Quan els ajuntaments tenen llibertat per a decidir que gasten els diners, què trien? La resposta, almenys a la província de València, és prou eloqüent: piscines municipals, parcs, xarxes d'aigua potable i clavegueram. Més de la mitat dels recursos del Pla Obert de la Diputació de València —el programa inversor més gran de la seua història, amb 350 milions d'euros a quatre anys— s'està destinant a millorar instal·lacions esportives, zones verdes i el cicle de l'aigua. En xifres concretes, 109 milions d'euros i 661 actuacions aprovades fins a juliol de 2026, la qual cosa representa el 54,5% de tots els projectes en marxa o ja executats.
Més enllà del mínim obligatori
La dada no és casual, però sí sorprenent. Les bases del Pla Obert establixen que els municipis de més de 1.500 habitants han de destinar com a mínim un 10% de la seua assignació a cada una d'eixes tres línies: cicle de l'aigua, instal·lacions esportives i zones verdes. Un llindar raonable, pensat per a garantir que les inversions arriben a servicis essencials. La qual cosa ningú esperava era que els consistoris el duplicaren i, en alguns casos, el triplicaren.
"Els ajuntaments han superat totes les expectatives destinant percentatges d'entre el 15% i el 23% a eixes línies per a les quals fixem un mínim del 10% d'inversió en municipis de més de 1.500 habitants" - Natàlia Enguix, vicepresidenta primera de la Diputació de València
Per a Enguix, responsable de Cooperació Municipal i coordinadora del programa, els números demostren una cosa més profunda que el simple compliment d'una norma: revelen que els alcaldes i alcaldesses han interioritzat quin tipus d'inversions transformen de veres la vida quotidiana dels seus veïns. Una piscina coberta, un parc renovat o una xarxa d'aigua sense fugues no apareixen en els titulars, però sí en la conversa del bar o en la queixa del veí quan no funcionen.
Un pla pensat per a no atabalar
El Pla Obert té dos característiques que el distingixen dels programes d'inversió provincial tradicionals. La primera és el seu caràcter quadriennal: en lloc d'imposar terminis rígids per convocatòria anual, els municipis poden presentar sol·licituds en qualsevol moment fins al final de la legislatura, segons vagen definint els seus projectes. La segona és precisament eixa llibertat d'elecció, que en la pràctica ha funcionat com un incentiu real perquè els consistoris planifiquen millor.
El disseny del pla permet que cada consistori presente els seus projectes quan considere que estan suficientment planificats i responen a les necessitats reals de la població. No és un detall menor: la pressió dels terminis tancats ha llastrat històricament molts programes d'inversió pública, que acaben executant-se amb presses o, directament, sense executar-se.
El president de la Diputació, Vicent Mompó, subratlla que aproximadament el 60% del pla ja està en marxa o executat, impulsat a través d'una trentena de decrets aprovats de forma periòdica, pràcticament un cada mes. Eixa cadència regular ha permés als municipis arrancar els seus projectes de legislatura o respondre a necessitats imprevistes, com les que va deixar la DANA en nombroses localitats de la província.
"El més important, i encara disposem de temps, és que els pobles i ciutats aprofiten fins a l'últim euro pressupostat per a traduir l'esforç inversor en millores reals per a les nostres comarques" - Vicent Mompó, president de la Diputació de València
Què s'està construint en els municipis
El bloc d'instal·lacions esportives acumula 259 actuacions aprovades. Les obres més freqüents són l'ampliació i adequació de poliesportius, la reforma de piscines, la substitució de la gespa en camps de futbol, la reforma de trinquetes —espais amb fort arrelament en la cultura valenciana— i la construcció de noves pistes de pàdel. En zones verdes, amb 203 projectes, la Diputació finança des de la creació de nous parcs fins a la instal·lació de jocs infantils o l'habilitació de refugis climàtics, una figura que guanya protagonisme davant l'avanç de les onades de calor.
El cicle de l'aigua és l'apartat amb major pes econòmic relatiu: 199 actuacions i 32,4 milions d'euros, la qual cosa suposa el 16,2% de totes les iniciatives aprovades en el pla. Les obres inclouen la modernització de xarxes d'aigua potable, la substitució de col·lectors, millores en el clavegueram, digitalització per a detectar fugues i treballs de depuració. Són inversions invisibles per al ciutadà, soterrades literalment baix l'asfalt, però decisives per a garantir un servici bàsic que en molts pobles xicotets acusa dècades d'infrafinançament.
La resta del pla —el 45,5%— es canalitza a través de la categoria general, amb 680 actuacions i 91 milions d'euros orientats a urbanisme, accessibilitat, rehabilitació d'edificis municipals, carrils bici, enllumenat públic, vehicles i maquinària, entre altres conceptes.
Més de 100 milions pressupostats per a 2026
Quan falta un any perquè concloga la legislatura, el programa entra en la seua recta final amb l'accelerador pitjat. El Pla Obert assolix ja 1.183 projectes aprovats, amb una inversió acumulada de 184 milions d'euros, i la vicepresidenta Enguix ha destacat que el programa entra ara en la seua fase definitiva amb l'objectiu que els municipis aprofiten íntegrament els recursos disponibles. Per a fer front al repunt de sol·licituds previst en este tram final, la Diputació va aprovar en ple una dotació de més de 100 milions d'euros per a 2026, amb la qual es cobriran totes les propostes que presenten ajuntaments i mancomunitats.
"El Pla Obert incrementa el seu ritme amb el transcurs de la legislatura, tal com havíem previst en dotar-lo de major flexibilitat i sense temps tancats", destaca Enguix, responsable de l'àrea que coordina el major pla inversor en la història de la Diputació de València. La pregunta que queda en l'aire és si eixe ritme assolirà per a executar tot el pressupostat abans que acabe el mandat. De moment, els números i la voluntat municipal apunten en la mateixa direcció.