Lambda ha llançat una campanya en les xarxes contra la transfòbia i els prejudicis que es tenen sobre les persones trans, amb motiu del Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere, que se celebra hui, 31 de març. "Perquè la igualtat legal es transforme en igualtat real és imprescindible el suport de la majoria social i el respecte de tota la societat", ha assenyalat Airto Granell, un dels coordinadors del Grup d'Assessorament en Temes Trans de Lambda.
Missatges com 'Soc trans, i què passa si se'm nota?, 'Els meus genitals no em defineixen (i no són de la teua incumbència)' o 'Si pensem diferents, per què no dialoguem?' formen part d'aquesta campanya que pretén posar en el focus les preguntes inadequades i els prejudicis als quals s'enfronten, cada dia, les persones trans. Així mateix, assenyalen que "l'augment de les agressions és conseqüència directa dels discursos d'odi institucionalitzats, que es dirigeixen contra les persones trans binàries i no binàries, que després es reprodueixen a títol particular al carrer i a les xarxes socials".
Per aquest motiu, a més de proposar la realització de formació específica sobre les realitats trans al funcionariat de les Administracions Públiques, des del col·lectiu LGTB+ reclamen la necessitat d'una llei trans estatal que reconega els seus drets. Unes reivindicacions que s'exposaran en la concentració convocada per a aquesta vesprada, a les 19.00 hores, a la porta de l'Ajuntament de València en la qual es comptarà amb la presència de la regidora d'Igualtat, Lucía Beamud, i on es realitzarà la lectura del manifest.
Tal com denuncia el col·lectiu, la xifra d'atur entre les persones trans ronda el 80% a Espanya; en l'àmbit educatiu, compta amb una alta taxa d'abandó escolar per les situacions d'assetjament i discriminació que pateixen, derivant en l'accés a ocupacions de baixa qualificació; i no es respecten els permisos mèdics que aquestes persones necessiten durant la seua transició.
Davant aquest panorama, des de Lambda afirmen que "només l'aprovació d'una llei trans estatal pot garantir la igualtat de condicions i que puguem tindre l'espai que ens correspon per dret propi en un estat democràtic". Així, el segon pas serà l'aplicació de mesures concretes, especialment en Sanitat, Educació i Treball, perquè "encara que, des de 2018, l'OMS ja no considera la transsexualitat com una malaltia mental, les persones trans continuen sent medicalitzades i tutelades per una societat cisheteronormativa", expliquen des del col·lectiu LGTB+.
En aquest sentit, demanen també un pla de xoc per a incentivar la contractació de persones trans, així com l'aplicació de plans de diversitat i sensibilització en les empreses.
Cinc anys de la Llei Trans valenciana
La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha posat en valor la Llei Trans de la Comunitat Valenciana, que ja compleix cinc anys des de la seua aprovació. "Una llei capdavantera, exemple per a altres lleis i que reconeix drets que durant tant de temps havien estat negats a moltes persones. Orgull que en la nostra terra ningú és discriminat per la seua identitat". I és que des que es posara en marxa, aquesta llei no només ha servit per a dignificar la vida de les persones trans, sinó també per a acompanyar-les en el procés.
El 30 de març de 2017, Les Corts, amb els vots a favor dels grups polítics del Consell i de Ciutadans – votant el PP en contra – s'aprovava la Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i a l'expressió de gènere, més coneguda com a Llei Trans, una llei fruit de les reivindicacions dels moviments socials i entitats LGTB+ que tenia com a objectiu canviar la vida de les persones i generar drets com despatologitzar el fenomen trans, crear eines de suport durant tot el procés i el reconeixement de drets, com permetre que als menors se'ls diga pel seu nom triat en els centres educatius, reconéixer la seua identitat en la targeta SIP o la creació de la documentació administrativa fins al canvi del DNI, entre altres mesures.
Així, d'acord amb el balanç que la vicepresidenta va realitzar en 2021, s'han produït, entre 2017 i 2020, 712 canvis de nom en les targetes SIP i 565 intervencions quirúrgiques. Així mateix, només durant 2020, 239 persones van rebre atencions psicoterapèutiques i 261 tractaments de teràpia hormonal i farmacològica.
En l'àrea d'educació, la Conselleria va crear en 2016 un protocol d'acompanyament per a garantir el dret a la identitat de gènere, l'expressió de gènere i la intersexualitat que es va activar 91 vegades entre els cursos 2018-2019 i 2019-2020; mentre que els protocols d'atenció a la identitat de gènere en les universitats públiques valencianes es van activar en 88 ocasions entre 2017 i 2020. Finalment, a més del servei Orienta, destaquen les ajudes del programa 'Integrem' per a la inserció laboral d'aquest col·lectiu.
No obstant això, com també va apuntar Oltra, "una llei trans estatal és imprescindible perquè arribe als àmbits en els quals no pot arribar la Generalitat Valenciana perquè està fora de les nostres competències".