Portar un fill al menjador escolar, apuntar-lo a futbol a les vesprades o garantir que arribe a l'institut d'un poble veí són gestions quotidianes que a les ciutats a penes requerixen esforç. En molts municipis de l'interior de la província de València, no obstant això, eixes mateixes necessitats poden convertir-se en un problema quasi irresoluble. La Diputació de València ha publicat les convocatòries d'ajudes per a reforçar els servicis complementaris d'educació en zones rurals i en risc de despoblació, amb una dotació total de 257.000 euros destinats a subvencions de menjador escolar, activitats extraescolars i transport d'alumnat per al curs 2026-2027.
Una aposta contra l'èxode rural des de les aules
El teló de fons d'estes ajudes no és només educatiu: és demogràfic. La província de València afronta des de fa dècades un fenomen que avança sense pausa: la despoblació de les seues comarques de l'interior, on municipis xicotets, envellits i amb servicis limitats s'enfronten a un risc real de desaparició. La precarietat de servicis en sanitat, educació, transport o connectivitat digital espenta les noves generacions a traslladar-se a les ciutats. Trencar eixe cercle viciós és, en part, el que perseguix esta iniciativa provincial.
El diputat de Desenvolupament Territorial Sostenible, Avelino Mascarell, va triar el Col·legi Rural Agrupat (CRA) d'Ademús per a presentar les convocatòries, un enclavament que per si sol il·lustra perfectament el repte: una escola que agrupa alumnat dispers en diversos nuclis de població d'una de les comarques valencianes més castigades per la sagnia demogràfica.
"La Diputació aposta amb estes ajudes per fomentar, de la mà dels ajuntaments, una oferta adequada de servicis complementaris als educatius en els municipis rurals" - Avelino Mascarell, diputat de Desenvolupament Territorial Sostenible de la Diputació de València
Mascarell també va subratllar que "la millora de la qualitat de vida a través de la conciliació laboral i familiar contribuïx a mantindre l'atractiu dels territoris rurals per a acollir projectes de vida i lluitar així contra la despoblació". Una idea senzilla però poderosa: si una família sap que els seus fills poden menjar al col·legi, anar a una activitat esportiva a la vesprada i arribar a l'institut sense que això supose una logística impossible, té un motiu menys per a anar-se'n a l'àrea metropolitana.
Tres línies d'ajuda, tres problemes concrets
La convocatòria s'articula en tres línies diferenciades, cada una orientada a resoldre una necessitat específica de l'entorn rural. La més quantiosa, amb 125.000 euros, és la destinada a activitats extraescolars, centrada especialment en municipis i nuclis de menys de 300 habitants. L'objectiu és que xiquets i joves puguen accedir a activitats educatives, culturals, esportives o de conciliació sense necessitat de desplaçar-se a localitats majors. La convocatòria inclou servicis com escoles matinals, ampliació horària, campaments vacacionals i activitats de reforç educatiu.
També es preveu la possibilitat que els municipis puguen agrupar-se per a oferir activitats extraescolars dirigides a l'alumnat dels nuclis de població limítrofs o que compartixen aulari, la qual cosa facilita que estes accions arriben a un major nombre de xiquets i que estos puguen practicar esports d'equip, atés que en els nuclis més xicotets l'oferta no sempre pot ser coberta per la iniciativa privada perquè no arriba al llindar de rendibilitat ni de jugadors suficients per a configurar equips federats.
La segona línia, dotada amb 72.000 euros, aborda el transport escolar. Les ajudes estan pensades per a sufragar els desplaçaments d'alumnat d'Educació Infantil, Primària, Secundària, Educació Especial i ensenyaments postobligatoris que no complixen els requisits per a accedir al servici finançat per la Generalitat o que han de traslladar-se a un altre municipi per a cursar estudis no oferits en la seua localitat. Cada ajuntament podrà rebre fins a 9.000 euros per esta via. La convocatòria incorpora també els joves que continuen la seua formació després del període obligatori, amb l'esperança que les mesures contribuïsquen a reduir la taxa d'abandonament escolar i l'"èxode rural" que provoca a vegades la continuació dels estudis.
La tercera línia, amb 61.000 euros, està orientada al menjador escolar rural. Les subvencions tenen com a objecte finançar els menjadors de gestió municipal en els municipis més menuts, o ajudar els ajuntaments a fer-se càrrec del dèficit de funcionament que puguen tindre alguns menjadors escolars de titularitat autonòmica a causa del reduït volum d'alumnat. Les subvencions poden arribar fins a 11.000 euros per ajuntament en determinades modalitats. A més, s'introduïx una línia específica per a fomentar l'alimentació saludable i sostenible, incentivant l'ús de productes de proximitat, ecològics i de temporada en els menús escolars.
Un esforç que es repetix i creix
No és la primera vegada que la Diputació de València aposta per este tipus de mesures. Per al curs 2025-2026, la institució ja havia assignat 300.000 euros als ajuntaments de municipis rurals o en risc de despoblament per al manteniment de servicis complementaris com activitats extraescolars, menjadors o transport escolar. La nova convocatòria per al curs 2026-2027, encara que amb una dotació lleugerament inferior —257.000 euros—, manté l'estructura i amplia l'enfocament cap a l'alimentació sostenible i la cooperació intermunicipal.
En un context on els municipis en risc de despoblament en la Comunitat Valenciana ascendixen a un total de 178, repartits entre les tres províncies, garantir que un xiquet d'un poble menut tinga les mateixes oportunitats educatives que un de ciutat no és només una qüestió de justícia: és, també, una de les poques ferramentes reals amb què compten les administracions per a convéncer les famílies que quedar-se en el poble té sentit.