Quasi 1.900 vivendes del parc públic de la Comunitat Valenciana estan ocupades il·legalment. No és una dada menor: de les més de 14.500 vivendes que la Generalitat gestiona a través de l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl (EVHA), aproximadament el 13% està en mans dels qui no tenen cap dret sobre elles, mentre famílies vulnerables esperen en llista d'espera. Per a atallar este problema, el president Juanfran Pérez Llorca ha anunciat la licitació d'un nou servici especialitzat d'intervenció, operatiu les 24 hores del dia els 365 dies de l'any, amb un temps màxim de resposta d'una hora davant qualsevol avís d'ocupació o intrusió.
El punt no és nou. L'ocupació il·legal de vivendes fa anys que va enquistada en el parc públic valencià sense que s'hagueren adoptat mesures estructurals per a combatre-la. La radiografia nacional no és més encoratjadora: en 2024, el nombre de denúncies per ocupació il·legal d'immobles a Espanya va arribar quasi als 16.500 casos, un increment del 7% respecte a l'any anterior. En el període 2018-2024, l'augment d'este tipus de denúncies ha sigut del 34,5%. Un fenomen en alça que, en el cas del parc públic, colpeja de forma especialment injusta als qui esperen pels canals legals.
"Som conscients que arrosseguem un greu problema d'ocupació irregular des de fa molts anys sense que es prengueren cartes en l'assumpte, per la qual cosa és moment d'actuar i posar els mitjans necessaris per a acabar amb una situació que impedix accedir a una llar a moltes famílies vulnerables que sí que respecten la legalitat i esperen en les llistes de demanda.", explica Juanfran Pérez Llorca, president de la Generalitat Valenciana
Un servici d'emergència per a vivendes públiques
El nou contracte licitat pel Consell no és només burocràcia administrativa. Suposa la creació d'un dispositiu de resposta immediata davant les ocupacions que afecten el parc públic, amb una guàrdia permanent i un equip multidisciplinari en tot el territori autonòmic. L'empresa adjudicatària haurà de comptar amb un coordinador jurídic i almenys tres inspectors tècnics, a més de vehicles, equips informàtics i dispositius mòbils per a operar sobre el terreny.
Les funcions del servici van més enllà del simple desallotjament. Inclouen l'acompanyament i representació de l'EVHA en procediments administratius, la coordinació amb forces de seguretat i empreses del sector, i la gestió tècnica de sistemes de protecció: instal·lació de portes antiocupació, sistemes d'alarma i dispositius de seguretat en els immobles més exposats. Totes les actuacions quedaran documentades i sotmeses a indicadors de seguiment per a garantir la transparència i l'avaluació contínua de resultats.
El contracte té una duració inicial de tres anys, amb possibilitat de dos pròrrogues anuals, i abasta la totalitat del territori de la Comunitat Valenciana. El valor estimat és de 796.831 euros (IVA exclòs), amb el termini de presentació d'ofertes obert fins al 30 de juliol a través de la Plataforma de Contractació de l'Estat.
Més enllà de la resposta reactiva: una estratègia integral
Este nou servici no ix del no-res, sinó que s'emmarca en una estratègia més àmplia que la Vicepresidència Primera i Conselleria d'Habitatge, Ocupació, Joventut i Igualtat porta desplegant des de 2023. Les dades parlen per si soles: des de juliol de 2023 s'han dut a terme 1.231 actuacions per a impedir l'assalt de vivendes, entre les quals s'inclouen d'esclavatges, envans, canvis de portes i instal·lació de 608 portes antivandàliques.
A principis de 2026, la Generalitat ja havia adjudicat el servici d'instal·lació, manteniment i reposició de 300 sistemes de seguretat i alarma individual en vivendes del seu parc públic, amb una inversió de 4.743.200 euros per a un període de quatre anys. A això se suma el reforç del servici de seguretat privada en distints grups residencials, orientat a frenar l'ús indegut de garatges i evitar noves ocupacions en vivendes buides.
Pérez Llorca també ha subratllat els riscos col·laterals que estes ocupacions generen per a l'entorn: els enganxaments il·legals a la xarxa elèctrica suposen un perill real per a tota la comunitat veïnal, a més d'impedir la rehabilitació dels immobles i vulnerar els drets dels qui esperen legítimament accedir-hi. La tolerància amb l'ocupació està ocasionant la desincentivació de l'oferta immobiliària i s'ha traduït en una clara externalitat negativa per a les famílies més vulnerables, que veuen majors dificultats d'accés a l'habitatge en augmentar els preus i les rendes del lloguer. La pregunta que subjau a tota esta iniciativa és, en el fons, senzilla: Qui ha d'ocupar un habitatge públic? La resposta, segons el Consell, només potser qui seguix les regles.