La Generalitat critica la falta de transparència del pla 2025 de la CHX

Guardar

El conseller d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina
El conseller d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina

La Generalitat denuncia la falta de transparència i ambició del Pla d'Actuació 2025 presentat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic durant la Junta de Govern de la CHX a la qual ha assistit el conseller d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, i el de conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus.

El document ignora que el risc d'inundacions en la Comunitat Valenciana és estructural i afecta tot el territori, des del Baix Segura fins al Maestrat. Esta visió compromet la possibilitat de dissenyar una estratègia integral de prevenció i protecció enfront de futurs episodis extrems. Per això, els representants de la Generalitat s'han oposat al pla aprovat per la Junta de Govern de la CHX.

El conseller d'Agricultura, ha denunciat que en matèria de seguretat, el Pla es limita a proposar la reparació d'infraestructures danyades i, deu mesos després de la dana, “subratlla la urgència d'implantar el Sistema d'Alerta Primerenca (SAP), una ferramenta clau per a la gestió d'emergències en episodis com el que va ocórrer en octubre de 2024, i de la qual encara manquen els llits de la Comunitat Valenciana, sense que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer l'haja implementat fins a la data”.

Així mateix, Barrachina ha assenyalat que el Pla omet actuacions d'interés comú que són competència del Ministeri, com la neteja de llits, les obres necessàries en les depuradores d'Alacant o la construcció de preses clau per a la seguretat ciutadana, com les de Vilamarxant o Montesa.

El conseller d'Agricultura ha recordat que en novembre de 2024 es va presentar al Govern d'Espanya un pla complet que contemplava tota la Comunitat Valenciana, amb una inversió global de 2.390 milions d'euros i una dotació anual de 500 milions d'euros, “sense que fins a la data s'haja rebut cap resposta”.

Per la seua banda, Martínez Mus ha denunciat la baixa execució de les actuacions de la CHX enfront del risc d'inundació i ha recordat que, segons el mateix organisme no arriba al 2 % en 2024. De la mateixa forma, en l'actual exercici només es pretenguen executar 1,5 milions, “una quantitat totalment insuficient per al que estem necessitant”. Tot això malgrat els anuncis a futur del Ministeri de Transició Ecològica, que no estan plasmats en cap pla de la Confederació, ha incidit el conseller.

Per això, el titular de Medi Ambient i Infraestructures ha reclamat que s'executen les inversions pendents en la planificació de l'organisme, però també les obres d'encausament necessàries en el barranc del Poyo i el barranc de la Saleta, entre altres.

Així mateix, la Generalitat denuncia que, a dia de hui, no s'ha presentat l'esborrany del nou Reial Decret anunciat per a modificar la normativa de gestió del risc d'inundació. Tampoc s'ha actualitzat el Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables (SNCZI), la revisió de la qual no estarà disponible fins a finals d'any. Esta falta d'avanços normatius i tècnics suposa un risc inacceptable per a la seguretat de la població i obstaculitza la planificació de les actuacions necessàries.

El Pla tampoc aclarix quina fórmula legal s'utilitzarà per a recuperar el domini públic hidràulic, malgrat que es presenta com una mesura prioritària. Esta falta de concreció genera una important incertesa jurídica, especialment en aquells trams on els llits s'han eixamplat o aprofundit fins a un 30 % com a resultat de la dana, la qual cosa afecta directament a la delimitació de terrenys.

La Generalitat insistix que la gravetat dels danys causats pels temporals del passat tardor exigix una resposta urgent, ambiciosa i clara per part de l'Estat, amb una visió de conjunt i una coordinació efectiva amb les administracions autonòmiques i locals.

Destacats