Identifiquen nous biomarcadores del Parkinson que afavoriran el desenvolupament d'una medicina personalitzada en esta malaltia neurodegenerativa

Guardar

Pacient amb Parkinson
Pacient amb Parkinson

El grup de Biomedicina Computacional del Centre d'Investigació Príncep Felip (CIPF) està treballant en un projecte per a generar un Atles unicel·lular de les diferències de sexe en la malaltia de Parkinson.

L'objectiu d'este Atles és estudiar el funcionament d'aquesta malaltia neurodegenerativa i conéixer els mecanismes moleculars que expliquen les diferències existents entre homes i dones en la malaltia de Parkinson, tant en la seua prevalença, ntomas i progressió.

Cal recordar que, en 2015, al voltant de 9.000 homes i 10.700 dones patien de Parkinson en la Comunitat Valenciana, xifres que continuen creixent cada any. De fet, la projecció per a 2025 mostra que més de 10.500 homes i 11.200 dones viuran amb aquesta malaltia.

En este sentit, la directora general d'Informació Sanitària, Qualitat i Avaluació de la Conselleria de Sanitat, Julia Calabuig, que ha inaugurat la jornada 'Innovació + Cuidat = Futur', emmarcada en el Dia Mundial del Parkinson, ha posat de manifest la importància de la investigació. "La innovació en la investigació i la cura humana són la clau per a construir un futur millor per a les persones amb Parkinson. La ciència ens està brindant noves esperances, i la cura pròxima i el suport emocional continuen sent fonamentals en el procés de tractament i adaptació", ha afirmat.

Atles unicel·lular

En concret, en el projecte per a generar un Atles unicel·lular de les diferències de sexe en la malaltia de Parkinson, estudien mitjançant estratègies computacionals, en cadascun dels tipus de cèl·lules del cervell, quins gens s'expressen de manera comuna i diferent per sexe.

A més, també han investigat el paper d'altres molècules que no codifiquen proteïnes, encara que poden tindre un paper rellevant en el desenvolupament de la malaltia de Parkinson com són els ARN llargs no codificantes i els elements transponibles, seqüències d'ADN capaços de canviar de posició en el genoma per mateixos.

Així, el seu potencial ús com a marcadors de diagnòstic i de pronòstic permetrà el desenvolupament de teràpies personalitzades que milloraran el tractament d'esta malaltia neurodegenerativa.

En el desenvolupament de l'Atles, que compta amb el finançament de la Generalitat a través de les ajudes CIACIF/2021/221 i CIAICO/2023/149, i està coordinat des del CIPF per l'investigador valencià Francisco García, també participen investigadors/as japonesos de les universitats Keio University i Yokohama City University i un grup d'investigació danés d'Aarhus University.

Els següents passos d'este projecte, que forma una línia d'investigació centrada en l'envelliment cerebral, consistixen a estendre aquesta metodologia a altres malalties neurodegeneratives associades a la longevitat, amb l'objectiu d'identificar marcadors primerencs que permeten una actuació eficaç en la salut de la població.

D'altra banda, cal destacar també els nombrosos estudis i assajos clínics sobre detecció precoç de la malaltia de Parkinson, duts a terme per la Fundació Fisabio de la Conselleria de Sanitat. Entre ells, dins del programa d'investigació UNISALUT, que promou Fisabio al costat de la Universitat Politècnica de València, la Jaume I de Castelló i la Universitat Miguel Hernández, es troba el projecte l'objectiu del qual és determinar els biomarcadores metabolómicos que permeten la detecció precoç de la malaltia de Parkinson en subjectes amb Parasomnia REM, trastorn de la conducta durant el somni.

Destacats