Toni Gaspar: "La política és un art molt noble que està per a solucionar problemes"

A punt d'arribar al final de la legislatura, la Diputació de València afronta de nou l'examen de les eleccions amb una renovat govern de progrés amb quatre forces. Inicialment de la mà de Jorge Rodríguez i des del passat mes de Juliol amb el socialista Toni Gaspar com a màxim representat de la institució. Precisament Gaspar és un dels socialistes tot terreny amb una àmplia experiència en gestió i molt clar i contundent de la seua visió de la política.

Com portes aquests primers mesos a la Diputació de València?

Doncs no ha sigut com aterrar a un lloc que desconeixes. És un lloc que conec, ja que durant la legislatura he pogut ser vicepresident i portar l'àrea d'Hisenda i ara, des de juliol, la presidència. També en la legislatura anterior vaig tindre l'oportunitat de ser cap de l'oposició. Des que entrí en aquesta casa he pogut ser un poquet de tot i això està bé, perquè he passat per totes bandes. A banda, el contacte que els alcaldes tenim amb aquesta casa des que som elegits és continu, i això fa molt. No significa que conegues tota la Diputació ni que et deixe de sorprendre, això sí. Hi ha molt per fer i solucionar.

Et va sorprendre ser elegit?

A tot el món li dic el mateix perquè és el que sent. Va ser un dia tant dur, de veure a un amic que estava passant-ho malament i de la desinformació que hi havia –mesos després encara continuem igual de desinformats. En aquest món tothom especula sobre moltes coses però informació en tenim ben poqueta. Imagina't la mala estona que estava passant el meu company Jorge [Rodríguez Gramage], això és una cosa que hauríem de corregir en la nostra democràcia. Eixe dia es van dir vertaderes barbaritats i va ser molt difícil, també per unes circumstàncies personals meues que no tenen res a veure amb la Diputació. Així em vaig trobar alçant-me aquell dia, anant a córrer com faig sempre i tornant a casa convertit una espècie de president de la Diputació in pectore en qüestió d'hores. És un dia que la meua ment intenta borrar; sé que va ser el 27 de juny però per moltes circumstàncies no vull recordar-ho.

'Ací venim a fer política, a mostrar a la gent coses com la presumpció d'innocència i el seguiment de les lleis, però com tots volem el titular o el tuit de demà ens trobem amb coses com aquestes.'

Et sembla que la dimissió de Jorge Rodríguez fou precipitada?

Va ser tan traumàtica la situació i un escenari tan nou que es va fer el que es va poder. A més, va ser un gest que l'honrà, donar un pas arrere. Ningú li va haver de dir ni exigir res, ho va decidir ell mateix des del minut 1. Jo, que ho vaig veure de prop, crec que va ser una cosa inèdita que és fruit, també, d'anys de no fer les coses bé, de mediocritat i d'inoperància de la política. Ací venim a fer política, a mostrar a la gent coses com la presumpció d'innocència i el seguiment de les lleis, però com tots volem el titular o el tuit de demà ens trobem amb coses com aquestes.

'Molts deixaren de creure en Déu per alguns retors i molts van a deixar de creure en política per alguns polítics'

Si estos dies he vist el cas d'un regidor de l'Ajuntament de València al que demanaven la dimissió sense haver-hi rebut encara la carta d'imputació per part del jutjat. Açò no és normal. Estem utilitzant la justícia per a fer política, i la política és un art molt noble que està per a solucionar problemes, no per a crear-los. A aquest ritme acabarem dimitint tots. Jo pense que és una cosa molt inherent al desenvolupament humà: anem d'extrem a extrem. Hui, un periodista de renom de la ràdio estava parlant de la vergonyosa situació d'ahir amb el diputat d'Esquerra Republicana i el ministre Borrell i ha dit una frase que vull destacar: "molts deixaren de creure en Déu per alguns retors i molts van a deixar de creure en política per alguns polítics". Jo reivindique que això no pot continuar així, em fa por. La política és l'art de trobar solucions per a la gent, i a vegades significa treure solucions d'on no hi ha.

