Després de la votació celebrada divendres passat en el Consell Interterritorial de Sanitat, una de les propostes presentades pel Ministeri i aprovades pels representants de les diferents comunitats autònomes té una significativa importància per als més de 2,4 milions de persones que s'estima han contret Covid Persistent després d'un contagi per SARS-Cov 2 a Espanya[i].
Amb el suport de les comunitats autònomes en la votació, esta malaltia passa a integrar-se en el Flux Assistencial del Pacient Crònic Complex.
Esta integració i reconeixement és un primer pas per a resoldre la vulneració del principi d'equitat, fent que els malalts de qualsevol punt del país puguen rebre la mateixa atenció mèdica, corregint la falta d'homogeneïtat assistencial entre comunitats autònomes o fins i tot dins de la mateixa província o en la mateixa ciutat, depenent de la capacitat i formació dels professionals sanitaris, així com dels ambulatoris, centre de salut i hospitals de referència.
L'aprovació d'incloure la Covid Persistent en el Pla de la Cronicitat implica que els malalts podran acollir-se a un flux assistencial definit i coordinat, on es contemplen les diverses especialitats mèdiques que requerisquen ser part de l'atenció i el diagnòstic dels malalts. I, especialment important per als afectats, que haurà de realitzar-se un seguiment d'esta malaltia multisistèmica, valorant l'evolució dels pacients, la interacció amb altres patologies preexistents o noves, adaptant i actualitzant l'atenció i el tractament una condició que, cinc anys després de la seua aparició, seguix sense tindre tractament específic ni cura.
Este avanç ha sigut possible gràcies a la iniciativa de huit associacions de pacients - on s'inclouen les d'Aragó, Catalunya, Balears, Canàries o Madrid, entre altres- amb el suport de la resta d'agrupacions del país, com el Col·lectiu Covid Persistent Comunitat Valenciana. Van confeccionar i van presentar al grup plurinacional Sumar el document ‘Anàlisi de situació, pronòstic i proposta d'accions per a la cura del pacient amb COVID Persistent’ que va derivar en la Proposta No de Llei presentada pel partit i aprovada en el Congrés dels Diputats al desembre de 2024.
Anteriorment, al febrer de 2024, havien començat les reunions amb Salut Pública on va destacar entre els punts clau l'homogeneïtzació del tracte rebut pels afectats en les diferents regions, alguna cosa que resoldria la inclusió en el Pla de la Cronicitat aprovat divendres passat.
CRIDA A LA IMPLEMENTACIÓ EL MÉS PROMPTE POSSIBLE DE LA RESOLUCIÓ
La inclusió en el Pla de Cronicitat suposa un significatiu avanç. Des del moviment associatiu, valoren molt positivament l'esforç i compromís multipartidista que reflectix la importància de l'abordatge de la malaltia per damunt d'afiliacions polítiques.
Els col·lectius i associacions de pacients celebren que este compromís vaja en la línia de la resolució presa a principis de febrer en l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, que instava l'abordatge integral de la Covid Persistent, comptant i treballant amb els representants de pacients per a garantir un enfocament basat en els drets humans.
De manera que fan una anomenada al compliment, implementant i executant urgentment mesures que facen realitat la proposta aprovada en la votació del Consell Interterritorial, perquè es respecte el principi d'equitat i els malalts puguen rebre al més prompte possible els beneficis d'este nou enfocament assistencial.
PRÒXIMS PASSOS
El Ministeri de Sanitat es va comprometre a comptar amb els pacients en els diferents grups de treball amb les CCAA, alguna cosa que els col·lectius i associacions de pacients consideren indispensable per a obtindre un acostament realista a la seua problemàtica. I que és un requisit llançat pel Parlament Europeu en el seu informe COVI (A-9-2023-0217) amb data del 23 de juny de 2023, on s'instava la participació de pacients en el desenrotllament d'investigació i atenció sanitària. Pel que el moviment associatiu, inclòs el col·lectiu de pacients de la Comunitat Valenciana, reiteren el seu oferiment de col·laboració.
Un altre dels aspectes crucials és la implementació correcta de codis de registre de la Covid Persistent. A nivell macro, això permetria conéixer la dimensió del problema, el nombre d'afectats reals i poder dotar a les administradores dels recursos per a fer front a este problema de salut pública. I, a nivell micro, donaria l'oportunitat als malalts d'acollir-se als recursos que oferisca l'estratègia nacional de malalts crònics complexos.
Això està estretament relacionat amb la formació. És necessari un abordatge 360° que incloga als metges d'atenció primària i especialistes hospitalaris clau a l'hora d'identificar i diagnosticar la malaltia. Però també als metges de treball i inspectors que han de valorar la capacitat de treball dels afectats.
Perquè un dels passos pendents més importants és treballar amb l'INSST l'estudi i reconeixement d'incapacitats per Covid Persistent, evitant la judicialització dels processos d'incapacitat. És necessari garantir la cobertura social dels adults i l'ajust dels itineraris educatius de joves, adolescents i xiquets afectats, com requerixen altres malalties discapacitants.
Finalment, destaquen la necessitat de campanyes de prevenció i visibilització d'una patologia que desenrotllen 1 de cada 10 infectats per Covid19. I que per a un terç dels afectats es presenta amb simptomatologia severa. I, per a millorar la qualitat de vida d'estes persones, la inversió en investigació és imprescindible, permetent continuar el treball dels investigadors que sense dotacions específiques no poden avançar.
Per tot això, des dels col·lectius i associacions espanyoles d'afectats s'anima a treballar en col·laboració amb l'administració per a avançar en la millora de les condicions de vida dels qui encara patixen les conseqüències de la pandèmia.