L'estrés anticipatori, una reacció mental i física que apareix quan una persona s'enfronta a un repte exigent, pot convertir-se en un dels factors que més condicionen el rendiment i l'experiència dels corredors de llarga distància.
En les setmanes prèvies a proves com la Mitja Marató o la Marató de València, este fenomen pot alterar el son, la concentració, la motivació i l'estabilitat emocional, inclús en esportistes amb una preparació física adequada. La literatura científica situa la seua prevalença entre el 40% i el 70% dels corredors, especialment en proves de resistència d'alta exigència1.
El Dr. Enrique Gaspar, cap de Psiquiatria de l'Hospital Vithas València Túria, integrat en l'Institut de Neurociències Vithas (INV), advertix que «l'estrés anticipatori es manifesta com una activació sostinguda del sistema d'alerta». No es tracta només de «nervis abans de la carrera», sinó d'una resposta que pot generar inquietud persistent, pensaments repetitius sobre la competició, sensació de pressió, dificultat per a desconnectar i episodis d'insomni. Quan es prolonga, pot afectar tant la preparació com el rendiment el dia de la prova.
«L'estrés anticipatori apareix quan el corredor percep la carrera com un desafiament que exigix molt d'ell. El cos i la ment es preparen per a eixe esforç, però si l'activació es manté durant dies, pot generar fatiga mental i alterar rutines essencials com el descans». Segons el Dr. Gaspar, este fenomen és especialment freqüent «en corredors que debuten en la distància, en els qui s'han marcat objectius molt exigents o en esportistes que compatibilitzen entrenaments intensos amb càrregues laborals o familiars elevades».
El seu impacte
L'impacte de l'estrés anticipatori pot ser significatiu. La falta de son, la tensió emocional acumulada i la sensació de sobreexigència poden provocar esgotament, pèrdua de motivació i una percepció exagerada de la dificultat de la carrera. «En proves de resistència, la ment influïx tant com el cos. Un corredor que arriba a la línia d'eixida amb setmanes de mal descans o amb un nivell elevat de tensió pot veure compromés el seu rendiment, inclús si ha entrenat bé», afirma el Dr. Gaspar.
Com previndre'l
L'especialista de l'Hospital Vithas València Túria afirma que la prevenció «no requerix grans canvis, sinó xicotetes pautes constants que ajuden a regular l'activació mental i a protegir el descans». En este sentit, recomana mantindre horaris de son estables, gitat-se i despertant-se cada dia a la mateixa hora, inclús els caps de setmana. «El cos regula millor l'estrés quan el son és predictible. Variacions de més d'una hora en els horaris poden augmentar l'activació del sistema d'alerta», explica.
També aconsella limitar la sobreexposició mental a la carrera, especialment en els dies previs. «Revisar constantment el recorregut, anticipar escenaris negatius o pensar repetidament en el resultat incrementa la tensió. És útil establir moments concrets del dia per a planificar la carrera i, fora d'eixe espai, realitzar activitats que permeten desconnectar, com caminar, llegir o conversar amb altres persones».
Per últim, el Dr. Gaspar recomana evitar la sobreexigència en la fase final de l'entrenament. «Molts corredors intenten compensar inseguretats amb sessions més intenses o amb canvis d'última hora. Això augmenta la fatiga física i emocional. La fase final ha de centrar-se en la recuperació, no en l'acumulació», assenyala. Per a això, suggerix reduir progressivament la càrrega en els últims deu dies, prioritzant el descans, la hidratació i l'alimentació equilibrada.
Cal destacar que els hospitals Vithas a València col·laboren en estes grans cites del calendari nacional i internacional. Esta col·laboració s'emmarca en el compromís dels hospitals Vithas València Túria, Vithas València 9 d'Octubre i Vithas València Consuelo amb la prevenció i la promoció de la salut, així com amb la cultura de l'esforç.
Sobre Vithas
El grup Vithas està integrat per 22 hospitals i 40 centres mèdics i assistencials distribuïts per 14 províncies. Els 14.500 professionals que conformen Vithas l'han convertit en un dels líders de la sanitat espanyola. A més, el grup integra la Fundació Vithas, Vithas Red Diagnòstica i la central de compres PlazaSalud.
Vithas, recolzada pel grup Goodgrower, fonamenta la seua estratègia corporativa en la qualitat assistencial acreditada, l'experiència pacient, la investigació i la innovació i el compromís social i mediambiental.