Si una cosa té el canvi climàtic és que afecta de manera global, a tot arreu del món. I la mar Mediterrània no és una excepció. Tant és així que, segons l'informe L'efecte del canvi climàtic al Mediterrani realitzat per World Wildlife Fund (WWF), el Mediterrani és la mar més envaïda del planeta amb més de 1.000 d'espècies exòtiques, és a dir, procedents d'altres ecosistemes, que en les últimes dècades han trobat en aquesta zona la seua nova llar.
Des dels efectes del canvi climàtic fins a l'intens comerç marítim d'aquesta zona geoestratègica, són molts els factors que incideixen en aquesta situació, per la qual cosa el resultat actual la suma de tots ells està contribuint a la proliferació d'espècies animals i vegetals exòtiques, al mateix temps que augmenta l'amenaça sobre les mediterrànies endèmiques.
La mar Mediterrània es calfa i cada vegada el fa més de pressa. Exemple d'això són els últims registres de temperatura en la boia de València, amb temperatures superiors als 29 °C i que fregaven els 30 °C. Múltiples informes relacionats amb l'impacte del canvi climàtic han assenyalat que l'augment de temperatura es produeix un 20% més ràpid que la mitjana global i ja supera en un grau i mig la mitjana de l'època preindustrial (1880).
Així, el Mediterrani avança cap al seu tropicalització i es converteix cada vegada més en una zona confortable per a noves espècies d'aigües càlides. No obstant això, també es converteix en menys acollidora per a aquelles que necessiten aigües més fredes, que es desplacen cap a latituds més al nord.
Davant aquests fets, els investigadors assenyalen que es tracten de "moviments naturals" de les espècies que es porten produint des de l'inici dels temps amb les primeres glaciacions. L'augment de la presència d'aquestes espècies exòtiques comporta, en la majoria de les ocasions, el desplaçament de les espècies autòctones i endèmiques.
Peixos, crancs i algues
Entre les espècies invasores que es 'instal·len' en la mar Mediterrània, destaca la Caulerpa cylindracea, una alga verda endèmica del sud-oest d'Austràlia que es creu que es va introduir a través del trànsit marítim i l'acuariofilia (afició a la cria de peixos). Es tracta d'una de les 100 pitjors espècies invasives del Mediterrani segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), es tracta d'una de les 100 pitjors espècies invasives del Mediterrani, ja que és capaç d'alterar les condicions físiques i químiques del medi natural.
En la mateixa línia, la Lophocladia lallemandii, una alga roja filamentosa, està desplaçant a la Posidònia oceanica, una espècie fonamental enfront del canvi climàtic, ja que actua com a magatzem de diòxid de carboni.
No obstant això, no totes les espècies exòtiques tenen efectes negatius en els ecosistemes on s'introdueixen. Tal com indica la conclusió d'un estudi internacional en el qual va participar l'IMEDEA (CSIC-UIB), és el cas de l'Halophila stipulacea, que contribueix al segrest de CO₂ al Mediterrani.
Quant a les espècies exòtiques animals que es troben al Mediterrani, destaquen dos. El peix lleó es caracteritza per les seues cridaneres vetes blanques i roges i les seues aletes amb espines verinoses, procedeix de l'oceà Indo-Pacífic i ja ha causat problemes en les costes de Grècia i Turquia.
Un altre exòtic és el peix conill, també verinós, amb tonalitats que van des del marró al gris verdós, i del marró clar a groc en el ventre. El seu origen radica al Mar Roig i l'Oceà Índic. Té espines molt verinoses que poden arribar a ser letals, per la qual cosa suposa un risc per a la pesca esportiva i un hàndicap per al turisme en les zones costaneres.
Pel que respecta als crustacis, el cranc blau americà és un dels quals més problemes està donant. Procedent de les costes d'Amèrica del Nord i Centreamèrica (en menor mesura també present al Brasil), ja s'han detectat en la Mar Menor de Múrcia, encara que sense grans afeccions, i en el Delta de l'Ebre, on si es van crear poblacions importants.