El canvi climàtic és una realitat cada vegada més evident a la província de València, i els seus efectes es manifesten de diverses formes que impacten en el medi ambient i en la vida dels seus habitants. La Comunitat Valenciana, igual que altres regions del món, està experimentant un augment significatiu de les temperatures mitjanes.
En el nostre cas concret, esta tendència es traduïx en estius més càlids i prolongats, amb tot el que això suposa: sequera i increment exponencial del risc d'incendis forestals devastadors, que cada vegada es donen més enllà del seu període estacional, com el registrat a Tàrbena este mes d'abril.
Davant esta realitat, quin estiu ens espera enguany? Rafael Armengot, meteoròleg, membre de la junta directiva de l'Associació Valenciana de Meteorologia (AVAMET) i doctor en geografia, ho té clar: "el curs que porta l'any actual és que probablement siga el més càlid de tota la sèrie".
Nou anys del rècord al maig
Tal com afirma Armengot, "tenim registrat com les temperatures mitjanes van pujant en escalons. Va succeir en 1994, en 2014 i en 2022. Quan es donen estos escalons, és una pujada consolidada i no es torna arrere".
Precisament este dimarts 14 de maig es complixen 9 anys d'un dia històric. En 2015 es van registrar temperatures per damunt dels 40 °C un dia com hui. Carcaixent, amb 44,4 °C va marcar la màxima temperatura registrada a Europa en un mes de maig. Per al meteoròleg "va ser un fet puntual però molt indicatiu, que apuntava cap a on ens encaminàvem. No s'ha tornat a produir, però la marxa és evident i el curs que porta l'any actual és que siga el més càlid de tota la sèrie. Sembla que cada vegada entrem abans en temperatures estiuenques i sembla que ens mengem el període de la primavera".
Com serà l'estiu de 2024?
Davant este escenari, tot apunta al fet que ens encaminem cap a mesos de rècord a València. Rafael Armengot augura que l'estiu "serà molt càlid i amb la humitat en la costa molt elevada", encara que destaca que malgrat que el Mediterrani ha estat este hivern amb temperatures molt més altes que de normal, "tota la franja costanera (100-150 quilòmetres cap a l'interior de la mar) està tenint temperatures relativament baixes, afavorides pel vent de ponent que ha fet emergir les aigües més profundes. Actualment, la temperatura és d'uns 17 °C, temperatures, de moment, relativament moderada. Malgrat això, la perspectiva és que tinguem un estiu de molta calor".
Una de les conseqüències aparellades de l'increment de les temperatures són les nits tropicals i que enguany podrien estar per damunt de la mitjana. "No sé si arribarem al rècord de nits tropicals. En la dècada dels 80 i els 90 no eren habituals, però ara pràcticament cada nit dels mesos de juliol i agost es donen valors per damunt dels 20 °C. Enguany seguirem en valors altíssims i les nits seran aclaparadores per la sensació d'humitat. A més, l'augment de les temperatures s'ha manifestat més en les mínimes que en les màximes", anuncia el doctor en geografia.
Sequera i risc extrem d'incendis
I és que l'estiu mediterrani oferix poques sorpreses, ja que és quasi l'únic clima mundial en el qual esta estació és la més seca, una realitat que comporta molts problemes. "Ens posa en una situació de gran tensió hídrica, i més quan venim d'un any hidrològic que des d'octubre ens deixa unes precipitacions entorn del 20%-25% del que seria normal. Els boscos ho patixen d'una manera tremenda, els aqüífers estan patint un gran descens dels seus nivells...".
Això ens porta al fet que seran, més si cap, uns mesos en què caldrà posar especial atenció a la muntanya. "Serà un estiu molt preocupant. Desitge que les autoritats que regulen les activitats a la muntanya estiguen al nivell requerit, ja que si normalment els riscos ja són molt alts, este estiu seran extrems. Cal parcel·lar novament el territori promovent els terrenys agrícoles, perquè siguen un tallafoc natural", considera l'expert, que afig que "normalment ens centrem molt a parlar de temperatures, però el fet més preocupant és el de la sequera per l'absència de precipitacions que patim".
Per a Armengot, "el calfament contribuïx, per exemple, a potenciar la possibilitat d'incendis, com és el cas de la sequera. No obstant això, la principal problemàtica que provoca els grans incendis és l'abandó de cultius, que porta al fet que els tallafocs naturals que constituïen els camps cultivats deixen d'existir. Una xicoteta espurna arriba a causar un gran incendi perquè res els atura. A més, en la immensa majoria els incendis són de causa humana, o provocats o per negligència".
Més enllà de l'increment de les temperatures, Rafael Armengot demana posar el focus en la sequera: "Estem en una situació greu i crítica quant a la falta de precipitacions. No sabem si és un cicle de forta sequera, com el que vam tindre en 1978-1979 o 2013-2014, i tornarem a les precipitacions habituals, o si, per contra, estem travessant el llindar i estem vivint un fiançament en la reducció de les precipitacions que resultaria crític per al nostre territori", advertix.
Calfament global
Davant això, el meteoròleg alerta del perill de negar l'"evidència" del canvi climàtic, una cosa que considera com a "demencial", però demana "no atribuir tots els mals al calfament". "Les xifres a qualsevol nivell apunten a la tendència de consolidació del calfament, però moltes vegades li atribuïm al calfament efectes que no són produïts per ell. Per exemple, l'augment de les meduses és degut a la sobrepesca dels seus predadors naturals, la tonyina i les tortugues, i al nostre maltractament del medi marí. La disminució de les nostres platges al sud dels espigons no és degut a l'augment del nivell de la mar en una primera instància, es produïx per les obres que tallen l'accés dels sediments del riu a la mar i que provoca que els sediments s'acumulen en la part nord i destruïsca les platges del sud".
"El calfament no és la causa de tots els mals i no podem quedar-nos còmodament instal·lats en el fet que tot és culpa del calfament. Atribuir-ho tot a causes climàtiques o atribuir tots els problemes al calfament és, possiblement, una manera de desviar l'atenció sobre una multicausa sobre tots els problemes ambientals relacionats amb el clima. Els problemes que tenim en gran part del litoral són culpa d'alteracions produïdes per causes humanes. Hem de tindre una reflexió global. El calfament global tindrà una solució o no a escala planetària, però hi ha moltes actuacions humanes molt més immediates i abordables", finalitza.