Ajudar a garantir la llibertat i la igualtat de totes les persones. Aquest podríem dir que és l'objectiu de l'article 510 del Codi Penal, que defineix què és un delicte d'odi i quins han de ser les penes en funció de les circumstàncies. I també és l'objectiu de moltes iniciatives institucionals, com l'Oficina de No Discriminació i Delictes d'Odi, recentment creada per l'Ajuntament de València.
En línies generals, el que es pretén des d'aquest nou organisme és contribuir a posar fi als delictes d'odi, que són considerats un dels obstacles més grans a l'hora de fer efectiva eixa igualtat que promou la nostra legislació. Entre altres coses, perquè no sempre es denuncien ni s'identifiquen com a tals.
La difícil interpretació dels delictes d'odi
Gerson Vidal Rodríguez, advocat penalista de València, qualifica d'"extens i de complexa interpretació" l'article que regula en l'actualitat aquesta tipologia de delictes en el Codi Penal. A més, afig, "és tal la varietat de conductes que poden integrar un delicte d'odi, que es fa molt difícil donar una definició única i completa".Així i tot, Vidal Rodríguez assegura que existeixen dos denominadors comuns en aquelles accions que la justícia entén que són constitutives d'un delicte d'odi: en totes elles, "el subjecte passiu del delicte són persones o grups que històricament han patit persecució o discriminació en la societat, configurant-se normalment com a minories, i totes les conductes es troben motivades per un clar afany ofensiu i discriminatori". Si aquestes dues condicions es compleixen, al costat de la resta d'elements del tipus penal, estaríem parlant efectivament d'un delicte d'odi.
La frontera entre els delictes d'odi i la llibertat d'expressió
On acaba la llibertat d'expressió d'un subjecte i comencem a parlar de delicte d'odi? Aquesta és una pregunta que es fa hui la societat, especialment quan tenen lloc casos polèmics o controvertits. Pel que respecta a l'àmbit judicial, segons afirma també Gerson Vidal Rodríguez, "resulta impossible situar amb caràcter previ i de manera abstracta on acaba la llibertat d'expressió i on comença un delicte d'odi, perquè s'ha d'acudir sempre al cas o supòsit concret".Per a entendre això, és necessari abans assimilar que ni tan sols els drets fonamentals tenen el caràcter d'absoluts. Tal com ens explica Gerson Vidal Rodríguez, "cap dret s'expandeix de tal forma que puga acabar incidint o lesionant drets de tercers sense cap mena de limitació, ja que tots es troben delimitats per la resta de drets fonamentals".
En definitiva, del que es tracta és de conformar "un complex equilibri capaç de preservar la pacífica convivència en una societat".
El paper de l'Oficina de No Discriminació de València i altres iniciatives similars
Com és lògic, reduir o eliminar per complet la discriminació i la desigualtat d'una societat dependrà, en bona part, de la seua educació. Concretament, de l'educació en la tolerància i en el respecte cap als drets fonamentals.De fet, Vidal Rodríguez opina que "el recurs al Codi Penal ha de ser sempre l'última de les opcions". Abans, s'ha d'incidir en eixa labor educativa i a posar en marxa les accions o campanyes de conscienciació que siguen necessàries per a evitar la comissió d'aquests delictes.
A part, en relació amb l'eficàcia de la nova oficina, l'advocat penalista considera que es tracta d'"una iniciativa lloable, necessària i molt útil". Tenint en compte que els qui normalment són víctimes de delictes d'odi pertanyen a minories o col·lectius habitualment discriminats, "resulta imprescindible l'existència d'organismes com aquest per a assessorar, secundar i acompanyar a les víctimes en tots els tràmits que hagen de realitzar", sentència l'advocat especialista en Dret Penal.