L'administració pública porta dècades prometent modernitzar-se. Ara, amb la intel·ligència artificial com a protagonista, la Diputació de València fa un pas concret: ha convocat representants de 94 ajuntaments de la província per a, durant tres dies, escoltar, debatre i dissenyar junts un full de ruta que permeta aplicar la IA en la gestió local. Les sessions se celebren fins este dimecres en la Sala Cívica de l'Antic Mercat de Torrent.
Una trobada organitzada per grandària de municipi
La iniciativa no és una conferència a l'ús. La Diputació ha dividit les jornades segons la població dels municipis participants, reconeixent una cosa que amb freqüència s'ignora en els grans anuncis tecnològics: no tots els ajuntaments tenen els mateixos recursos, els mateixos problemes ni les mateixes capacitats. El dilluns 25 va ser el torn dels municipis grans, amb més de 20.000 habitants; el dimarts participen els mitjans, d'entre 5.000 i 20.000 veïns; i el dimecres tancaran les jornades els ajuntaments xicotets, amb menys de 5.000 habitants. Una segmentació que, en paper, pareix lògica, però que en la pràctica resulta infreqüent en este tipus d'esdeveniments institucionals.
L'objectiu declarat d'estes sessions no és presentar solucions ja tancades, sinó fer el contrari: escoltar primer. Les trobades estan dirigides a representants municipals, personal tècnic, habilitats nacionals, responsables de departaments i càrrecs electes. El propòsit és generar un espai de diàleg real que permeta definir les futures actuacions de suport que la Diputació prestarà als ajuntaments en matèria d'IA.
"Estes jornades naixen amb la voluntat d'escoltar primer els ajuntaments, conéixer les seues necessitats reals i construir una estratègia útil, pràctica i adaptada a cada municipi." - Amparo Folgado, diputada provincial de Govern Obert i Integritat Institucional de la Diputació de València
Cinc eixos per a no improvisar
Darrere de les jornades hi ha una estratègia estructurada en cinc grans línies d'acció. La primera apunta a l'augment de la productivitat i eficiència municipal mitjançant l'ús de la IA. La segona se centra en el desenvolupament de marcs ètics i normatius per a garantir un ús responsable de la tecnologia. La tercera contempla la formació del personal tècnic i polític. La quarta busca definir una estratègia sostenible des del punt de vista tècnic i econòmic. I la quinta, potser la més reveladora de l'enfocament d'esta iniciativa, consistix en l'escolta activa als propis ajuntaments per a adaptar les accions a les seues prioritats reals.
No és un plantejament aïllat. La incorporació de la intel·ligència artificial a la gestió pública ja no és una qüestió de futur, sinó una realitat present en moltes administracions; en l'àmbit local, ajuntaments, diputacions i altres entitats locals s'enfronten al repte de millorar la prestació de servicis públics amb recursos limitats i nivells de maduresa digital molt heterogenis. En eixe context, des de febrer de 2025, les entitats locals han d'alfabetitzar en IA el seu personal, oferint formació perquè els qui operen estos sistemes comprenen les seues implicacions tècniques, jurídiques i ètiques.
Les sessions aborden qüestions concretes: la governança de la IA en els ajuntaments, els possibles casos d'ús d'interés per a les administracions locals, les necessitats formatives dels distints perfils municipals i els futurs servicis d'assistència que la Diputació podrà oferir als municipis. Els projectes de IA en administracions locals busquen millorar l'atenció al ciutadà amb assistents virtuals i automatitzar processos interns, amb aplicacions ja actives en atenció 24/7, llicències d'obra, servicis socials, seguretat i planificació urbana.
El repte dels municipis més xicotets
Hi ha una frase d'Amparo Folgado, la diputada responsable del nou servici de IA en la Diputació, que resumix bé la filosofia del projecte: no es tracta simplement d'incorporar tecnologia, sinó de garantir que tots els municipis, especialment els de menor capacitat tècnica, puguen accedir a ferramentes innovadores que els permeten millorar els seus servicis públics i avançar en igualtat d'oportunitats. És, en definitiva, una qüestió d'equitat territorial disfressada de debat tecnològic.
Més de 3.400 municipis a Espanya estan hui en risc de despoblació, i és precisament ací on la digitalització i la intel·ligència artificial emergixen com a vectors d'equitat territorial, podent funcionar com un pont per a garantir igualtat d'oportunitats independentment de si es viu en una gran ciutat o en un nucli rural dispers. La Diputació de València pareix haver pres nota d'eixa realitat.
Revital-IA, el projecte que dona forma al futur
Les jornades no són un esdeveniment aïllat dins de l'estratègia provincial. S'emmarquen en un context d'aposta institucional per projectes vinculats a la IA aplicada al territori. El més destacat és Revital-IA, una iniciativa pionera recolzada per la Diputació de València que busca convertir la intel·ligència artificial en una ferramenta estratègica per a la revitalització social, econòmica i mediambiental de municipis xicotets i mitjans de la Comunitat Valenciana.
El nom ho diu quasi tot: revitalitzar a través de la IA. No és una promesa menor en una comunitat que, com moltes altres, conviu amb el doble desafiament de la despoblació rural i la desigualtat en l'accés a servicis públics de qualitat. La intel·ligència artificial s'ha postulat com una ferramenta transformadora de la gestió de polítiques públiques, plantejant un canvi molt significatiu en la forma que les administracions interactuen amb la ciutadania i gestionen els seus recursos. La pregunta que queda en l'aire, i que estes jornades tracten de respondre, és si la velocitat de la tecnologia i la de l'administració seran capaces de caminar al mateix ritme.