El 15 de març se celebra la tercera edició del Long Covid Awareness Day, o Dia Internacional per a la Conscienciació i el Reconeixement de la Covid Persistent. Una data triada per pacients del món sencer i que s'ha convertit en onomàstica per a les reivindicacions d'aquest col·lectiu. Cada mes de l'any, fan una acció global en xarxes socials el dia 15 a les 15 hores amb l'etiqueta #LongCovidAwareness. I, quan arriba el 15 de març, es multipliquen les accions tant en línia com al carrer per a donar visibilitat a la malaltia.
Un dia clau en la vida dels pacients que, per primera vegada, ha aconseguit reunir col·lectius i associacions de pacients de diverses comunitats autònomes i països europeus, gràcies a la seua espenta i voluntat d'unió en una data tan assenyalada. Perquè consideren que cinc anys sense assajos clínics enfocats a tractaments ni una cura són massa, perquè no poden passar més temps desatesos, perquè la unió fa la força i ‘Front la Covid Persistent, som un’.
Han col·laborat Long COVID Aragón, el Col.lectiu d'Afectades i Afectats persistents per la Covid 19 de Catalunya, Amacop Madrid, Covid Persistente Comunidad Valenciana i COPAIBA Associació Illes Balears. Mentre que a nivell internacional han participat Winslow Santé Publique i Association Covid Long Solidarité per França, Long Covid Belgium i Not Recovered Belgium per Bélgica, Long Covid Italia i Associação Portuguesa de Covid Longo (APCL) per Portugal.
Cinc anys després que el SARS-Cov-2 provocara la primera pandèmia del segle XXI, la societat ha decidit passar pàgina sense ser conscient que el futur inclou a un important volum de la població que encara no ha pogut recuperar la salut. Ni que la seua pròpia salut pot estar en joc, ja que cada dia es donen nous casos de Covid Persistent, a causa de les reinfeccions contínues.
La Covid Persistent afecta de manera majoritària a les dones, encara que la malaltia no discrimina i poden patir-la persones de qualsevol sexe i edat, fins i tot menors d'edat que veuen la seua vida truncada en una etapa molt primerenca. La Covid Persistent unifica als afectats, tant en la malaltia com en el desemparament social. I els unix en una lluita que ha rebut recentment el suport del Consell d'Europa. D'ací va sorgir la idea d'unir-se amb afectats d'altres països europeus, per a visibilitzar aquest bloc de pacients amb una lluita comuna.
UNA QÜESTIÓ DE DRETS HUMANS
A principis de febrer, la Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va instar en efecte a un abordatge integral de la Covid Persistent, amb un enfocament basat en els drets humans. Així ho va expressar en una resolució on suggeria mesures com assegurar finançament per a la investigació, coordinar polítiques públiques nacionals, establir centres especialitzats multidisciplinaris i millorar la formació mèdica.
Cal destacar que, a Espanya, amb les competències de sanitat delegades, es produeix una vulneració del principi d'equitat, ja que l'abordatge de la malaltia varia segons el lloc de residència. Per això és de summa importància per a tots els pacients que s'apliquen les resolucions aprovades en la Comissió Europea.
EVITAR LA MORT SOCIAL DELS MALALTS
En aquest manifest conjunt, un dels aspectes crucials és l’exigència de mesures que eviten la mort social dels malalts.
La Covid Persistent dificulta desenvolupar l'ocupació habitual o fins i tot de qualsevol treball, depenent del grau d'afectació. No obstant això, a Espanya, a penes s'estan concedint adaptacions del lloc de treball, discapacitats, incapacitats temporals, totals o absolutes per aquesta patologia. I es força la reincorporació de persones amb simptomatologia que fica en perill la seua pròpia salut, acabant en nombroses ocasions en acomiadaments, més desemparament social i risc d'exclusió.
Tampoc s'estan ajustant els itineraris educatius per als xiquets i adolescents, que es veuen obligats a seguir el ritme de la resta de l'alumnat, tenint afectacions cognitives i físiques importants.
Les associacions i col·lectius de pacients reclamen la urgència de garantir la cobertura social als qui pateixen una malaltia per a la qual no existeix cura i es destina poc finançament per a la investigació, incloent la possibilitat d'acollir-se a mesures com ara la Llei de Dependència. Persones que han contribuït a l'estat de benestar i que ara han de fer front a complicacions econòmiques derivades de la pèrdua de l'ocupació o per les despeses necessàries per a costejar les cures. Ciutadans que, com qualsevol altre pacient, necessiten protecció social que se'ls està negant per tractar-se d'una malaltia nova.
Els signants del manifest ‘Enfront de la Covid Persistent som un’ (adjunt i embargat fins al 15 de març a les 9h) porten instant a treballar als organismes implicats més de quatre anys i asseguren que ho continuaran fent. A més, es pregunten per què han d'organitzar aquestes campanyes i accions de conscienciació precisament els malalts. Són les administracions les que han d'informar els ciutadans. I recorden que la seua malaltia dificulta greument la lluita per a reclamar els seus drets.
Per això criden la societat civil a unir-se a ells davant la Covid Persistent, una dolència enfront de la qual tothom és vulnerable. I animen a col·laborar en la difusió de les seues reivindicacions, que podrien sintetitzar-se en el fet de rebre la mateixa atenció sanitària i cobertura social que qualsevol altre malalt. Afirmen que hui són ells, però demà podria ser qualsevol. I reivindiquen el seu lema ‘Enfront de la Covid Persistent, som un’.