Fundació Oceanogràfic impulsa un centenar de projectes d'investigació i conservació marina en cinc anys

Guardar

Diversos dofins al delfinari de la Fundació Oceanogràfic
Diversos dofins al delfinari de la Fundació Oceanogràfic

La Fundació Oceanogràfic de València ha desenvolupat més de 100 projectes en cinc anys --80 d'investigació i 25 de conservació--, una xifra que situa a l'entitat "a nivell internacional en investigació i conservació marina".

Detectar malalties respiratòries en dofins, conéixer el llenguatge de les belugues o ajudar a recudir l'impacte de la pesca en les tortugues marines són alguns dels assoliments recents de l'entitat, que ha fet balanç de la seua activitat aquest divendres.

Una gran part de la investigació que es duu a terme en la fundació es realitza en col·laboració amb entitats i institucions públiques i privades d'índole internacional. A més, molts d'aquests estudis han permés aplicar el coneixement adquirit amb els animals de l'aquari valencià en el seu medi natural, com és el cas dels dofins i les belugues.

La Fundació Oceanogràfic celebra enguany el seu cinqué aniversari i el treball dels seus investigadors ha donat com a fruit la publicació de 145 articles en revistes científiques especialitzades en l'àmbit marí, 15 tesis doctorals --5 finalitzades i 10 en progrés--, més de 15 treballs finals de grau i màster, el desenvolupament de 30 línies d'investigació i de 25 de conservació i la realització de 78 intervencions en congressos, activitats formatives, cursos i reunions internacionals.

De la mateixa manera, el programa de conservació de la Fundació Oceanogràfic ha fet possible atendre --en el marc d'actuació de la Xarxa de Varaments de la Comunitat Valenciana-- a 366 tortugues i més de trenta animals encallats entre cetacis i taurons des de 2016.
Uns treballs que es completen amb la frenètica activitat divulgativa que es realitza tant en el mateix aquari com en l'entorn pròxim, amb iniciatives de conscienciació per a la conservació de les mars i oceans.

Amb el naixement de la Fundació Oceanogràfic en 2016 es van incrementar les labors d'investigació, conservació i divulgació amb l'objectiu d'ampliar la missió de l'aquari valencià de protegir i conservar les mars i oceans.

ESTUDI NEUROLÒGIC EN DOFINS

Una mostra d'aquests estudis duts a terme en els últims anys és l'estudi neurològic en dofins que aborda com aquests animals perceben i integren en el seu cervell les xiulades d'altres individus de la seua espècie. Es tracta d'un projecte "de gran transcendència per a conéixer el llenguatge en els dofins i estudiar les seues habilitats cognitives", subratllen els seus responsables.

La investigació pulmonar és una altra de les línies prioritàries en la Fundació Oceanogràfic. Durant els últims anys han fet estudis respiratoris amb les morses que vivien a l'Oceanogràfic --i que actualment habiten en el zoològic de Pairi Daiza i Tierpark-Hagenbeck dins d'un projecte europeu de reproducció-- per a comprendre la seua capacitat de busseig; un comportament imprescindible per a aconseguir aliment en aquesta espècie catalogada com a vulnerable segons la Llista Roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).

Kylu, la cria de beluga que igual que la Fundació Oceanogràfic compleix cinc anys, ha sigut tot un regal i una oportunitat per a la ciència i els investigadors, ja que aquesta excepcional circumstància ha fet i fa possible dur a terme projectes científics com el seguiment de les seues vocalitzacions per a entendre com es comunica amb la seua mare, Yulka.

El projecte d'investigació consta de més de 300 hores de converses entre mare i fill per a entendre el seu llenguatge, ajudar a la seua conservació i comprendre si el soroll procedent d'embarcacions a l'Àrtic, cada vegada més abundants, tapa la crida de contacte de les cries a les seues mares, i a conseqüència d'aqueix soroll els xicotets poden perdre's, incrementant el risc de mort.

Una altra de les àrees d'important rellevància científica ha sigut l'estudi fisiològic que protegeix els grans bussejadors dels efectes de la descompressió, com el cas de les tortugues marines. Els estudis a l'Oceanogràfic han apuntat que, durant la immersió, els seus pulmons compten amb mecanismes per a evitar la formació de bambolles de nitrogen en la sang --la malaltia del bussejador--, però quan els animals queden atrapats per una xarxa pesquera, aquest sistema podria alterar-se i, en conseqüència, afavorir l'aparició d'aquestes perilloses bambolles i, eventualment, causar la seua mort.

Un descobriment que ha tingut un gran impacte en la comunitat científica mundial, ja que implica que moltes tortugues capturades en xarxes i retornades a la mar podrien morir poc després. És per això que des de la Fundació Oceanogràfic es manté una estreta col·laboració amb els pescadors de la regió que, quan troben una tortuga entre les seues xarxes, faciliten el treball perquè puguen ser tractades en la Fundació Oceanogràfic abans de tornar de nou a la mar.

La recuperació d'aquests animals en l'Àrea de Recuperació i Conservació d'Animals (ARCA) de la Mar, creada en 2007, és possible gràcies a la Xarxa de Varaments de la Comunitat Valenciana, integrada per la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica i la Universitat de València, qui centralitza les crides del 112 i avisa en funció del protocol establit.

Els experts en conservació de la Fundació porten també a cap programes de cria al mig controlat d'espècies amenaçades com la tortuga d'estany (Emys orbicularis) i el gallipato (Pleurodeles waltl) i altres com el tauró gatvaire (Scyliorhinus canicula) dels quals s'han introduït al medi natural prop de 600 exemplars.

Conéixer, estimar i protegir la mar

El tercer pilar fonamental de l'activitat de la Fundació és la divulgació. Durant aquests cinc anys s'han desenvolupat nombroses accions per a conscienciar a la societat de la magnitud del problema amb els oceans i els seus habitants. Prova d'això ha sigut la campanya de sensibilització 'Tortugues al Mediterrani', impulsada per la Fundació des de fa dos estius en col·laboració amb els governs autonòmics, ajuntaments, FGV i municipis de la costa valenciana, Illes Balears i Múrcia, amb l'objectiu de conscienciar que una anomenada al 112 pot salvar nius, cries i tortugues marines.

'PER UNA MAR SENSE PLÀSTICS'

En col·laboració amb Paradores de Turisme, Lanjarón i diversos ajuntaments també s'han posat en marxa accions per a tractar de disminuir el volum de residus sota el lema 'Per una mar sense plàstics'. A més, s'han impulsat programes de formació de voluntaris per a les campanyes de neteja de platges i des de 2016 es col·labora amb 85 empreses, associacions i institucions nacionals i internacionals.

Finalment, des de la fundació s'han posat en valor els nombrosos estudis d'investigació que s'han dut a terme des de 2003 i 2016, una labor que ascendeix a 87 projectes desenvolupats dins de 44 línies d'investigació i conservació, 35 col·laboracions amb entitats i institucions i 30 articles científics publicats.

Arxivat a:

Destacats