El que va començar el novembre de 2018 amb 49 municipis fundadors ha crescut fins a convertir-se en una de les xarxes institucionals contra la violència masclista més extenses d'Espanya. La Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació de València cobrix ja el 97% de la població de les comarques valencianes, després de la incorporació de cinc nous membres aprovada en la seua tretzena assemblea anual.
Cinc noves incorporacions i una fita històrica
L'avanç s'ha consolidat a Alberic, seu de la 13a Assemblea, on es va formalitzar l'entrada d'Estubeny, Simat de la Valldigna, Tuéjar, Fortaleny i la Mancomunitat de la Safor. Amb estes incorporacions, la plataforma suma ja 250 ajuntaments, 15 mancomunitats i el Consorci Pactem Nord. L'encontre es va desenvolupar en el rehabilitat convent caputxí de la Mare de Déu dels Àngels, un espai del segle XVIII que va servir d'escenari simbòlic per a l'acte.
En la comarca de la Safor, l'adhesió té especial significat. Ara la comarca està representada en la Xarxa per 30 ajuntaments i la Mancomunitat, abastant tots els seus municipis a excepció de Castellonet de la Conquesta. Quatre consistoris de la zona —Gandia, Tavernes de la Valldigna, Bellreguard i La Font d'en Carròs— van ser membres fundadors quan la plataforma va arrancar el 2018. Des d'aleshores, l'adhesió ha sigut progressiva: Piles el maig de 2019; Real de Gandia, Ador i Rafelcofer el juny de 2020; i Riola, L'Alqueria de la Comtessa, Alfauir, Xeraco, Vilallonga i Guardamar el novembre d'eixe mateix any, entre altres. Simat i la Mancomunitat han tancat un cicle que portava anys completant-se.
De 49 a 250: huit anys de creixement sense pausa
La xarxa ha passat dels 49 municipis fundadors als 250 actuals, representant el 92,4% dels consistoris de la província segons les dades de l'anterior assemblea, xifra que amb les noves adhesions escala ja al 97%. La pròpia xarxa es definix com "una aliança, una manera d'entendre que cap municipi, per xicotet que siga, pot enfrontar-se sol al problema". Eixa filosofia, expressada pel president de la Diputació, Vicent Mompó, resumix huit anys d'arquitectura institucional construïda municipi a municipi.
"Poques iniciatives han tingut una implantació tan àmplia i un consens tan sòlid", ha destacat Mompó, qui ha recordat als 16 municipis que encara no estan en la Xarxa que "sempre tindran les portes obertes". No és retòrica buida: la xarxa ha demostrat créixer inclús en contextos polítics canviants, la qual cosa la convertix en un dels pocs projectes de l'administració local amb un historial d'adhesió quasi ininterromput.
Les ajudes es dupliquen: de 700.000 euros a 1,5 milions
El creixement no és només en nombre de membres. La vicepresidenta primera i responsable d'Igualtat, Natàlia Enguix, ha destacat la inversió realitzada per la Diputació de València, les subvencions de la qual per a la Xarxa han passat de 700.000 euros en 2024 a 1,5 milions d'euros en este any. Un increment del 114% en un sol exercici que, segons la mateixa Enguix, reflectix l'aposta real —no només declarativa— de la institució provincial.
La vicepresidenta va destacar "la resposta" dels municipis, amb 244 sol·licituds este any, de les quals s'han aprovat 235 per a impulsar campanyes de prevenció, sensibilització i atenció a les víctimes de violència masclista i els seus fills, així com accions per a afavorir l'ocupació de dones en risc d'exclusió social".
"La violència contra la dona es combat des de cada ajuntament, des de cada acció social, des de la proximitat" - Natàlia Enguix, vicepresidenta primera de la Diputació de València
El president provincial ha rebutjat qualsevol tipus d'autocomplaença enfront de les dades de l'Observatori contra la violència de gènere que reflectixen un descens de les denúncies i víctimes en la província, assenyalant que l'objectiu no és millorar estadístiques sinó que "deixen d'existir". "No preguntem a ningú d'on ve, només ens interessa cap a on volem anar, que és una província on cap dona visca amb por", ha expressat Mompó.
Palma de Gandia: quan la por dicta el disseny urbà
L'assemblea no va ser només un acte d'adhesions i xifres. La taula de bones pràctiques va incloure una intervenció que connecta la lluita contra la violència masclista amb una cosa tan quotidiana com caminar pel carrer de nit. L'alcaldessa de Palma de Gandia, Paula Femenía, va presentar el projecte d'urbanisme feminista 'La por no pot marcar el camí', una iniciativa que posa nom i localització a una cosa que milions de dones experimenten cada dia però que poques vegades es convertix en política municipal.
El projecte pretén identificar els espais foscos del poble i el seu entorn per a traçar rutes segures. Per a això, l'ajuntament ha recorregut a la participació ciutadana, amb dones que han assenyalat els punts crítics on no se senten segures. La dada que va aportar la pròpia alcaldessa és contundent: un 10% de les dones ha patit algun tipus d'intimidació per qüestió de gènere en eixos espais, una xifra que Femenía va descriure com "una preocupació intergeneracional". No és un problema de generacions passades ni futures: és present, i té coordenades GPS.
L'acte va concloure formalment amb el lliurament de plaques de reconeixement a les noves incorporacions de la Xarxa i a les 14 mancomunitats associades l'any anterior. Una cerimònia que, més enllà del simbolisme, representa el tancament d'un cicle i l'obertura d'un altre: el de gestionar una xarxa que ja abasta quasi la totalitat de la província i que, amb 16 municipis encara fora, té més recorregut per davant que història per celebrar.