Després de la reforma de la Llei de l'Horta – i, per consegüent, la dissolució del Consell de l'Horta – diferents organitzacions i entitats, com Per l'Horta, s'han mobilitzat per a denunciar que esta maniobra "desclassifica 3.800 hectàrees d'horta protegida" del territori valencià i "flexibilitza els usos per a activitats esportives i turístiques, prioritzant interessos econòmics sobre la sobirania alimentària". Un "atac directe a l'horta de València i al seu futur", apunten, que els ha portat a llançar una campanya de signatures per a dir SÍ a la Llei de l'Horta i paralitzar "la construcció en terrenys inundables".
València Extra ha parlat amb Daniel Jato, docent del grau en Enginyeria Civil en la Universitat Internacional de València (VIU), sobre com afecta esta reforma i quins perills podria comportar.
Algunes organitzacions estan denunciant que la reforma de la Llei de l'Horta descataloga 3.800 hectàrees d'horta protegida podent-se construir, amb independència dels informes tècnics. És esta una pràctica fiable?
La descatalogació de terrenys protegits sense considerar informes tècnics dificulta la presa de decisions informada basada en criteris ambientals i de seguretat. L'horta no sols té un valor agrícola i cultural, sinó que també actua com un espai natural que contribuïx a la regulació hídrica, ajudant a mitigar inundacions en facilitar la infiltració de l'aigua en el terreny.
Quines garanties dona construir en un terreny inundable tenint en compte la riuada que ha patit València fa tres mesos?
Alguns d'estos terrenys poden considerar-se zones inundables a causa de la seua proximitat a cursos d'aigua i el seu paper en l'absorció natural de l'aigua. Construir en estos terrenys pot implicar uns certs riscos en reduir la seua capacitat de drenar i retindre l'aigua, la qual cosa incrementa el risc d'inundacions. No hi ha garanties absolutes quan s'altera el cicle natural de l'aigua, i la impermeabilització del sòl agreuja la vulnerabilitat enfront de fenòmens climàtics extrems.
Les organitzacions denuncien, en este sentit, que eliminar zona d'horta que absorbix l'aigua en cas d'inundació és un error, quina és la seua opinió sobre este tema?
L'horta exercix una funció important en l'absorció i gestió de l'aigua, actuant com una esponja natural en situacions de pluges intenses. La reducció d'estos espais podria afectar la capacitat natural del terreny per a mitigar inundacions, especialment en un context de canvi climàtic que augmenta la freqüència i intensitat de les pluges torrencials.
En un moment en el qual el canvi climàtic és més que notable, s'aconsella esta pràctica per a suplir el problema de l'habitatge?
Encara que la necessitat d'habitatge és un problema important, és necessari equilibrar les solucions residencials amb la protecció d'espais naturals o seminaturals que oferixen serveis ecosistèmics essencials. El canvi climàtic exigix estratègies urbanístiques resilients que prioritzen l'adaptació a l'entorn, promovent construccions en zones menys vulnerables i fomentant models de creixement urbà sostenible que integren infraestructures verdes.
De quina manera es podria trobar un equilibri entre la construcció d'habitatge i la protecció de l'horta?
L'equilibri podria aconseguir-se mitjançant una planificació urbana que fomente l'optimització dels espais ja urbanitzats, reduint en la mesura del possible l'expansió cap a terrenys agrícoles i naturals. Per a aconseguir una densificació equilibrada d'àrees urbanes ja consolidades, es pot recórrer a solucions arquitectòniques com a sostres verds o paviments permeables, així com a la creació de corredors ecològics dins de la ciutat.
En este sentit, Jato ha volgut posar de manifesta que "l'horta de València representa no sols un patrimoni agrícola i cultural, sinó també un recurs en la gestió de l'aigua i l'adaptació al canvi climàtic. Considerar el seu valor en el desenvolupament urbà pot contribuir a crear ciutats més segures i sostenibles".
"Cap zona agrícola deixarà de ser-ho després de la dissolució del Consell de l'Horta"
Per part seua, el conseller d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, i el conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, han defensat que "la dissolució del Consell de l'Horta no suposarà la pèrdua de sòl agrícola en l'horta valenciana, ja que cap zona agrícola deixarà de ser-ho després de la dissolució de l'organisme".
Així, han defensat la reforma perquè "s'ha demostrat ineficaç" i han criticat que el termini de cinc anys que va establir per a recuperar enclavaments d'horta degradats "ha sigut un fracàs, ja que cap projecte ha prosperat".
En este sentit, el conseller d'Agricultura ha assegurat que "la protecció del sòl agrícola continuarà sent una prioritat per al Consell de Carlos Mazón" i ha anunciat que "multiplicarem les ajudes al món agrari en l'horta de València, eliminant despesa supèrflua per a posar a l'agricultor en el centre de les nostres polítiques".
Barrachina ha anunciat que "els recursos destinats a l'horta es duran a terme des de la mateixa Conselleria d'Agricultura. Fem costat al sector agrícola, amb l'objectiu d'enfortir la producció local i assegurar la seua viabilitat a llarg termini." Barrachina ha explicat que "el nostre objectiu és l'horta, protegint l'agricultor, no perseguint-lo. Protegir l'horta és garantir la llibertat de l'agricultor. Ningú millor que ell coneix la terra, la cuida i l'estima".
El conseller d'Agricultura ha explicat que "posem fi a una pèssima i costosa idea de l'anterior Consell que només ha portat problemes als agricultors i als ajuntaments". "Este organisme ha gastat en els últims anys més en nòmines i despeses de funcionament que a ajudar al sector," ha conclòs Barrachina.