Bravo reclama un nou marc que salvaguarde els principis ètics dels sanitaris i garantisca el dret a una mort digna

Guardar

Gabriela Bravo en l'obertura de l'IV Congrés de Dret Sanitari
Gabriela Bravo en l'obertura de l'IV Congrés de Dret Sanitari

La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha reclamat "un nou marc legal" que equilibre "el dret a morir amb dignitat i els principis ètics que porten als professionals sanitaris a exercir l'objecció de consciència" perquè, en la seua opinió, "els poders públics no poden deixar desprotegit a qui reclama posar fi al seu sofriment".

Així s'ha expressat en l'obertura de l'IV Congrés de Dret Sanitari que s'ha obert a València aquest dijous i que reuneix més de 470 professionals i experts del Dret i la Sanitat i on, entre altres assumptes, es debatrà aquesta qüestió.

En aquest sentit, Gabriela Bravo ha assegurat que aquest debat és "d'una tremenda complexitat". Per això, "hi ha una part de la doctrina que creu necessària una nova regulació de l'exercici de l'objecció de consciència sobre el qual hi ha poca doctrina constitucional, no sols al nostre país, sinó en la immensa majoria de textos de Dret Internacional. D'aquí ve que les aportacions que puga realitzar el congrés sobre aquest debat seran "valuosíssimes".

La consellera ha qualificat la trobada entre juristes i sanitaris com a "oportú i necessari" després del "duríssim repte" que ha suposat la COVID-19 on s'ha comprovat que "gràcies a un sector públic eficaç i eficient s'ha pogut atendre els malalts i distribuir universalment la vacuna, al mateix temps que es pal·liaven els estralls que aquest mal ha causat en la nostra economia".

Per a Gabriela Bravo, tot això no hauria sigut possible sense "una sòlida armadura institucional i administrativa ben regulada pel nostre ordenament jurídic i amb els magnífics professionals sanitaris amb els quals comptem".

Per a Gabriela Bravo, la pandèmia "ha posat de manifest que només des dels poders públics es pot garantir amb plenitud el dret a la salut universal. Però, precisament per això, es requereix que l'ordenament active una doble seguretat jurídica: d'una banda, la necessària per a la gestió sanitària i la labor dels seus professionals i, per una altra per a garantir la millor atenció a la ciutadania".

Segons la consellera de Justícia, harmonitzar aqueixes dues realitats constitueix "un repte perpetu que guanya en complexitat i profunditat a mesura que la ciència mèdica avança i, amb ella, tota l'assistència sanitària es converteix en un catàleg d'actes amb implicacions jurídiques.

"La Medicina i el Dret, són disciplines que han caminat juntes des de fa segles amb els mateixos objectius: cuidar, pal·liar i protegir", ha conclòs Gabriela Bravo.

Destacats