Espanya serà un dels països més afectats per la calor extrema a conseqüència del canvi climàtic i bona part de la seua costa està banyada pel Mediterrani, que es calfa més ràpidament que la majoria de zones del món.
Aquestes són algunes de les conclusions relatives a Espanya que destaca l'informe d'avaluació del Grup de Treball II del Grup Intergovernamental d'Experts de Canvi Climàtic de l'ONU (IPCC) que va ser aprovat aquest diumenge i publicat aquest dilluns.
En concret, respecte al Mediterrani, assenyala que ja ha augmentat la seua temperatura en 1,5 graus centígrads (ºC) enfront de la mitjana mundial que se situa en els 1,1 °C. A més, els científics han arribat al consens que en el tota la regió mediterrània la sequera suposarà un risc "molt rellevant" i les prediccions apunten a un increment "considerable" de les sequeres.
Un dels investigadors que ha participat en l'elaboració d'aquest informe d'impactes, adaptació i vulnerabilitat de l'IPCC, Jofre Carnicer, professor de la Facultat de Biologia i investigador del CREAF, ha assenyalat en una trobada amb periodistes que per cada grau que augmente la temperatura les pluges es reduiran un 4 per cent, per la qual cosa l'informe de l'ONU prediu unes reduccions d'entre un 5% a un 20%, en funció de la capacitat per a reduir emissions.
No obstant això Carnicer observa diferències entre la riba nord del Mediterrani i la bandeja sud, que pateix una major vulnerabilitat i un major risc d'increment del nivell de la mar. Per exemple, ha citat a Egipte, amb 103 milions d'habitants dels quals només en el Delta del Nil, s'espera que més de 6.3 milions de persones puguen veure's seriosament afectades si el nivell de la mar puja per damunt dels 80 centímetres, un escenari que es contempla amb les tendències d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle actuals.
L'informe destaca a més que la calor extrema amenaçarà a la població i la biodiversitat espanyola i serà un dels països més afectats per la calor extrema si les emissions continuen sent tan elevades.
De fet, encara que les onades de calor inusuals ara només es produeixen una vegada cada 50 anys, segons l'IPCC es produiran "cada any" i a mitjan segle el nombre de morts per onades de calor passarà de 1.500 a 8.000 si segueix aquest nivell d'emissions de CO₂. Però fins i tot un altre informe citat pel treball de l'IPCC adverteix que aquestes xifres podrien estar subestimades i porta les morts relacionades amb les onades de calor a multiplicar-se per 40 respecte a les actuals si no es redueixen les emissions.
Per això, l'informe aprovat aquest diumenge per l'ONU afig que la calor serà, precisament un nou cost per a Espanya perquè es necessitarà més energia per a climatitzar els edificis que poden ser del doble en 2035 i multiplicar-se quasi per 3,5 en 2065 si no es redueixen les emissions.
MÉS SEQUERES, INCENDIS I MENYS AIGUA
D'altra banda, totes aquestes condicions més càlides i seques elevarà el risc d'incendis forestals. No obstant això, l'informe anima a actuar perquè estima que si es redueixen les emissions també ho farà l'increment d'incendis forestals. Així, preveu que la superfície cremada al Mediterrani creixerà un 87 per cent si les emissions es redueixen una mica més ràpid del que es preveu actualment, però fins a un 187 per cent si la reducció de les emissions és una mica més lenta del que es preveu en l'actualitat, en comparació amb un escenari de reducció molt més ràpid.
BIODIVERSITAT: LA POSIDÒNIA POT DESAPAREIXERÀ EN 2050
La calor extrema serà també una "gran amenaça" per a la biodiversitat a Espanya, segons reflecteix l'IPCC, que exposa que les plantes i animals són molt susceptibles a les onades de calor marines, perquè no poden desplaçar-se cap al nord a la recerca d'aigües més fresques i adverteix que si les emissions globals no es redueixen ràpidament, les prades marines de posidònia al Mediterrani s'extingiran en 2050 a causa d'onades de calor marines més freqüents i intenses.
Un altre dels perjudicats a Espanya per l'increment del canvi climàtic serà l'agricultura espanyola. L'informe conclou que les pèrdues de collites per la sequera i la calor extrema s'han triplicat en els últims 50 anys i s'espera que augmenten amb el calfament continuat. La major part d'aquestes pèrdues es dona en el sud d'Europa i adverteix que Espanya serà "especialment vulnerable a això".
L'IPCC alerta que si les emissions no es redueixen ràpidament i se superen els límits de l'Acord de París, el rendiment de la dacsa podria baixar fins a un 80 per cent a Espanya i als països veïns. En teoria, el reg pot limitar les pèrdues un 11 per cent, però això dependria de si hi ha suficient aigua disponible o no.
Les zones agrícoles adequades es desplaçaran al nord en un escenari de calfament continuat i la terra disponible per a l'agricultura es reduirà a Espanya, on a més augmentarà el risc de plagues d'escarabats de fusta en el nord d'Espanya.
En l'actualitat, els experts de l'IPCC estimen que la sequera li costa a Espanya 1.500 milions d'euros, segons un estudi que cita l'IPCC i que reflecteix que fins al 80 per cent de les terres de la regió mediterrània patirà un augment de la freqüència de sequeres si no es redueixen les emissions; hi haurà múltiples pèrdues econòmiques degudes a la disminució de rendiments agrícoles, interrupcions en el transport i producció d'electricitat, i reducció del subministrament públic d'aigua. Un altre estudi que s'ha inclòs en l'informe de l'IPCC preveu que els danys per la sequera a Espanya s'incrementaran un 250% si les emissions continuen augmentant.
Així mateix, observa que l'aigua serà cada vegada més escassa a Espanya i que el 54 per cent de la població estarà exposada a estrés hídric si les emissions es redueixen només una mica més ràpid del que es preveu actualment, xifra que podria limitar-se al 18% amb una ràpida reducció de les emissions.
Igualment, l'IPCC argumenta que Espanya serà un dels països més afectats d'Europa, amb 7 milions de persones, vivint en zones amb escassetat d'aigua si les emissions es redueixen només una mica més ràpid del que es preveu actualment. Encara va més enllà i alerta que l'augment de la demanda d'aigua, combinat amb condicions més seques, podria esgotar les reserves d'aigua subterrània a la regió mediterrània.
Això comporta una limitació en la possibilitat d'usar el regadiu per a l'agricultura, la qual cosa pot comportar més pèrdues i fins i tot que molts agricultors hagen d'abandonar les seues terres i provocar, al mateix temps, pèrdues en altres sectors com el transport marítim, la generació d'energia hidroelèctrica entre altres.
Un altre dels efectes combinats del canvi climàtic a Espanya és el mal econòmic. Espanya, segons l'IPCC pot veure disminuït el seu PIB per càpita en un 46 per cent a final de segle per les altes temperatures, perquè el canvi climàtic afectarà les cadenes de subministrament internacional, als mercats, a les finances i al comerç i reduir la disponibilitat de béns que seran més cars.
Així, insisteix que les pertorbacions econòmiques causades pel canvi climàtic, com la reducció dels rendiments agrícoles, els danys a les infraestructures crítiques i l'augment dels preus dels productes bàsics, podrien provocar una gran inestabilitat financera.