Què penses d'aquesta forma de fer política en concret per part de l'oposició?

Evidentment, que ho faça el PPCV després d'haver-hi patit ells en les seues pròpies carns (perquè cal dir-ho tot, quan estàvem a l'oposició hem tingut la temptació de fer-ho també), diu molt poc del nivell.  Jo estava a l'oposició i em negava a utilitzar eixe argumentari, i pot ser algun dels meus em deia alguna barbaritat per no fer-ho, però és que cal ser un poc més coherents.

' Qualsevol cosa és vàlida per a embrutar el nom de la gent i l'honorabilitat i, sobretot, per a fer-se amb la institució. '

Creus que l'oposició juga net, doncs?

Vaig a ficar-te un exemple. Com tothom sap, la Diputació gestiona els rebuts dels municipis i, per a comunicar-li a qui no ha pagat encara, ha d'enviar una carta. Per a això fa falta contractar un servei en Correus, i ací ho hem tingut tota la vida. Fins fa res s'estava funcionant amb un conveni que es portava prorrogant des de fa 15 anys. Què passa? Que fa 7 o 8 anys una legislació dictava que el conveni no es podia continuar i que s'havien de fer contractes i s'havien de licitar. Jo no estava, ni ací ni en l'oposició. En el seu moment la institució va continuar amb eixe conveni perquè clar, és pitjor que no s'envien eixes cartes i es perden eixos impostos.

Arriba un moment que els mateixos tècnics que durant 8 anys no havien posat cap pega a aquest mecanisme es negaren a seguir fent-ho així i digueren: "que alce el reparo el president". Que escoltes al PP dir després que això està mal fet i que es planteja prendre accions amb l'assumpte, això és fer política? Si ho hagueren pogut arreglar fa 8 anys. Qualsevol cosa és vàlida per a embrutar el nom de la gent i l'honorabilitat i, sobretot, per a fer-se amb la institució. Ningú fa totes les coses mal o bé, perquè beligerar en les coses que s'encerten? On hem deixat el trellat i el sentit comú? Això, malauradament, és el que s'està generalitzant.

Durant els primers anys de legislatura, com estaven les arques públiques de la Diputació de València?

Les arques públiques de la Diputació de València venien sanejades de l'època anterior. Una altra cosa són les tropelies que suposadament s'haurien fet o no s'haurien fet, però les arques públiques estaven perfectament. Entre altres coses perquè cal ser un destrellat per a una institució que rep els diners al dia 28 de cada mes tots els diners (el 95% dels ingressos assegurats) que estiga destarifada.

Ara tenim problemes en termes d'execució, per qüestions com l'aplicació de la nova llei de contractes o la por que s'ha instaurat a aquesta casa que tot s'ha de revisar, i això fa que tot siga molt més lent. Segurament l'oposició dirà que som uns inoperants i uns incompetents, però si estigueren ells, els passaria exactament el mateix. No obstant això, el resultat serà bo al final, només s'ha de acoblar-se.

' Els ajuntaments són majors d'edat i ells han de decidir en què es gasten els diners. I el que vam fer és injectar tot el pressupost possible als ajuntaments'

En aquests 4 anys, què és el que més ha canviat de la Diputació de València, a banda de la gestió?

Una cosa importantíssima, que és la relació amb els ajuntaments. Abans hi havia una tendència massa acusada a les ocurrències i a dir en què s'havien de gastar els diners, era una visió paternalista de la Diputació. Jo no dic que siga més positiva ni negativa, és la que hi havia. Nosaltres sempre vigilàrem això des de l'oposició, i després de pactar amb altres partits polítics es va acordar que això no podia seguir així. Els ajuntaments són majors d'edat i ells han de decidir en què es gasten els diners. I el que vam fer és injectar tot el pressupost possible als ajuntaments, però sobretot procurar que ells decidiren. I els alcaldes ho agraeixen perquè així tenen marge de maniobra per a fer coses i no han de vindre ací a demanar res més del que els correspon.