Durant les festes nadalenques, els ennuegaments se situen entre els motius més freqüents d'atenció en Urgències, al costat de les intoxicacions alimentàries, ètiques i les reaccions al·lèrgiques. Els especialistes dels hospitals Vithas en la Comunitat Valenciana recorden que conéixer tècniques d'actuació davant una obstrucció de la via aèria per cos estrany (OVACE), com la maniobra de Heimlich, pot reduir de forma significativa el risc de parada cardiorespiratòria.
La Dra. Carolina Colomer, directora clínica en els hospitals Vithas Valéncia Consuelo i Vithas Aigües Vives d'IRENEA, Institut de Rehabilitació Neurològica de Vithas integrat en l'Institut de Neurociències Vithas i amb unitats especialitzades en neurorrehabilitació també en Vithas Vigo, Vithas Sevilla i Vithas Xanit Internacional, a més d'un centre monogràfic a Elx, recorda que, en una situació d'ofegament, “el temps és determinant: la falta d'oxigen en el cervell durant més de 5 minuts pot causar danys cerebrals irreversibles i, si se superen els 10 minuts, el risc de mort cerebral és molt elevat”. Per eixe motiu, insistix en la importància de conéixer “les maniobres bàsiques que s'han d'aplicar en estos casos, sempre com a complement i mai com a substitut de l'atenció sanitària professional, ja que poden no solament salvar una vida, sinó també evitar seqüeles neurològiques”.
Afegix que els danys més freqüents inclouen “crisi epilèptiques, trastorns del moviment, alteracions sensitiu-moteres, visuals, de la consciència i problemes cognitius”.
Com i quan s'aplica la maniobra de Heimlich
El supervisor d'Infermeria de l'Hospital Vithas València Túria, Javier Piñango, assenyala que la maniobra de Heimlich “només s'ha d'aplicar quan existix una obstrucció total de la via aèria, és a dir, quan la persona no pot parlar, tossir ni respirar i mostra signes evidents d'asfíxia”. Explica que la tècnica consistix en “realitzar compressions ràpides en la zona abdominal per a generar pressió i afavorir l'expulsió de l'objecte que està bloquejant el pas de l'aire”.
Segons dades de l'INE, l'asfíxia per ennuegament és la tercera causa de mort no natural a Espanya. En estes dates, el risc augmenta per aliments típics de les celebracions -espines de peix, trossos grans de carn, dolços nadalencs o la tradicional ingesta de raïms-, especialment quan mengem, bevem i conversem al mateix temps.
Ennuegades en la infància
Este tipus d'incidents pot afectar a qualsevol persona, independentment de la seua edat. No obstant, el risc d'asfíxia per ennuegament és especialment elevat entre l'un i els cinc anys. La Dra. Sonia Pérez, pediatra de l'Hospital Vithas València 9 d'Octubre, explica que “els xiquets menuts encara no tenen totes les peces dentals necessàries per mastegar bé; el seu reflex de deglució està en ple desenvolupament i, a més, no són conscients del perill que suposa ennuegar-se”. Recorda també que, en estes dates és fonamental vigilar peces menudes en els joguets i els globus: “com menor és la seua grandària, major és el risc, ja que, si els aspiren, la goma s'adapta a la via aèria i resulta molt difícil retirar-los”.
La especialista insistix en evitar oferir als més menuts aliments que entrenyen risc. “Els fruits secs no deuríem donar-los ni sencers ni en trossos. El mateix ocorre amb els caramels durs o certs torrons. En el cas dels raïms, és important retirar les pepites i tallar-los en trossos menuts”.
Consum d'alcohol
La Doctora María Jesús Cano, directora mèdica dels hospitals Vithas Alacant i Vithas Medimar, recorda que “un altre dels motius freqüents de consulta en els últims dies de l'any, especialment en Nit de Cap d'Any, està relacionat amb el consum d'alcohol, que en estes dates augmenta de forma notable i pot derivar en una intoxicació que requerisca atenció sanitària”. Insistix en què “el consum d'alcohol deu fer-se sempre amb responsabilitat, evitant-lo sempre durant l'embaràs, la lactància o en cas d'intolerància, ja que pot provocar conseqüències importants”.
Intoxicacions alimentàries
Les intoxicacions alimentàries també són habituals en estes dates. Segons Esther Pastor Salines, infermera d'Urgències de l'Hospital Vithas Castelló, “una intoxicació alimentària es produïx per la ingesta de bacteris presents en els aliments. Els símptomes més habituals són vòmits, diarrea, dolor estomacal i fins i tot febre”. Recomana acudir al centre mèdic si els símptomes duren més de tres dies i recorda que el tractament es basa en la reposició de líquids: “el sèrum oral és l'opció més adequada, ja que permet recuperar els electròlits que l'organisme necessita. No s'han d'utilitzar begudes isotòniques, perquè la seua elevada concentració de glucosa pot afavorir la deshidratació”.