La memòria històrica no és només un arxiu de noms i dates. Pot ser, segons qui la gestione, un instrument de justícia, un relat de partit o, en el millor dels casos, una brúixola per a entendre el present. Sobre eixa tensió anirà Natàlia Enguix a Mèxic. La vicepresidenta de la Diputació de València participarà entre l'1 i el 3 de setembre en les jornades 'Quan el món expulsa: l'exili republicà, la memòria democràtica i les mobilitats forçades contemporànies', una trobada internacional que reunirà a Ciutat de Mèxic historiadors, acadèmics i institucions d'ambdós costats de l'Atlàntic.
Un debat a tres veus en el cor de Mèxic
L'esdeveniment està organitzat per l'Ateneu Espanyol de Mèxic —institució fundada en 1949 per exiliats republicans espanyols amb el propòsit de preservar la cultura i els valors democràtics fora de les seues fronteres—, la Universitat Iberoamericana, el Col·legi de Mèxic i la Universitat de València. Enguix, que ostenta la responsabilitat provincial de Memòria en la Diputació, prendrà la paraula en l'obertura de la trobada, en la taula de debat central i en l'acte de clausura.
En eixa taula compartirà torn amb dos doctores en Història de pes: Eugenia Allier, investigadora de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, i Mónica Acosta, acadèmica de la Universitat Iberoamericana. El fil conductor serà una pregunta incòmoda i del tot pertinent: com evitar que la memòria democràtica quede reduïda a una commemoració buida o a un relat institucional tancat? La moderació anirà a càrrec de Jorge de Hoyos, investigador visitant a Nova York i el Col·legi de Mèxic.
"La vertadera responsabilitat pública consistix a aconseguir que la memòria siga també una ferramenta per a comprendre el nostre present i enfortir la nostra democràcia" - Natàlia Enguix, vicepresidenta de la Diputació de València
De les fosses comunes a l'aula: deu anys de política de memòria a València
Enguix portarà a Ciutat de Mèxic un argument concret: la mateixa trajectòria de la Diputació durant l'última dècada com a exemple de com pot evolucionar una política de memòria responsable. En els primers anys, l'esforç es va concentrar a localitzar i exhumar fosses comunes i iniciar la identificació de les víctimes. Una tasca de reparació urgent i necessària, però que no esgota el mandat ètic de les institucions.
Amb el temps, eixe treball es va anar completant amb polítiques de divulgació i, sobretot, d'educació. El gir no és menor: implica reconéixer que recuperar el passat no basta si eixe passat no arriba a les aules ni a les noves generacions. "Si volem que la memòria tinga una dimensió verdaderament democràtica, no basta amb recuperar el passat: hem d'aconseguir que les noves generacions el coneguen", assenyala la vicepresidenta.
L'advertència que Enguix portarà al debat mexicà és clara: hui la memòria continua sent objecte de disputa política i, a vegades, es presenta com una ferramenta partidista, quan hauria d'entendre's com una responsabilitat institucional i un patrimoni col·lectiu. No és una queixa abstracta. A Espanya, l'aprovació de la Llei de Memòria Democràtica en 2022 va generar un intens debat parlamentari que il·lustra precisament fins a quin punt estos temes continuen dividint la societat.
Una fotògrafa a la recerca de la petjada valenciana a Mèxic
Les jornades també acolliran una exposició fotogràfica de la fotoperiodista Eva Máñez, un projecte que compta amb la col·laboració de la Diputació, l'Ateneo Español de México i la Càtedra de l'Exili Republicà Espanyol de la Universitat de València. L'objectiu és rescatar la vida dels valencians i valencianes que es van exiliar a Mèxic després de la Guerra Civil, no a través de grans dades estadístiques, sinó a través de testimonis personals i dels llocs on aquelles persones van viure i van treballar.
"Buscaré testimonis i també eixos llocs que encara pot sentir-se la memòria i la impronta d'aquells valencians" - Eva Máñez, fotoperiodista
No es tracta d'un projecte que acabe a Mèxic. La Diputació ja preveu donar-li continuïtat mitjançant l'edició d'una publicació i el trasllat posterior de l'exposició a València, tancant així el cercle entre el destí de l'exili i la terra d'origen. És, en certa manera, el tipus de política de memòria que Enguix defensarà en el debat: una que va més enllà de l'acte commemoratiu puntual i aspira a instal·lar-se en la vida quotidiana de la ciutadania.
L'agenda de la memòria, més enllà de 2026
Les jornades abordaran també qüestions de gran importància teòrica: el concepte actual de memòria, el lloc que ocupen els silencis i les víctimes no canonitzades, la transmissió intergeneracional del trauma i, sobretot, l'agenda d'investigació i acció pública que hauria d'obrir-se a partir de 2026. En este context, la trobada arriba en un moment especialment significatiu: l'Ateneu Espanyol de Mèxic i la Universitat de València han reforçat recentment la seua col·laboració entorn de la memòria democràtica de l'exili republicà, amb el propòsit de retre homenatge a les persones i institucions que van mantindre vius els valors democràtics fora de les fronteres espanyoles després de la Guerra Civil.
La pregunta que sobrevolarà els tres dies de jornades a Mèxic és la mateixa que qualsevol societat democràtica hauria de fer-se amb certa regularitat:¿a qui pertany la memòria? Enguix té una resposta preparada: no a les famílies soles, no a les associacions, no als investigadors per separat. Les institucions públiques han d'assumir este pes. I fer-ho, a més, sense convertir-ho en bandera.