El president del Govern, Pedro Sánchez, es va reunir el passat 24 de gener amb el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella. Durant la reunió, el cardenal va admetre que l'Església espanyola no té constància d'ostentar la titularitat d'uns 1.000 dels 34.961 béns immatriculats per l'Església catòlica que apareixen en el llistat fet públic pel Govern fa quasi un any, el febrer de 2021.
Concretament, l'Església comptabilitza un total de 949 edificis o finques inscrites en el territori espanyol a través de la llei hipotecària de 1998-2015. No obstant això, en aquest registre figuren un total de deu propietats. Segons l'informe que va lliurar el president de la CEE, Joan Josep Omella, aquests espais estan repartits entre les tres diòcesis de Sogorb-Castelló, València i Oriola-Alacant.
Del total de propietats valencianes, fins a set s'inclouen en l'apartat amb l'epígraf "falten dades per identificar". Així, per aquesta falta d'informació no s'ha pogut acreditar la propietat d'una església en casos com el d'una edificació destinada al col·legi a Callosa de Segura, i tres propietats més a la ciutat d'Elx (una església sense especificar i dos solars).
Tampoc es troba identificat un edifici situat a Novelda que el Bisbat d'Oriola va immatricular, ni el pati d'un centre parroquial de Saix. La setena propietat en discòrdia correspon a una casa a Sogorb de la qual es diu, de manera textual, que "no es pot comprovar la pertinença".
D'altra banda, l'única catalogada com "altres errors" correspon a una parcel·la rústica localitzada a Alzira que està adscrita a la parròquia de l'Asunción de la Mare de Déu, que no existeix en l'actualitat tal com apunta l'informe.
A més, hi ha altres dos béns més immatriculats per l'Església que s'atribueixen a altres propietats. Un d'ells és l'ermita del Sagrat Cor de Jesús a Oriola, mentre que l'altra correspon a la casa de les Religioses Obreres de la Creu, a Montesa. En aquest últim cas, s'assenyala que "no és titular la parròquia", fent referència a l'església parroquial d'Asunción de la Mare de Déu.
La CEE ha realitzat aquest estudi a través de consultes a les diòcesis, que ha consistit en la catalogació dels béns, la seua divisió per diòcesi i verificació dels processos d'immatriculació en cadascun dels béns esmentats. El Govern i la Conferència Episcopal van constituir una Comissió 'ad hoc' dins del diàleg entre l'Església i l'Estat espanyol, sobre l'assumpte relatiu als béns immatriculats per l'Església catòlica.
"Acord insuficient"
Diversos grups polítics (Unides Podem, Ciutadans, EH Bildu i Compromís) han mostrat les seues valoracions després de l'informe remés per la Conferència Episcopal en el qual l'Església considera que prop d'un miler de béns immobles en tota Espanya -949, concretament- no són ni han sigut de la seua propietat.
El diputat de Compromís, Joan Baldoví, ha titllat d'"indecent" que l'Església es quedara durant els governs del PP amb una "quantitat desaforada d'immobles" que no eren seus i també ha deixat clar que no n'hi ha prou que retorne només un miler. "Hem d'anar a més", ha emfatitzat, recordant el manament de 'no robaràs' i que en la mateixa Bíblia es deixa clar que cal donar "al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu".
Del seu costat, el portaveu adjunt de Ciutadans, Edmundo Bal, ha assenyalat que si va haver-hi 35.000 immatriculacions i l'Església només reconeix que mil d'eixos béns no són seus, cal investigar què passa amb els altres 34.000. Al seu judici, la disposició a retornar mil immobles és un bon pas, però el Govern no s'ha de "conformar".
El president del Grup Parlamentari d'Unides Podem, Jaume Asens, ha reconegut eixe acord amb el Govern com un "primer pas important", si bé ha admés que no és suficient perquè "deixa fora milers d'immobles" que el clergat es va adjudicar sense legitimitat. En aquest context, ha assenyalat que l'Església ha de començar a actuar com qualsevol altra institució del segle XXI i deixar de beneficiar-se de "privilegis que clamen al cel" com eixa llei aprovada pel Govern del 'popular' José María Aznar que li va permetre fer milers d'immatriculacions.
Des del PSOE, el portaveu del Grup Socialista, Héctor Gómez, ha defensat que l'acord amb la Conferència Episcopal és "un pas important" per a "obrir la via" de la regularització d'eixos immobles, però ha garantit que el Govern continuarà actuant en aquest tema, "sempre sota el paraigua del diàleg".