El Ple del Consell ha donat llum verda a l'acord que establix els nous criteris lingüístics de l'administració de la Generalitat Valenciana. Estos criteris, que afecten tant les comunicacions orals com escrites en valencià per part del personal empleat públic, busquen homogeneïtzar els textos redactats en l'Administració, amb l'objectiu de garantir una comunicació clara i comprensible per a la ciutadania.
La consellera portaveu, Ruth Merino, ha destacat la importància d'acostar estos criteris al valencià que s'utilitza en el dia a dia. Segons Merino, es busca que els criteris reflectisquen la llengua valenciana "tal com es parla al carrer", incorporant les formes valencianes més generals i quotidianes.
Un dels aspectes que ha suscitat interés és per què estos criteris afecten exclusivament el valencià i no al castellà. Davant esta pregunta, Merino ha explicat que no s'ha detectat un "desafecte" de la ciutadania cap al castellà. En contrast, en els criteris lingüístics anteriors, "es passava a utilitzar paraules que potser s'havien catalanitzat i s'havia abandonat el seu origen en la Comunitat Valenciana". Esta discrepància, segons Merino, no s'ha trobat en el cas del castellà.
Amb l'aprovació d'estos nous criteris, la Generalitat Valenciana cerca reforçar l'ús del valencià com a llengua pròpia i autòctona, promovent la seua presència i normalització en tots els àmbits de l'administració pública. La mesura representa un pas més en el compromís del govern autonòmic per garantir el reconeixement i el respecte cap a la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana.
Catalanització del valencià
Segons s'afirma des de la Generalitat, el govern del Botànic, en la seua primera legislatura, va impulsar un canvi en l'ús del valencià "buscant la confluència del valencià amb els estàndards d'altres territoris i comunitats autònomes". A tall d'exemple, en els seus criteris es van canviar paraules com 'servici' o 'juí', que són les primeres formes en el Diccionari Normatiu Valencià, per 'servei' o 'judici', més freqüents en altres territoris. Així mateix, determinades paraules amb accentuació valenciana 'terratrémol', es van canviar per accentuació catalana 'terratrèmol'. Igualment, es marcava la preferència per la forma 'aquí' amb rebuig de la forma 'ahí' acceptada per l'AVL, afirmen des de la Generalitat.
Els criteris lingüístics aprovat pel Consell s'adapten a la normativa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que va emetre un informe el 22 de desembre de 2023. Així mateix, s'ha realitzat un tràmit de participació obert a les universitats i entitats locals que compten amb oficines de promoció lingüística, com a diputacions, entre altres.
Informe de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
Des de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) destaquen, en este informe, que les solucions lingüístiques adoptades en el document 'Criteris lingüístics de l'Administració de la Generalitat', remés per la mateixa Generalitat a l'AVL, seguixen el marc normatiu definit en les seues obres normatives, a excepció d'alguns punts concrets.
En este sentit, des de la pròpia AVL advertixen que hi ha solucions "que s'aparten de les formes considerades principals en les gramàtiques normatives valencianes o en el Diccionari Normatiu Valencià (DNV). A més, incidixen en què hi ha casos d'incoherències relacionades amb l'aplicació de polimorfisme territorial, i apareixen recomanacions, sobre la base manifestada de buscar 'una llengua més natural i espontània', que se separen del registre formal propi de l'Administració".
Finalment, segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la redacció del text "eludix no sols l'explicitació de l'AVL com a autoritat normativa de referència, sinó també el paper d'esta institució en la consolidació d'un model formal valencià".
Acostar el valencià de la ciutadania a l'administració
Els criteris pretenen acostar el valencià de la ciutadania a l'administració, al mateix temps que s'aposta per un llenguatge apropiat per a les comunicacions formals. Entre altres aspectes, s'insta a utilitzar termes d'utilització més freqüent i comuna, com les formes 'ficar al llit' enfront d''apropar', 'arreplegar' abans que 'recollir', 'carrera' abans que 'cursa', 'eixir' abans que 'sortir', 'ferramenta' abans que 'eina', 'faena' abans que 'feina', 'gasto' abans que 'despesa' o 'pròxim' abans que 'proper'.
A més, es recomana l'ús dels demostratius simples 'est/a/us/és' en lloc de 'aquest/a/us/és' i dels verbs incoatius amb la forma -ix i no -eix.
Els criteris pretenen acostar el valencià de la ciutadania a l'Administració, al mateix temps que s'aposta per un llenguatge apropiat per a les comunicacions formals. Entre altres aspectes, s'insta a utilitzar termes d'utilització més freqüents i comuns, com les formes 'acostar' davant d''apropar', 'arreplegar' abans que 'recollir', 'carrera' abans que 'cursa', 'eixir' abans que 'sortir', 'ferramenta' abans que 'eina', 'faena' abans que 'feina', 'gasto' abans que 'despesa' o 'pròxim' abans que 'proper'.
A més, es recomana l'ús dels demostratius simples 'este/a/os/es' en compte d''aquest/a/os/es' i dels verbs incoatius amb la forma -ix i no -eix.
A més, els nous criteris recomanen usar la locució adverbial 'a on' per a indicar el lloc on s'està o on es dirigix. Per a referir-se al dia en què ens trobem s'ha d'usar preferentment la variant 'hui'.
D'altra banda, entre altres exemples, es permet l'ús de l'article neutre 'lo' en escrits poc formals i comunicacions orals, i la preposició 'per a' s'usa amb complements que indiquen finalitat o destí, tal com recomanen les gramàtiques de l'AVL.
Altres usos
Este acord deroga la resolució de 23 de novembre de 2016, de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual s'aprovaven els criteris lingüístics d'aplicació en l'Administració de la Generalitat i en els seus ens instrumentals.
Els nous criteris lingüístics a més de ser aplicables en l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, també s'usaran en les activitats que compten amb la col·laboració o finançament de la Generalitat mitjançant subvenció, contracte, conveni, patrocini o altres figures jurídiques, quan així s'establisca en les normes reglamentàries, bases o clàusules.
El Decret 136/2023, del Consell, d'aprovació del Reglament Orgànic i funcional de la Conselleria d'Educació, Universitats i Ocupació, establix que la Direcció General d'Ordenació Educativa i Política Lingüística és l'òrgan directiu al qual li correspon dirigir, analitzar, coordinar i executar la política lingüística d'acord amb la planificació lingüística de la Generalitat i amb la normativa legal vigent.
Atac del Consell al Valencià
Des de Plataforma per la Llengua afirmen que "el govern autonòmic ha discriminat sistemàticament la llengua valenciana des de la seua entrada. Carlos Mazón, amb el suport de Vox, ha vetat revistes a les biblioteques pel fet d'estar escrites en valencià, ha anul·lat actes amb autors que escriuen en valencià, ha eliminat la llengua de campanyes municipals i està fent desaparéixer la llengua de concerts, esdeveniments i mitjans públics".
Des del col·lectiu recorden que, a més, "s'han iniciat tràmits per a castellanitzar els topònims de ciutats com Castelló de la Plana, Vinaròs, València, i Alacant, s'han retirat les subvencions i el suport institucional a entitats i organitzacions que es dediquen a protegir i promoure el valencià, s'ha atacat l'AVL i s'ha suprimit l'oficina de drets lingüístics".
Després de tot això, Plataforma per la Llengua ja ha iniciat accions legals i ha començat a buscar suports en el Congrés per a presentar un recurs al Tribunal Constitucional amb l'objectiu de parar la llei educativa de PP i Vox que "margina" el valencià.