Hi ha històries que no acabaren a València. Acabaren a Ciutat de Mèxic, en cafés, editorials i escoles alçades per aquells que no tingueren una altra opció que travessar l'Atlàntic. La Diputació de València posa en marxa ara un projecte per a recuperar eixa memòria dispersa: investigar, documentar i retornar a la ciutadania valenciana la petjada que deixaren els seus exiliats republicans a Mèxic.
La iniciativa, batejada com El exilio republicano valenciano en CDMX, ha sigut impulsada per Natàlia Enguix, vicepresidenta primera de la Diputació i responsable de l'àrea de Memòria Democràtica. La seua execució recaurà en la fotoperiodista Eva Máñez, que viatjarà a Ciutat de Mèxic per a localitzar testimonis, fotografies i documents històrics, i per a traçar un mapa dels espais que aquells valencians habitaren, treballaren i construïren.
Una diàspora que transformà Mèxic
El context no és menor. Entre 1939 i 1942, Mèxic acollí entre 20.000 i 25.000 refugiats espanyols, a iniciativa del president Lázaro Cárdenas. Es tractà d'un grup caracteritzat per la seua alta qualificació, amb abundància d'artistes, catedràtics i professionals, encara que s'estima que este perfil més intel·lectual representava aproximadament un 25% del total. Molts fundaren editorials, escoles, universitats i revistes, deixant una petjada inesborrable. No obstant això, no existixen xifres oficials del nombre de valencians i valencianes exiliats després de la Guerra Civil Espanyola. Eixe buit és, precisament, part del que el nou projecte aspira a omplir.
Entre els valencians exiliats més destacats figura Max Aub (1903–1972), dramaturg, escriptor i fundador de la companyia teatral El Búho en la Universitat de València. Però més enllà dels noms il·lustres, el projecte de la Diputació vol arribar a les històries anònimes: les famílies que reconstruïren la seua vida en barris de Ciutat de Mèxic sense que ningú registràs el seu pas.
"La memòria democràtica valenciana no acaba en les nostres fronteres. Molts valencians i valencianes hagueren d'abandonar la seua terra i trobaren a Mèxic un país on reconstruir les seues vides" - Natàlia Enguix, vicepresidenta primera i diputada de Memòria Democràtica de la Diputació de València.
Un mapa visual de l'exili
El treball d'Eva Máñez inclourà entrevistes a fills, nets i altres descendents d'exiliats, en l'objectiu de reconstruir històries familiars i rastrejar com s'ha transmés eixa memòria entre generacions. Però un dels seus elements més singulars serà l'elaboració d'un mapa visual de l'exili valencià a Ciutat de Mèxic: un inventari de vivendes, llocs de treball, escoles, cafés i espais culturals, científics o editorials lligats a eixes vides.
No és només cartografia sentimental. És també un exercici d'arqueologia social: passar, com assenyala la mateixa Enguix, "de les grans dades de l'exili a les històries personals, a les famílies i als llocs que eixes persones visqueren i treballaren". El resultat tindrà dos formats tangibles: una publicació i una exposició a València, perquè les troballes arriben a la ciutadania que mai va conéixer eixos veïns que se n'anaren.
"Aprofitaré la meua estada a Mèxic per a investigar la petjada dels valencians que s'exiliaren i arribaren allí després de la Guerra Civil i durant la dictadura franquista" - Eva Máñez, fotoperiodista responsable del projecte.
De Paterna a Ciutat de Mèxic
El projecte no ix del no-res. La Diputació porta anys treballant entorn de la repressió franquista, i el viatge a Mèxic també servirà per a presentar en El Colegio de México dos treballs previs d'Eva Máñez: Les Roses de Paterna i Les Guardianes de la Memoria, centrats respectivament en les dones afusellades i en les esposes, filles i netes que mantingueren viva la seua memòria durant dècades. L'exili és, en eixe sentit, l'altra cara de la mateixa moneda: la història dels qui pogueren fugir enfront de la dels qui no.
L'agenda s'emmarca a més en la participació d'Enguix en les jornades internacionals Quan el món expulsa: l'exili republicà, la memòria democràtica i les mobilitats forçades contemporànies, organitzades de l'1 al 3 de setembre per la Universitat Iberoamericana i El Colegio de México. Enguix intervindrà en l'obertura institucional, participarà en una taula sobre educació, exili i memòria i estarà present en la clausura, en una trobada que reunirà investigadors i representants d'institucions espanyoles i mexicanes.
El projecte comptarà amb supervisió científica i amb la col·laboració d'institucions valencianes i mexicanes, inclosa la Universitat de València. Molts exiliats republicans acabaren integrant-se en les societats que els donaren refugi i, en alguns casos destacats, contribuïren inclús al seu desenvolupament. Ara, quasi noranta anys després, València els anirà a buscar: a ells, als seus descendents i als racons de Ciutat de Mèxic on encara pot sentir-se la seua empremta.