Chiclayo que va dirigir fins a 2023 quan va ser cridat a Roma, estes acusacions van ser negades per la diòcesi. El periodista peruà Pedro Salines, que va dur a terme una investigació sobre l'organització Sodalicio de Vida Consagrada, moviment peruà dissolt al gener pel papa Francesc, assegura que les acusacions contra Prevost són "absolutament falses".
Després de la seua ordenació sacerdotal en 1982, Prevost es va unir a la missió agustiniana al Perú en 1985 i va ser canceller de la Prelatura Territorial de Chulucanas de 1985 a 1986.
En 1987 va ser elegit director de vocacions i director de les missions de la província agustiniana de 'Mother of Good Counsel' d'Illinois i en 1988 va ser enviat a la missió de Trujillo com a director del projecte de formació conjunta d'aspirants agustins en els Vicariatos de Chulucanas, Iquitos i Apurímac. Allí va servir com a prior de la comunitat (1988-1992), director de formació (1988-1998) i mestre de professos (1992-1998). En l'arxidiòcesi de Trujillo va ser vicari judicial (1989-1998), i professor de dret canònic en el Seminari Major "San Carlos y San Marcelo".
L'octubre de 2013 va tornar a la seua província (Chicago) per a exercir de nou com a mestre dels professos i vicari provincial, funcions que va desenvolupar fins al 3 de novembre de 2014, quan el papa Francesc el va nomenar administrador apostòlic de la diòcesi peruana de Chiclayo, elevant-ho a la dignitat de bisbe i assignant-li la diòcesi titular de Sufar. Va ser ordenat bisbe el 12 de desembre, festivitat de Nostra Senyora de Guadalupe, en la catedral de la seua diòcesi. I, el març de 2018 va ser nomenat segon vicepresident de la Conferència Episcopal Peruana.
En 2019, el papa Francesc el va designar membre de la Congregació per al Clergat en 2019 i de la Congregació per als Bisbes en 2020, a més d'administrador apostòlic de la diòcesi del Callao. Va ser en 2023 quan va ser designat prefecte del Dicasteri per als Bisbes i president de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina.
És membre de set dicasteris del Vaticà, així com de la Comissió per al Govern de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, la qual cosa ha sigut interpretat com un indici de la confiança del Papa Francesc en el purpurat.
POBRES, MIGRANTS I CANVI CLIMÀTIC
Amb Jorge Bergoglio, al qual va conéixer a Buenos Aires, compartix la seua visió sobre els pobres i els migrants. Era "un home que volia viure l'Evangeli amb autenticitat, amb coherència", ha subratllat el cardenal agustí de Francisco, i entre els seus ensenyaments més preuats ha destacat el seu desig d'"una Església pobra, que camina amb els pobres, que servix als pobres".
En una entrevista a Vatican News, Prevost rememorava el primer viatge apostòlic del Pontífex mort, a Lampedusa, per la seua "proximitat als migrants" i la carta escrita als bisbes dels Estats Units el mes de febrer passat "sobre la importància d'estar prop dels que patixen i de tindre el cor de Jesucrist", quan es va posar en marxa el programa de deportació massiva d'immigrants il·legals i refugiats.
Prevost també s'ha pronunciat sobre la necessitat d'actuar urgentment contra el canvi climàtic, una altra de les preocupacions de Francisco i és defensor de l'església sinodal. Respecte a la possibilitat d'ordenar a les dones, el purpurat s'ha mostrat contrari i en una entrevista ha assegurat que "clericalitzar a les dones no necessàriament soluciona un problema, podria generar un nou".