"Des del principi de la legislatura" la Direcció General de Prevenció d'Incendis i la Conselleria d'Agricultora estan treballant a trobar l'alternativa adequada a la crema agrícola. Així ho ha reconegut la consellera de Justícia i Interior, Elisa Núñéz, després de la roda de premsa del Ple del Consell, en el qual tant ella com la portaveu Ruth Merino, informaven que la resolució que suspén temporalment les cremes agrícoles en la Comunitat Valenciana per a previndre incendis forestals és "absolutament flexible".
El conjunt de les organitzacions agràries de la Comunitat Valenciana han criticat la resolució publicada este dilluns per la Direcció General de Prevenció d'Incendis Forestals, per la qual es modifica el període de crema i s'establix des d'este dilluns fins al 15 d'octubre. Però, existixen alternatives a estes cremes? Les associacions agrícoles reclamen que s'aposte per la trituració de les restes mentre la Generalitat estudia diversos escenaris.
Triturar les restes agrícoles
El portaveu de la Comissió Forestal d'Acció Ecologista-Agró, Carles Arnal, proposa la trituració com una alternativa viable i sostenible per al maneig de la biomassa vegetal. Concretament, Arnal, doctor en biologia i assessor principal de la Conselleria de Medi Ambient durant el primer Botànic, destaca que esta pràctica ja està contemplada en l'estratègia de prevenció d'incendis aprovada ebtre 2015 i 2019, i que alguns municipis, com Ontinyent, i alguns agricultors ja ho estan aplicant amb èxit.
Segons Arnal, la trituració de la biomassa no sols reduïx el risc d'incendis, sinó que també oferix beneficis ambientals en reciclar els residus vegetals i convertir-los en recursos útils, com a abonament o pèl·lets per a calderes de calefacció. A més, ressalta que els recursos econòmics necessaris per a implementar esta mesura "són mínims" en comparació amb els beneficis que aporta en termes de prevenció d'incendis i conservació del medi ambient: "econòmicament no suposaria ni l'1% del pressupost dels plans municipals de prevenció ja aprovats", insistix.
Per al portaveu d'Acció Ecologista-Agró és clau la col·laboració entre els municipis, els agricultors, les associacions i les administracions "per a dissenyar i executar un pla integral de trituració de biomassa" i proposa que la mesura "siga obligatòria i generalitzada" en tota la Comunitat Valenciana, amb el suport i assessorament de les autoritats.
La seua implementació generalitzada garantiria una reducció significativa del risc d'incendis i contribuiria a la protecció del medi ambient.
L'acció humana està darrere del 80% d'incendis
I és que el col·lectiu ecologista alerta que el 80% dels incendis són evitables, ja que responen a un factor humà. "Els incendis no són un castic diví, no són naturals al 80%, són un problema humà. Un problema social i cultural. O abordem les causes, o pagarem les conseqüències", avisen.
Per això, s'urgix a reformar la política de prevenció d'incendis en la Comunitat Valenciana després del recent incendi a Tàrbena, qualificant-lo de "greu, absurd, evitable i d'origen humà". L'organització critica la falta de mesures efectives per a abordar les causes dels incendis i prioritzar la prevenció i proposa una estratègia més decidida i recursos addicionals per a previndre els incendis d'origen humà.
Des d'Acció Ecologista-Agró destaquen que durant abril de 2020, quan es van prohibir les activitats humanes en el bosc, els incendis van ser mínims, demostrant que és possible suprimir-los amb la voluntat política adequada, criticant que la majoria de les inversions en prevenció no es dirigisquen a mesures preventives, sinó a accions que no aborden les causes dels incendis.
Més competència als ajuntaments
En el cas de La Unió Llauradora, este col·lectiu ha demanat a la Generalitat que reconsidere la seua decisió de prohibir les cremes agrícoles, emesa abans del termini establit, i que considere les realitats agrícoles i els riscos meteorològics de cada zona.
L'organització ha instat a la Generalitat a proporcionar una guia clara sobre les cremes agrícoles, "incloent-hi detalls sobre les distàncies, excepcions i com sol·licitar autorització de manera ràpida i eficient". Argumenten que una prohibició generalitzada no és adequada i advoquen per una regulació "adaptada a les necessitats i circumstàncies locals", així com a les condicions meteorològiques. Per això, proposen atorgar més competències als ajuntaments per a gestionar les cremes i delimitar les zones permeses.
A més, suggerixen incentivar la ramaderia extensiva i oferir compensacions als agricultors pels servicis ecosistèmics que proporcionen, com cultivar franges agrícoles pròximes a àrees forestals per a previndre incendis. Consideren que estes mesures beneficiarien a tota la societat al mateix temps que es protegix el medi ambient.
Una prohibició de cremes "contraproduent"
L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) ha criticat, també, la prohibició generalitzada de les cremes agrícoles fins a octubre, qualificant-la de "contraproduent". Segons el president Cristóbal Aguado deixar les restes de poda assecant-se durant sis mesos podria augmentar el risc d'incendis en el medi rural.
L'organització agrària considera que la resolució no diferencia entre camps pròxims i llunyans a àrees forestals, ni establix mesures preventives adequades. AVA-Asaja sol·licita a la Generalitat la possibilitat d'autoritzar cremes "amb condicions de seguretat en moments amb menys risc climàtic". Així mateix, demana un pla de subvencions per a adquirir trituradores, especialment per a agricultors amb dificultats d'accés a la maquinària.
Cremes "flexibles"
Des de la Generalitat s'insistix que el pla que de cremes és "absolutament flexible". La consellera Elisa Núñez ha exposat que el punt quint de la resolució "permet autoritzar puntualment les cremes, tant per raons fitosanitàries com d'investigació o per altres motius d'urgència, sempre que estiguen degudament acreditades i motivades". Afig que el punt sext de la resolució establix que la mateixa estarà en vigor fins a una altra nova resolució. Per tant, "si es donen les circumstàncies necessàries d'urgència o altres, es podran autoritzar les cremes", ha explicat.
En eixe sentit, ha insistit que modificar els períodes de cremes "és una cosa comuna" i ha indicat que durant 2023 l'anterior Consell del Botànic va publicar entre febrer i maig quatre resolucions modificant els períodes en els quals es podien produir les cremes.
"Per la qual cosa, em reitere, és absolutament flexible i si es modificaren les condicions que han ocasionat que des de la Direcció General de Prevenció d'Incendis es produïsca esta resolució, perquè es modificarà", ha dit la consellera.
Cremes a més de 500 metres
La Conselleria de Justícia i Interior publicava a última hora d'este dimarts una nota aclaridora, després de la resolució per la qual es modifica el període de crema de marges de cultiu o d'eliminació de residus agrícoles o forestals mitjançant l'ús del foc, que establix que en les parcel·les situades a més de 500 metres de distància de terrenys forestals podrà continuar l'activitat de crema "en les mateixes condicions que existien prèviament", encara que "sempre de caràcter extraordinari".
Únicament es permetran en parcel·les en les quals es troben residus agrícoles que hagen de ser eliminats per raons fitosanitàries mitjançant el foc o en aquelles en les quals s'hagen arrancat cultius llenyosos prèviament a la publicació de la resolució i estiguen "pendent de crema per a la replantació o transformació".