El testaferro Belhot: "Els fons eren de Zaplana. Era molt acurat i destruïa els extractes dels comptes"

Guardar

Zaplana a la seua arribada als jutjats per a declarar pel cas Erial. Foto Rober Solsona
Zaplana a la seua arribada als jutjats per a declarar pel cas Erial. Foto Rober Solsona

Fernando Belhot, advocat uruguaià i un dels testaferros de l'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre amb el PP Eduardo Zaplana, s'ha ratificat este dimecres en la declaració que va prestar en instrucció i ha assegurat que els fons que gestionava --suposadament procedents de comissions il·legals-- eren de l'expresident. També ha afirmat que este era "molt acurat" i "destruïa els extractes dels comptes que li donava perquè no li vincularen amb els actius".

Belhot s'ha pronunciat en estos termes en la seua declaració, en qualitat de testimoni, en el juí que se seguix en l'Audiència de València contra Zaplana i altres 14 persones més pel cas Erial, procediment en el qual s'ha investigat el suposat cobrament de més de 10 milions d'euros en comissions derivades de concessions d'ITV i parcs eòlics de la Comunitat Valenciana. El frau està quantificat en més de 20 milions d'euros.

Belhot, testimoni clau de Fiscalia, ha explicat que va conéixer a Zaplana a principis de l'any 2009 a través d'uns amics "com a persona de prestigi públic" i este li va demanar una reunió per unes inversions d'un amic seu, Joaquín Barceló, conegut com 'Pachano'.

D'esta manera es va produir una trobada en el qual van estar Belhot, Zaplana, Barceló i l'exasesor fiscal del 'expresident' Juan Francisco Grau. Durant la reunió, Belhot els va assessorar sobre la societat Imison, situada a Luxemburg, i els va oferir una solució per al que necessitaven. Els va recomanar que foren unes societats uruguaianes les que realitzaren la gestió del patrimoni. "l'Uruguai --ha explicat-- complia millor els seus requisits: confidencialitat; país amb un dels secrets bancaris més forts del món i gran protecció jurídica davant les inversions".

El testimoni ha indicat que inicialment li van comentar que els diners que hi havia en la societat pertanyia a Barceló però "després, amb el temps, vaig anar comprovant que qui tenia el poder de decisió, el verdader decisor de totes les operacions que es podien realitzar era Zaplana".

I ha agregat: "A més, amb el temps també em va manifestar que efectivament era l'amo de la gran majoria dels actius i em va dir que no volia fer-ho públic per la seua exposició pública com a membre d'un partit molt important a Espanya i pel seu caràcter d'empresari vinculat amb l'assessoria i activitats de lobbie".

Així, ha manifestat que la societat Imison, on estaven els fons presumptament defraudats, "era en realitat de Zaplana" i tenia actius líquids i a través d'una societat, Medlevante. També participava en Gesdesarrollo, ha agregat.

A través del seu assessorament, es van transferir els fons d'Imison a una societat holandesa que després els redirigia "on s'indicara" després d'una comissió. "La idea era que tots els actius líquids acabaren en una societat uruguaiana. El meu despatx havia obert un compte a eixa societat en un banc a Suïssa", ha desgranat. En total, es van transferir 7.950.000 euros.

Sobre les operacions que es realitzaven amb eixos diners, ha agregat, "donava compte a Zaplana tres o quatre vegades a l'any, que viatjava a Espanya i li portava extractes d'operacions amb els actius. Zaplana, normalment, com a home intel·ligent que crec que és, ho entenia tot perfectament i, en general, destruïa els extractes. Algunes vegades em demanava una còpia per a mostrar-los a Grau, el seu assessor, i després els destruïa perquè era un home molt acurat i no volia tindre res en el seu poder el que ho vinculara a eixos actius".

En una ocasió, ha narrat que Zaplana li va manifestar que hi havia part dels diners que no volia que s'invertira: "Zaplana em demanava que una part dels actius es mantingueren en liquiditat. Li explicava que no era rendible i que podia ser perillós però ell necessitava diners per a les seues despeses personals i perquè va tindre un problema de salut molt important i es plantejava fer un trasplantament de medul·la òssia a Nova York".

Així, en els huit anys en què va administrar el seu patrimoni li va enviar a Espanya uns 2.300.000 euros. "Ell em demanava cada cert temps diners, sobretot en els anys 2016 i 2017, per a poder fer front a les seues despeses personals, cosa que era difícil de fer però es feia", ha explicat, i ha puntualitzat que la manera de fer-ho era a través de "persones amb contactes en diferents parts del món".

El lliurament dels diners, ha afegit, es realitzava a través de la secretària de Zaplana, Mitsouko Henríquez. "Mai ho va rebre ell", ha puntualitzat, per a afegir que quan tenia els diners, li deia: "Els documents van arribar. Tot correcte. I res més", ha reproduït.

Interpel·lat per la manera en què es comunicava amb Zaplana, el testimoni ha afirmat que l''expresident' era un home "extremadament acurat": "En nou anys que ho vaig conéixer mai em va enviar un sol correu i sempre la nostra comunicació era per telèfon mòbil, mai per escrit" (...) "Tenia el seu mòbil i els dos de la seua secretària", ha afegit.

"EM VAIG SORPRENDRE"

A preguntes de l'advocat de Zaplana, el testimoni ha manifestat que en nou anys "mai" va pensar que l'expresident podia incórrer en estos fets: "Ell em deia que els diners l'havia guanyat legítimament i que el tenia fora d'Espanya no declarat. Em vaig sorprendre dels càrrecs contra ell", ha asseverat.

Interpel·lat per si va condicionar la seua col·laboració amb la justícia a deixar de ser investigat --inicialment va estar imputat en el procediment-- ha respost que "no". "No tenia per què condicionar-la perquè no tenia res a veure amb els actes que s'imputaven a Zaplana. La meua actitud era de col·laborar amb el que em demanava la justícia espanyola", ha manifestat.

Belhot, preguntat per com és possible que Zaplana li donara tots els diners sense firmar cap document ni acord escrit, ha assenyalat: "La relació amb ell era molt bona, de confiança generada, i va entendre que l'estructura muntada no era la ideal i era molt costosa per a ell. En qualsevol cas és una pregunta bona per a fer-li-la a Zaplana. No es va firmar res perquè ell no va voler, no volia que es fera públic", ha postil·lat. També li va dir que si alguna vegada li passava alguna cosa, es posara en contacte amb la seua filla major, "que no sabia res d'això però que s'anava a encarregar de parlar-ho amb ella", ha reproduït.

Després de destapar-se el cas, Fernando Belhot ha dit que va entregar a la justícia espanyola la totalitat dels diners de Zaplana que manejava, és a dir, uns 6.700.000 euros.

Destacats