En Espanya, més de 770.000 persones conviuen amb insuficiència cardíaca, una malaltia que afecta 2 de cada 100 adults i que arriba a presentar-se en 1 de cada 6 majors de 75 anys. Cada any s'hi sumen uns 100.000 nous diagnòstics, sobretot en majors de 65 anys.
La insuficiència cardíaca es definix com l'incapacitat del cor per a suplir l'abastiment de sang i oxigen a la resta de l'organisme. Tradicionalment es considerava que la insuficiència cardíaca es produïa només quan la funció del cor estava disminuïda (insuficiència cardíaca abastiment de fracció d'ejecció deprimida), però ja des de fa anys es va descobrir que és fins i tot més freqüent la insuficiència cardíaca en casos en què el cor bomba bé, però es relaxa malament (insuficiència cardíaca abastiment de fracció d'ejecció preservada, ICFEP).
Segons el doctor Ignacio Sánchez Lázaro, responsable de la Unitat de Cardiologia de l'hospital Vithas València 9 d'Octubre integrada en l'Institut Cardiovascular Vithas, “la ICFEP es relaciona molt amb l'edat avançada, la hipertensió arterial, l'obesitat i la diabetis. Tots estos factors estan augmentant en la població general, per la qual cosa no és d'estranyar que també ho faça el nombre de pacients amb este tipus d'insuficiència cardíaca”.
Entre els símptomes que s'associen a la ICFEP es troben l'edema (inflor de cames), el cansament i la dispnea (fatiga). “Malgrat que el cor expulsa bé la sang, -comenta el professional-, es relaxa mal, cosa que fa que el cobriment de les cavitats cardíaques no siga complet i adequat. Això comporta que puge la pressió en els pulmons i col·labore en la sensació de fatiga o dispnea. Si esta condició es manté durant molt de temps, els vasos que porten la sang al pulmó reaccionen i patixen certs canvis estructurals que, a la llarga, acabaran pujant la pressió dels pulmons de forma crònica i agreujant la situació funcional dels pacients. És el que anomenem la hipertensió pulmonar associada a malaltia cardíaca esquerra o també coneguda com a grup 2”.
Prevenció i diagnòstic
El diagnòstic de la insuficiència cardíaca es basa en la història clínica, l'exploració física, anàlisis de sang i l'ecocardiografia. “En el cas de la hipertensió pulmonar, l'ecografia del cor permet una primera aproximació molt fiable, encara que la confirmació definitiva s'obté mitjançant el cateterisme cardíac dret, una exploració que mesura de forma directa les pressions del cor i dels pulmons”, comenta el doctor Sánchez Lázaro.
En involucrar dos òrgans, com són el cor i els pulmons, un abordatge format tant per cardiòlegs com per pneumòlegs resulta fonamental per a optimitzar el tractament d'estos pacients, doncs en nombroses ocasions existixen altres malalties que podrien dificultar el diagnòstic i maneig correcte.
Tal com explica l’especialista, “en els últims anys s’han aconseguit avanços molt rellevants en l’ICFEP, gràcies a nous tractaments com els iSGLT2 o la finerenona, que ja han demostrat millorar el pronòstic dels pacients. Tanmateix, encara no disposem d’un tractament específic per a la hipertensió pulmonar associada a esta malaltia. La bona notícia és que s’investiga activament i ja existixen fàrmacs prometedors en fases avançades d’estudi que podrien canviar este panorama en els pròxims anys”.
Com sempre, el millor tractament és la prevenció. Detectar i tractar la insuficiència cardíaca a temps és la millor estratègia per a frenar l'aparició de la tan temuda hipertensió pulmonar i millorar la qualitat de vida dels pacients.
Sobre Vithas
El grup Vithas està integrat per 22 hospitals i 39 centres mèdics i assistencials distribuïts per 14 províncies. Els 12.600 professionals que conformen Vithas l'han convertit en un dels líders de la sanitat espanyola. A més, el grup integra la Fundació Vithas, Vithas Xarxa Diagnòstica i la central de compres PlaçaSalud.
Vithas, recolzada pel grup Goodgrower, fonamenta la seua estratègia corporativa en la qualitat assistencial acreditada, l'experiència pacient, la investigació i la innovació i el compromís social i mediambiental.