El cantant asturià Enol serà un dels grans protagonistes del concert gratuït de LOS40 Summer Live que se celebrarà este 24 de juliol en la Plaça Major de Mislata, on actuarà junt amb altres artistes del panorama nacional. Amb més de 600.000 oients mensuals en Spotify i una carrera en constant creixement, Enol arriba a València amb el repte de condensar la seua proposta musical en a penes uns minuts sobre l'escenari. En una entrevista amb este mitjà, l'artista parla de la seua connexió amb el públic valencià i repassa la seua evolució artística i professional.
Què significa per a tu formar part del cartell de LOS40 Summer Live i ser un dels artistes principals a Mislata?
És la primera volta que participem en este esdeveniment, però amb molta diversió. A més dels tours, València és el lloc on més voltes hem cantat i sempre ens ha rebut la gent amb moltíssim afecte i moltíssimes ganes. Des de la primera gira que férem hem anat creixent tot any rere any i hem anat passant per distintes sales d'ací i, com sempre, és una experiència més de la qual tinc ganes.
Tens alguna anècdota en concerts de València?
Sí, en la primera gira que férem ens va sorprendre molt perquè era la ciutat a la qual més gent va anar després de Gijón i Madrid. Ho disfrutàrem molt, i el públic se sabia la lletra de totes les cançons de principi a fi. Va ser una experiència boníssima.
Com estàs preparant la teua actuació de Mislata este 24 de juliol?
Quan girem pel nostre compte de manera independent, anem amb la banda i amb tot l'equip, i en el xou de Los 40 hem de fer alguna cosa més menuda. Són un parell de cançons res més, és compartir escenari amb molts artistes i va molt més ràpid. Llavors, tampoc ens dona temps a desenvolupar un concert com solem fer en les nostres gires. Així que es tracta de, en el poquet temps que tinguem, intentar aprofitar-ho al màxim i que la gent que vinga a veure'ns se'n vaja contenta per a casa.
Compartixes escenari amb molts artistes de renom. Hi ha algun amb qui t'haja fet especial il·lusió coincidir?
Sempre em fa moltíssima il·lusió coincidir amb Ginés (Walls) perquè tenim una relació estupenda. A Madrid quedem en el dia a dia, per a fer altres coses a més de la música, i sempre que coincidim en els concerts ho passem genial.
Hi ha alguna col·laboració somiada que encara tingues pendent?
A Espanya crec que no. Últimament estic escoltant cada volta més música de fora i influenciant-me molt en artistes d'Itàlia i dels Estats Units. Ací sempre m'ha agradat, des que vaig començar a fer música, col·laborar amb amics, amb gent amb la qual tinc tracte. Crec que més o menys està ja pràcticament tot fet en el meu cercle. Òbviament, anirem veient les noves portes que es vagen obrint, però estic súper centrat a fer un projecte sòlid de manera independent pel meu compte i les col·laboracions que hagen de vindre més avant ja vindran.
Hi ha algun artista o grup que consideres referent?
Hi ha moltíssima gent d'Espanya que jo he vist créixer amb el pas dels anys, que em pareix que han sigut els pioners, que van assentar a base de tot. Sobretot, jo crec que els que més ens han marcat als que vam nàixer en els 90 poden ser C. Tangana, Dellafuente o Rosalía, tota esta onada que va començar a fusionar l'urbà i l'underground amb el pop tradicional i donar-li una volta nova al pop que s'estava escoltant a Espanya. Crec que són els que més han marcat, i no sols a mi, sinó a tots els artistes de la meua generació.
Quan vas decidir dedicar-te a la música de forma professional?
Des de menut la música és el que més m'agrada i quasi l'únic que m'apassiona fins al punt de dedicar una vida sencera per a això. Sempre m'agradà moltíssim llegir i escriure històries, però va ser als 14 anys quan vaig començar a escriure cançons. Amb 17 vaig començar a fer-les públiques i quan estava ja en tercer o quart de carrera, que eren ja com els anys definitius de decantar-se, amb 21 o 22 anys, vaig prendre la decisió de dedicar-me al 100% a la música, d'arriscar-ho tot i apostar-ho tot per això i afortunadament va eixir bé i hui dia estem on estem.
Ja comptes de 600.000 oients mensuals en Spotify. Com portes eixe creixement i reconeixement?
No pose molt de focus en això perquè són números súper enganyosos. Hi ha artistes amb milions d'oients mensuals que després no són capaços de vendre tiquets, o que eixos milions són només per una cançó que ha pegat el colp de pilota. I al contrari, hi ha milers de bandes que amb menys oients mensuals poden omplir estadis grans. És tot súper relatiu, és un barem enganyós i jo pel que em solc guiar al final és per la gent que ve als concerts.
El que em guia no són els oients mensuals de Spotify, sinó la gent que ve als concerts
Nosaltres, afortunadament, des del primer moment sempre tinguérem un públic molt fidel. A pesar que els números no acompanyaven, la gent comprava les entrades per als concerts i això era el que em va donar a mi també el poder de fer el pas a dedicar-me exclusivament a la música. Així que això no ho mire molt, em fixe més en la quantitat de persones que venen als concerts, que cada dia són més i estic molt agraït per això.
Quina història hi ha darrere del teu últim single, ‘Por los dos’?
‘Por los dos’ va ser el tret d'eixida a allò que serà el nou disc d'este any. El que jo volia transmetre amb esta cançó és obrir una porta cap al meu costat més personal, no fer un single mainstream. És una cançó de tres minuts que no té a penes tornada, personal, pròxima i que gent haja passat per situacions paregudes connectarà al 100% amb això.
Què opines del paper de LOS40 i emissores similars en l'impuls d'artistes emergents?
Jo crec que al final el públic és el que decidix. Òbviament la ràdio et dona un aparador espectacular de cara a arribar a més gent i és un altaveu que si l'utilitzes bé et pot fer créixer però el que mana és el públic i les cançons. Una cançó roïna, per molt que li la vengues a la gent, no te la comprarà i una cançó bona sempre acaba trobant el camí per a arribar al públic.