El director general de Medi natural de la Generalitat Valenciana, Benjamín Pérez, ha presentat la seua dimissió per la mort d'una desena de rucs al Desert de les Palmes de Castelló, que formaven part d'un grup més ampli introduït en aquest espai per a previndre incendis.
Així ho ha anunciat la consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, en una roda de premsa en la qual ha detallat les accions que ha dut a terme el seu departament per a esclarir els fets amb l'obertura d'un expedient informatiu, les conclusions del qual porten també a interposar denúncia davant la Guàrdia Civil.
Mancant conéixer les causes que han provocat la mort dels animals i els resultats de les analítiques practicades, l'expedient informatiu conclou que la cura dels rucs no s'ha emportat amb la "diligència que correspon" i no hi ha hagut una "tutela adequada", per la qual cosa ha d'haver-hi "responsabilitats" administratives i polítiques.
La responsabilitat política s'ha substanciat en la dimissió de Pérez, mentre que les administratives, que s'hauran de determinar, poden aconseguir al director del Parc Natural i altres escalafons de l'escala administrativa, així com al ramader propietari de la finca.
A més, les primeres conclusions de la investigació, revelen "indicis" que "una acció humana" ha pogut intervindre en la mort dels animals, atés que per exemple, s'ha tallat diverses vegades la tanca que els voltava i també s'ha tingut constància d'una denúncia d'"amenaça de mort" a rucs d'una finca situada a un quilòmetre de la d'aquest grup.
La consellera ha relatat pas a pas les accions realitzades pel seu departament des que va tindre constància que alguna cosa ocorria a través d'un tuit, el passat 13 d'octubre, que mostrava la foto d'un ruc que podria estar desnodrit, encara que finalment aquest animal no formava part del grup de prevenció d'incendis.
Segons ha explicat, no va ser fins al 22 de setembre, quan el director del Parc Natural va enviar la primera comunicació a la cap de servei la Direcció General de Medi natural, amb ja 8 exemplars morts i sense que conste denúncia davant la Guàrdia Civil. No obstant això, aquesta informació "no es va traslladar a cap òrgan superior", ha lamentat Mollà.
Posteriorment, el 8 d'octubre, el director del Desert de les Palmes va tornar a remetre una segona comunicació a la cap de servei i al director general, en la qual exposava que després de la mort d'una desena de rucs, es posava fi a l'experiència, però "tampoc es va traslladar la informació a cap òrgan superior" per part de cap dels dos, ha censurat.
Mollà s'ha mostrat "ofesa" que la situació arribara a aquest punt. Al seu entendre a la segona mort s'hauria d'haver actuat, s'hauria d'haver demanat "reforç" al seu departament i haver tret als animals d'allí.
Des del seu punt de vista s'hauria d'haver anomenat als veterinaris i quan es van produir "boicots" com el tall de tanques o el robatori d'esquellots que portaven els animals i es va conéixer que dos dies abans de l'arribada d'aquests rucs, un ramader d'una finca pròxima havia denunciat "amenaces de mort" als seus rucs, s'hauria d'haver actuat, s'hauria d'haver informat la Conselleria i denunciat davant la Guàrdia Civil.
SITUACIÓ "MULTIFACTORIAL"
La consellera ha explicat que després de tindre coneixement del tuit del 13 d'octubre, el seu gabinet va donar instruccions per a localitzar a l'animal --que ja està atés--, i es va assabentar que els rucs que formaven part de l'experiència en prevenció d'incendis havien sigut retirats. Va ser llavors quan van saber que els animals presentaven estrés, pèrdua de pes, mossegades, que s'havia tallat el pastor elèctric que delimitava la zona diverses vegades i això va provocar la seua dispersió, fins i tot alguns despenyaren en zones que fan inviable la retirada dels seus cadàvers.
La Conselleria va demanar un informe al director del Parc Natural del Desert de les Palmes, que va arribar el 18 d'octubre i el dia 20 va iniciar expedient informatiu i va donar ordre als veterinaris del CEU Sant Pau per a comprovar l'estat dels animals. Aquests van observar "multifactors" en el seu quadre d'estrés, mordiscos i pèrdua de pes.
Aquest estrés podria estar motivat per l'"assetjament", la "dispersió" en haver-se tallat la tanca, a "menjar alguna herba en mal estat" i "elements humans", encara que fins que no arribe el resultat de les anàlisis no es podran precisar tots aquests extrems, ha explicat Mollà.
A partir d'ací, la Conselleria va conéixer l'expedient administratiu del projecte d'agricultura extensiva per a la prevenció d'incendis, del qual no disposava atés que es tracta d'"una iniciativa promoguda pel Parc Natural del Desert de les Palmes, en companyia d'un dels propietaris que conviuen en aquest espai", en concret, amb un ramader que, segons s'ha comprovat, té el REGA (Registre general d'explotacions ramaderes) i el certificat sanitari del trasllat dels animals en regla.
Aquest ramader havia sol·licitat fins a dues ocasions el pasturatge extensiu que havia sigut "desestimat" per la Direcció Territorial, primer perquè no abastava suficient espai, cosa que va solucionar, i després per no aportar instrument tècnic de gestió forestal. Però al juny, el director del Parc Natural va fer una proposta on afirmava l'aprofitament forestal, va demanar a la Direcció General que acceptara el projecte i es va concedir el permís.
Segons aquests informes "el propietari s'encarregaria de la gestió dels animals i la direcció del parc natural l'ajudarà en el clos elèctric, amb els abeuradors, etc.". El 4 d'agost els rucs van arribar al Desert de les Palmes, 46 adults i quatre cries.