Hi ha desigualtat en el món de la música electrònica? B Jones, la DJ espanyola més internacional del moment, compta amb dotze anys de carrera en els quals ha hagut de treballar intensament per a aconseguir el seu somni en un sector d'homes i sent mare des de molt jove. Un nom que hui està present en festivals de la talla de Tomorrowland i que sonarà el dissabte 9 de març en la Marina de València en el Dona Festival juntament amb el de Sara de Araújo, Angie Rool, Alba DM, Alicia DC i Marien Baker. La mateixa B Jones ens explica com ha sigut este camí que l'ha portat a tindre per davant una gira de 40 actes i festivals en quatre continents enguany.
Vas començar la teua carrera com a DJ autodidàctica i veient un exemple a prop, el teu cunyat. Tenies referents femenins?
Ací era molt joveneta, en realitat ni tan sols em vaig plantejar ser DJ. Tenia 13 anys i vivia en un poble de Jaén, no havia vist mai a una dona DJ, aleshores, no és que no m'atrevira, és que ni tan sols m'ho vaig plantejar, simplement m'agradava. Anys després, vivint a Madrid i treballant coordinant relacions públiques i atenent els DJs en diversos clubs de Madrid, em vaig llançar a això. Ací ja era mare i a més sola, però vaig decidir seguir amb la meua vida familiar amb la meua filla, pagar les meues coses, el meu lloguer, i alhora complir el meu somni.
La veritat és que tothom del meu entorn pensava que estava boja. Però ho vaig decidir, vaig posar el meu esforç i tot el que vaig poder, perquè al final ser mare hui dia i alhora treballar, és difícil de compaginar, i més quan no sols treballes de nit, sinó també de dia, produint música i viatjant. Ha sigut difícil, però ho he aconseguit.
Creus que eixe tipus de comentaris també el reben els homes DJ?
No, evidentment no. I alguna vegada m'han fet algun comentari d'"ah, eres DJ, i amb qui deixes a la teua filla?". Jo mai he vist que li pregunten a un home "i amb qui deixes als teus fills?".
Eixa falta de referents, diries que ha canviat?
Pense que anem a millor, ho note en estos 12 anys de carrera. Però clar, jo per a arribar a tindre este nom l'he hagut de treballar molt, perquè si eres dona, l'has de demostrar. Quan comences, hi ha portes que se't tanquen i portes que també se t'obrin per ser dona, per exemple hi ha tipus de club que el que volen és una xica en la cabina, no estan pensant en la música. Aleshores, jo crec que com a dona, si eres intel·ligent, et centres en el teu treball, acceptes els treballs que de veritat siguen per música, i t'esforces, al final, és com que ho fas bé i quasi que val el doble. Però fins que passa això, has de demostrar-ho.
Què ha motivat el canvi?
Bé, hi ha diversos episodis. En estos últims anys, evidentment, una cosa important és que els grans festivals volen comptar amb dones en el Main Stage com a cap de cartell, així com que tenim DJs dones en el top 10, obrint camí a altres dones. Abans cap dona estavaací. No estem al 50-50, però estem ací. I crec que cada vegada es valora molt més tindre una dona de DJ no per ser dona, sinó perquè al final no som igual en el sentit de sensibilitat, en el sentit d'expressar-se, i jo crec que la dona ha portat a la indústria de la música electrònica evolució.
En el teu cas, en què has hagut d'esforçar-te especialment?
Quan vaig començar la meua carrera, eixien ofertes per a tindre a una dona en cabina, però jo volia anar més enllà i filmar amb grans segells, tocar en grans festivals, estar ací, i això ha tardat. Molts homes, sobretot, de la indústria, encara em veuen i diuen, "ah, és perquè és dona, saps?".
Jo he currat molt, moltíssim, i també he firmat amb segells, he aprés anglés, que era una cosa bàsica per al somni que jo tenia. M'he format en tot, en l'anglés, la producció, els set, i tot això m'ha portat al moment en el qual estic, renunciant a moltes coses de la meua família per a poder arribar a tot. I hui dia, només alçar-me comence a treballar.
El dissabte 9 de març seràs cap de cartell del Dona Festival a València, on només actuareu djs femenines. Com ho esperes?
Estic feliç i orgullosa d'estar ací, encara que el cap de cartell eixe dia, som totes les dones del món. A més estic tocant amb DJs de les quals he vist créixer les seues carreres, fins i tot alguna de València que, quan jo vaig començar, ací estava ja tocant. Em fa molta il·lusió tocar totes juntes i celebrar el Dia de la Dona d'esta manera.
Com podem avançar perquè este festival no siga una excepció i la presència de dones en la música electrònica siga igualitària?
Crec que ara mateix s'està secundant molt a la dona des de les institucions, però com a societat sempre he pensat que la igualtat comença des de l'educació dels nostres fills. No podem canviar ments velles, ja és molt difícil, però sí que podem crear una societat en igualtat, i comença a les nostres cases.
Què li recomanaries a una persona que vol iniciar-se com a DJ?
Que se centre en la música, s'assega a trobar el seu estil, a treballar la seua música, el seu set. I per a ser DJ i tindre èxit has de tindre una vida ordenada i el més sana possible, perquè encara que el teu show siga de nit, perquè tingues eixa oportunitat de tindre un show de nit i dos funcions, hi ha molta faena de dia.
A més, cal cuidar molt la nostra salut física i mental, perquè és un treball que requerix molta energia, molta concentració. Es convertix en el teu estil de vida. No és un treball que isques a les huit i desconnectes, això mai passa. I les xarxes socials són molt importants hui dia per a qualsevol treball. Com no, li diria que cal somiar alt i treballar.
En 2024 actuaràs en molts festivals internacionals. Què destacaries?
Estic molt emocionada, tinc moltes coses que eixiran que no les puc contar encara, però estic molt, molt emocionada. A més, impulsaré Arryba, que és una comunitat d'artistes, productors, DJ... de música electrònica i hispanoparlants. Com et comentava, vaig haver d'aprendre anglés per a entrar en este món i vull fer-lo fàcil a la resta.
L'epicentre de la música electrònica està més al nord d'Europa, aleshores, a més d'un segell discogràfic on faré costat a gent a llançar música a nivell mundial, vull que Arryba siga una comunitat, amb programes de ràdio, etc. I no sols per a artistes, Arryba té la missió de dir-li a la gent "no importa d'on vingues, no importa quant tingues o què t'han dit, pots arribar".
Este és el meu projecte més personal que tindré enguany. A més d'això, tocaré de nou en Tomorrowland, molts festivals, llançaré música amb col·laboracions internacionals molt importants, crec que enguany és un gran pas en la meua carrera, un pas gran. Estic il·lusionadíssima.