L'informe 'Igualtat de gènere i bretxa salarial' de 2024, elaborat per la Conselleria d'Hisenda, Economia i Administració Pública, destaca que la desigualtat retributiva s'incrementa a mesura que augmenta l'edat i que els biaixos són majors en el sector industrial i per als nivells baixos en la distribució salarial. Concretament, les dones valencianes perceben de mitjana uns salaris anuals que representen el 80% dels sous dels homes i una de cada quatre dones ocupades treballa a temps parcial.
L'estudi posa de manifest en este sentit la persistència de les bretxes de gènere relatives a la qualitat del treball, amb un important desequilibri en la incidència de la jornada parcial, una característica que no ha variat al llarg del període analitzat, que abasta del 2006 al 2023.
En concret, l'informe 'Igualtat de gènere i bretxa salarial', elaborat per la Direcció General d'Economia, subratlla que les dones que treballen a temps parcial representen més del 25% del total d'ocupades en la Comunitat, percentatge que se situa en més del 20% a Espanya. En el cas dels homes, esta xifra no assoleix el 10%.
A més, també destaca que, del total de persones ocupades a jornada parcial, les dones representen més del 70%, tant a escala autonòmica (un 73,7%) com a escala estatal (un 73,8%).
La vicepresidenta segona i consellera d'Igualtat, Susana Camarero, ha reafirmat el compromís del Govern valencià amb la justícia, l'equitat i la inclusió en l'àmbit laboral, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Igualtat Salarial.
Crida a la unitat
La titular d'Igualtat ha realitzat una crida a la unitat de tota la societat civil, les organitzacions i les institucions per a conjuminar voluntats que permeten avançar en l'eliminació de la bretxa salarial de gènere.
"És fonamental i prioritari avançar en la igualtat d'oportunitats -ha assegurat Camarero- però, per a, això devem que treballar en l'eliminació de condicionants que generen la bretxa salarial".
I referent a això, ha explicat, el Govern valencià treballa en el desenvolupament d'accions que activen tres eixos estratègics necessaris per a aconseguir la igualtat salarial i combatre les barreres invisibles: la incorporació de la dona a tots els sectors, el suport a la conciliació i defensa de la corresponsabilitat i la promoció de les dones en els llocs de responsabilitat.
Camarero ha posat l'accent principalment en el pes que tenen la conciliació i la corresponsabilitat de la vida personal, familiar i laboral per a garantir la promoció professional de les dones. Per això, ha incidit en la necessitat de posar en marxa mesures encaminades a aconseguir esta conciliació, com són horaris més flexibles, teletreball o promoure la cultura de la productivitat en lloc de la presencialitat, així com la gratuïtat de les escoles de 0 a 3 anys, entre altres.
La consellera d'Hisenda, Economia i Administració Pública, Ruth Merino, ha advocat per la posada en marxa de polítiques efectives per a combatre les desigualtats salarials que patixen les dones i per promoure la igualtat real d'oportunitats en el mercat de treball.
Tal com ha indicat, l'informe posa en relleu desigualtats que persistixen, "amb una segmentació del mercat de treball que fa que els sectors i categories més feminitzades siguen també els de salaris més baixos" i amb "una major presència femenina en la jornada a temps parcial que demostra que continuen sent elles les que majoritàriament s'ocupen de les cures familiars".
Dades de la bretxa salarial
Com ha exposat la consellera, les diferències en els sous anuals que perceben les dones valencianes respecte als homes es va situar en 2021 en un 20,2%, percentatge que representa un increment del 0,1% respecte a l'exercici anterior i que reflectix que esta diferència es manté pràcticament estable i continua sent superior a la mitjana estatal, del 18,4% en l'exercici analitzat, l'últim sobre el qual hi ha estadístiques completes disponibles.
Respecte a l'anàlisi que la Direcció General d'Economia realitza de les desigualtats en termes de salari per hora, l'informe establix que la bretxa se situa en el 10,8%, xifra que representa una reducció de l'1,2% respecte a les diferències salarials de 2020, però que continua sent superior a la mitjana estatal, que va ser del 9,8%, dues dècimes menys que en l'exercici precedent, ha subratllat Merino.
En l'informe s'analitza la bretxa salarial en funció d'altres variables com a edat, ocupació, sector d'activitat, tipus de contracte o distribució salarial, entre altres. Estes bretxes salarials tendixen a augmentar amb l'edat, són més accentuades en el sector industrial (del 23,9% en el salari anual) o majors per a la contractació indefinida (20,4% en el salari anual) i per als nivells baixos en la distribució salarial.
A més, també se subratlla que la situació de la dona també és desfavorable si s'utilitzen altres indicadors del mercat laboral, ja que s'enfronten a majors taxes d'atur i menors taxes d'activitat i ocupació. En este apartat, l'informe reflectix, per exemple, que més de la mitat de les persones desocupades de llarga duració són dones (un 57,2%), segons dades de 2023.
L'estudi s'ha realitzat a partir de les dades arreplegades en l'Enquesta de Població Activa (EPA) i en l'Enquesta Anual d'Estructura Salarial, totes dues publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).