La riuada que el 29 d'octubre de 2024 arrasà desenes de municipis de la província de València no només deixà un rastre de destrucció i més de 220 víctimes mortals. També deixà, segons els qui treballaren sobre el terreny, una lliçó que poques vegades es verbalitza en els fòrums institucionals: quan les estructures col·lapsen, el talent i la resiliència de les dones en la funció pública es tornen imprescindibles. Eixa fou, precisament, la idea força que obrí el VIII Congrés 'Dones en el Sector Públic', celebrat en el CaixaForum de València amb la col·laboració de la Diputació de València.
La DANA com a espill d'un lideratge silenciat
Natàlia Enguix, vicepresidenta primera i responsable d'Igualtat de la Diputació de València, fou l'encarregada d'articular eixe vincle entre la catàstrofe i el debat sobre la igualtat en l'administració. En la seua intervenció, Enguix posà en valor explícitament el treball de les tècniques de la corporació provincial durant el procés de reconstrucció, i ho usà com a palanca argumentativa per a reclamar més presència femenina en els espais de decisió.
"Els poders públics necessiten més dones en els espais de decisió, més perspectiva de gènere en les seues polítiques i més ferramentes per a combatre les desigualtats estructurals del sistema." - Natàlia Enguix, vicepresidenta primera i diputada d'Igualtat de la Diputació de València
No és una afirmació retòrica buida. Darrere de les paraules d'Enguix hi ha noms concrets: tres treballadores de la Diputació de València intervingueren com a ponents en el congrés. María Jesús Langa, cap de secció de bases de dades; Llúcia Imbernón, cap de secció de Cooperació Municipal; i Mónica Laura Alonso, cap de servici de projectes en l'àrea de Carreteres. Tècniques de perfil mitjà, lluny dels grans despatxos, que en els mesos posteriors a la DANA gestionaren des dels seus llocs part de la resposta institucional a la catàstrofe.
Un congrés amb lema propi: "Dones que transformen el sector públic"
Baix eixe títol, l'octava edició del congrés abordà a València un programa ambiciós i de marcat caràcter pràctic. La contractació estratègica amb perspectiva de gènere, les sinergies de lideratge entre administració i empresa, la gestió pública en temps de crisi i el paper de les juristes en l'evolució normativa i institucional foren els quatre grans eixos de debat. L'elecció de València com a seu no fon casual: la ciutat seguix travessant el llarg procés de reconstrucció post-DANA, i eixe context impregna qualsevol conversa sobre eficàcia institucional.
L'acte fon inaugurat per Manuel Pastor, director de l'Institut Nacional d'Administració Pública (INAP), juntament amb Carmen Seisdedos, presidenta de l'associació Dones en el Sector Públic, i Álvaro Borrás, director de CaixaForum València. L'auditori registrà ple complet, amb aproximadament una vintena de ponents entre professores universitàries, juristes, conselleres de tribunals i altes funcionàries de l'Estat.
Obstacles que persistixen: del sostre de vidre a la bretxa en els complements salarials
Enguix no evità assenyalar la contradicció de fons: es reivindica el lideratge femení en la funció pública mentres persistixen obstacles estructurals que el dificulten. La diputada enumerà sense embuts les barreres que seguixen frenant les dones en l'administració: dificultats per a accedir a llocs directius, diferències salarials en els complements, la feminització de la conciliació com a fre a la promoció professional i la falta de paritat en els òrgans de presa de decisions. Un retrat que, en molts aspectes, no diferix del que podria dibuixar-se en el sector privat.
"Igual que en altres àmbits, tampoc ho tenim fàcil per a arribar a llocs directius, i ens trobem amb diferències salarials en els complements." - Natàlia Enguix, vicepresidenta primera i diputada d'Igualtat de la Diputació de València
Davant eixe escenari, Enguix reivindicà el paper d'associacions com Dones en el Sector Públic com eixe "motor invisible i transformador" que manté viu l'impuls col·lectiu on les polítiques institucionals no arriben. Una metàfora que resumix bé la paradoxa de moltes iniciatives d'igualtat: imprescindibles precisament perquè el sistema encara no funciona sol.
L'associacionisme com a aliat estratègic de les institucions
Un dels arguments centrals del discurs d'Enguix fon la defensa de la sinergia entre institucions públiques i teixit associatiu. Per a la vicepresidenta de la Diputació, les administracions tenen la responsabilitat d'impulsar polítiques d'igualtat real, però eixes polítiques només cobren efectivitat quan es construïxen "en aliança amb qui treballa sobre el terreny", és a dir, amb el moviment associatiu.
En eixe marc, el congrés perseguix reforçar el lideratge de les dones en la presa de decisions públiques, especialment en contextos de crisi, i visibilitzar el talent femení en el sector públic, destacant el seu impacte en la millora normativa, la innovació administrativa i la qualitat dels servicis públics. Un objectiu que, a jutjar per la nòmina de ponents reunides a València, trobà arguments sobrats per a sostindre's.
Entre les especialistes que participaren en el congrés figuraren Patricia Boix, lletrada major del Consell Jurídic Consultiu; Elena Hernáez, consellera del Tribunal de Comptes; Mª de la Concepción Ordiz, presidenta del Tribunal Central de Recursos Contractuals; María Emilia Adán, exdegana del Col·legi de Registradors d'Espanya; Rosa Vidal, advocada de l'Estat; Teresa Rodríguez de las Heras, catedràtica de Dret Mercantil en la Universitat Carlos III i experta en intel·ligència artificial; Mª Ángeles Guervós, degana de la Facultat de Dret de la Universitat de Salamanca; i Mª Esther Pilar Rojo, presidenta de l'Observatori contra la Violència de Gènere i vocal del Consell General del Poder Judicial.
El congrés tancà així una jornada que, més enllà de les ponències i les taules redones, plantejà una pregunta incòmoda i necessària: si les dones han demostrat la seua capacitat de gestió inclús en les circumstàncies més extremes —com ho fon la DANA—, ¿què justifica que continuen sent minoria en els espais on es prenen les decisions que afecten tota la ciutadania?