El Govern ajorna la reforma de l'Avaluació del Batxillerat per a l'Accés a la Universitat (EBAU), per la qual cosa no hi haurà canvis en la prova de 2024, segons han confirmat a Europa Press fonts governamentals.
El Ministeri d'Educació i Formació Professional ha traslladat aquesta decisió a les comunitats autònomes, amb les quals s'ha reunit de forma telemàtica aquest dijous. També el Ministeri d'Universitats té previst traslladar la decisió a les universitats aquest mateix matí.
Encara que el departament que dirigeix Pilar Alegria va deixar "completament acabada" la tramitació del reial decret de la nova prova d'accés a la Universitat, el Govern, en estar en funcions, no pot aprovar la reforma en Consell de Ministres, segons han explicat les mateixes fonts.
Per a informar de l'ajornament de la nova EBAU, el secretari d'Estat d'Educació, José Manuel Bar, s'ha reunit amb representants de les comunitats autònomes per videoconferència. A les 11.30 hores tindrà lloc, també via telemàtica, la reunió del Ministeri d'Universitats amb representants de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).
El Ministeri, segons ha explicat el secretari d'Estat després de la reunió, va realitzar "diverses consultes" a serveis tècnics i jurídics. "L'Oficina de Qualitat Normativa també ens ha fet aquest advertiment que estem en funcions i que el marge per a generar normativa nova és estret per a un Govern que està en funcions", ha concretat.
Respecte a si la nova prova d'accés a la Universitat estarà implantada en 2025, Bar ha assenyalat que es tracta d'una decisió que "ha d'adoptar el Govern entrant" i ha assegurat que el Ministeri ha deixat "tots els deures fets, tot preparat". "Teníem l'esborrany del reial decret, però aquesta decisió li correspon al Govern nou", ha afegit.
D'aquesta manera, el Govern manté vigent la normativa actual de l'EBAU perquè, segons ha assegurat el secretari d'Estat, "no els caiguen unes regles del joc noves a mitjan curs" als estudiants i perquè un Govern que està en funcions "no ha de prejutjar el que vaja a fer el nou Govern entrant". "Hem entés que, com està el Govern en funcions, no podíem generar una normativa nova, una regulació nova, que vaja a condicionar el que el Govern entrant vulga fer i, per punt, l'ideal és mantindre aquesta normativa vigent", ha incidit.
A més de les consideracions jurídiques i tècniques per a tirar avant la nova normativa, el secretari d'Estat ha destacat que "el més important era transmetre tranquil·litat, certitud, confiança, als xics que s'han d'examinar al juny d'enguany" i que no els caiga "una normativa nova a mitjan curs que canvie les regles del joc".
Aprovar la nova EBAU "excediria les competències" del Govern
El Ministeri d'Educació ha precisat que aquesta decisió es deu al fet que l'aprovació de la norma "excediria les competències d'un Govern en funcions, generant confrontació amb les administracions autonòmiques". A més, afig, atén a la petició d'un any de moratòria per part de les instàncies universitàries i "rebaixa la incertesa de docents, alumnes i famílies".
A causa de la convocatòria anticipada d'eleccions generals, el Ministeri va decidir paralitzar l'aprovació del reial decret de la nova prova d'accés a la Universitat per "responsabilitat", en entendre que era "més lògic" que ho traguera avance el nou Govern. Ara, a causa que el Govern no pot aprovar el decret en estar en funcions, ha decidit ajornar la nova EBAU.
Per tant, la pròxima prova d'accés a la Universitat seguirà el mateix model que la del curs anterior, el reial decret del qual establia que cadascuna de les proves conté preguntes obertes i semiobertes que requeriran de l'alumnat capacitat de pensament crític, reflexió i maduresa. A més d'aquests tipus de preguntes, en el model d'EBAU actual es poden utilitzar també preguntes d'opció múltiple, sempre que en cadascuna de les proves la puntuació assignada al total de preguntes obertes i semiobertes abast com a mínim el 50 per cent.
En el model de prova actual, les preguntes d'opció múltiple tenen "una sola resposta correcta inequívoca i que no exigeixen construcció per part de l'alumnat, ja que aquest es limitarà a triar una de les opcions proposades". Per la seua banda, les semiobertes són preguntes "amb resposta correcta inequívoca i que exigeixen construcció per part de l'alumnat", una construcció que "serà breu, per exemple, un nombre que dona resposta a un problema matemàtic, o una paraula que complete una frase o done resposta a una qüestió, sempre que no es facilite un llistat de possibles respostes".
El projecte de reforma de l'EBAU
Per la seua banda, el projecte de reial decret pel qual es regulen les característiques bàsiques de la nova prova d'accés a la Universitat i s'estableix el procediment de càlcul de la qualificació d'accés, publicat el passat mes de febrer i finalment ajornat un any, el Ministeri d'Educació i Formació Professional va eliminar la prova de maduresa i les preguntes tipus test que inicialment tenia previstes per a aquesta nova prova.
Així mateix, Educació augmentava el temps de realització dels exercicis en la nova prova, passant de 90 minuts a 105 minuts, ja que, segons justificava el Departament dirigit per Pilar Alegria, "es té en compte la lectura de l'exercici, la seua anàlisi i producció".
Un altre dels canvis que inclou el projecte de reial decret és que els alumnes, en el moment de matricular-se a la prova d'accés, triaran entre examinar-se d'Història d'Espanya o Història de la Filosofia. A més, en les comunitats amb llengua cooficial s'afig un examen de llengua pròpia.
Prova pilot de la nova EBAU en 50 col·legis
Amb l'objectiu de posar a prova la nova EBAU, el Ministeri va realitzar el passat mes de març un prova pilot en 50 centres de totes les comunitats autònomes espanyoles, Ceuta i Melilla, a excepció de les governades pel Partit Popular i Aragó i el País Basc. Aquesta prova pilot incloïa exercicis menys memorístics que reflecteixen situacions de la vida quotidiana.
Segons les guies de correcció dels exàmens pilot de la nova prova d'accés a la Universitat, publicades per Educació, la nova EBAU descomptaria 0,25 punts per cada error ortogràfic i les titlles explicarien com a mitjana mancada.
Així, en la guia corresponent a la prova de Llengua Castellana i Literatura, s'indica que "la qualificació de cada exercici serà sempre 0, 0,25, 0,5, 0,75, 1, 1,25, 1,5, 1,75, 2, 2,25 o 2,5 punts, fins a un total de 10 punts" i s'especifica que es descomptaran 0,25 punts per cada error ortogràfic; les titlles seran considerades com a mitjana mancada, i tots els altres casos (majúscules, estrangerismes, signes d'exclamació i interrogació) es computaran com una falta. A més, els errors repetits només descomptaran una vegada.
En la guia es proposa que, quan la resposta de l'alumne siga millorable o continga errors, es qualifique amb una puntuació de 0,25, per exemple, davant la pregunta d'elaborar un text expositiu-argumentatiu, encara que la presentació no s'ajuste "en absolut al format proposat", tinga "una extensió inferior a la requerida", no s'ajuste al tema o continga "vocabulari inadequat, insuficient" i amb "abundants errors gramaticals".
En suma, la guia assenyala que "es tendirà a una valoració conjunta positiva sempre que el text tinga uns mínims de coherència i cohesió, així com una certa correcció expressiva".