Castelló de la Plana acull els dies 17 i 18 de setembre el "Fòrum Científic de la Pesca Espanyola en el Mediterrani", una cita clau per al present i futur del sector pesquer de la Comunitat Valenciana organitzada per la Fundació Blau Marí, la Universitat d'Alacant, les Confraries de Pescadors de Castelló i l'Ajuntament de Castelló de la Plana. Després d'haver-se celebrat en diferents ciutats d'Espanya, la d'enguany en la capital de la comarca de la Plana Alta busca consolidar este fòrum com a espai d'anàlisi, denúncia i propostes davant els reptes actuals de la pesca mediterrània.
Durant la presentació de la trobada, el director general de Pesca, de la Conselleria d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miquel Castell, ha defensat la necessitat urgent que els nostres pescadors compten amb un marc normatiu en igualtat de condicions que les de la resta del sector pesquer del Mediterrani.
A més, Castell ha exigit al Govern d'Espanya que adopte una posició ferma i unificada davant Europa per a evitar més restriccions, “allò que no es pot pescar al nord, no es pot pescar al sud. Els nostres pescadors han de tindre les mateixes regles del joc que la resta”.
El sector pesquer ha patit una reducció dràstica de l'esforç de pesca, pròxima al 40 % dels dies en els últims anys, juntament amb altres mesures com la millora de selectivitat, vedes espacials i temporals, i la implantació obligatòria de noves malles.
En este sentit, des de l'1 de juny és obligatori l'ús de xarxes d'arrossegament amb malla quadrada de 45 mm per a pesca costanera i 50 mm per a pesca de profunditat, a més de l'exigència de talles mínimes per a espècies com la gamba roja i la cigala.
“Estes mesures han permés mantindre en 2025 els mateixos 130 dies de faena establerts per a 2024, evitant així el retall a 27 dies proposat per la Comissió Europea”, ha assenyalat el director general de Pesca.
Castell ha apuntat que “a pesar d'este pegat, no hi ha una solució definitiva per al sector” i ha remarcat “la necessitat de treballar conjuntament entre totes les administracions implicades i el sector per a ser forts i convincents davant el Govern d'Espanya i les autoritats europees”.
En 2024, la flota pesquera costanera artesanal de la Comunitat Valenciana va registrar un important creixement respecte a l'any anterior, en passar de 15.000 tones per valor de 81,1 milions d'euros en 2023 a 19.035 tones per valor de 94,3 milions d'euros.
En el cas de la província de Castelló, a data 1 d'agost de 2025 ja s'han superat els 16 milions d'euros de valor en llotja, consolidant el seu pes dins del sector pesquer autonòmic.
“Des del Consell exigim més transparència en els criteris de pesca, ja que actualment s'apliquen decisions sobre quasi 200 espècies basades en l'estat d'una sola, com el lluç, la qual cosa considerem injust i perjudicial”. És per això que reclamem una revisió àmplia i tècnica per a definir l'estoc real de tot el conjunt d'espècies”, ha precisat Miquel Castell.
Castell també ha insistit a recalcar que “el sector no pot viure amb la incertesa de si cada any se li reduirà o no el nombre de dies de faena”, i ha demanat que “estes decisions siguen públiques, previsibles i amb terminis, per a permetre una planificació com en qualsevol altra activitat econòmica”.
Actualment, el sector pesquer en la Comunitat Valenciana genera més de 4.000 llocs de treball directes i indirectes, i té un valor ecològic incalculable: només en 2024 es van retirar del mar 150.000 tones de deixalles, principalment plàstic.
“Comptem amb 203 embarcacions d'arrossegament, i l'objectiu no és només mantindre-les, sinó augmentar-les, perquè el peix fresc de les nostres costes arribe directament a les nostres llotges i taules, evitant dependre de peix congelat que, encara que capturat en el mateix mar, no ha estat pescat per la nostra flota”, indica Castell.
Per últim, el director general de Pesca ha fet una crida a garantir el relleu generacional, “atraure més joves al sector i donar estabilitat a un col·lectiu que és essencial per a l'economia, la cultura i la sostenibilitat del Mediterrani”.