El reglament de la Llei de Funció Pública que ha de regular el coneixement del valencià per als funcionaris s'ha quedat embussat en les Corts Valencianes després que després de llargs i ja tradicionals debats, tots els partits de l'oposició, com són PP, Ciutadans i Vox, van rebutjar de manera unànime, aquest dimecres passat dia 15 d'octubre, l'ordre de tramitar el projecte de Llei de Funció Pública elaborat per la Conselleria de Justícia que encapçala la consellera Gabriela Bravo. Els tres partits de l'oposició fonamenten el seu vot en contra a aquesta qüestió en el requisit lingüístic. Mentre l'oposició té la seua postura clara, el Botànic està expectant per conéixer les opinions dels respectius integrants, el Col·legi Oficial de Metges de València s'oposa al valencià com a requisit indispensable per a exercir la praxi mèdica en tot el territori valencià.
'L'única cosa que s'aconseguirà és que els metges se'n vagen fora'
Des del Col·legi, mitjançant un comunicat oficial, entenen que és completament "inacceptable" que el valencià siga un requisit indispensable per a poder treballar en la Comunitat Valenciana perquè, amb això, "l'única cosa que s'aconseguirà és que els metges se'n vagen fora". D'aquesta manera, el mateix COMV, "amb la falta de professionals que sofrim, de veritat creuen que imposant el valencià garanteixen la salut de la població?", al que prossegueixen amb la pregunta de: "No hauria de prevaler el dret a la salut per sobre de tot?"
Mentre sectors del PSPV, Compromís i Podem advoquen per un requisit per a accedir al lloc de treball, el Col·legi Oficial de Metges de València opten perquè el valencià "siga un mèrit, però mai un requisit que impedisca l'accés als llocs de treball".
La pandèmia ha posat sobre la taula els problemes que sofreix el sistema sanitari, hem vist com no hi ha suficients facultatius mèdics, "no tenim pla B", afirma el COMV, de la mateixa manera indiquen que "per molt que es necessite reforçar les plantilles si no hi ha metges, no es pot fer res". "De veritat enmig d'una pandèmia mundial és necessari canviar la norma per a imposar el valencià?" es pregunta el Col·legi Oficial de Metges de València, al que es refereix com una "qüestió de prioritats, de decidir si volem que la gent tinga accés a la sanitat o de si els metges tenen per obligació el parlar valencià", al que insisteixen que "això suposa l'enfonsament del sistema sanitari, que ja coixeja per si sol, amb valencià i sense ell"
El COMV fa anys que adverteix del dèficit que té el sistema sanitari a València, mostrant com cada any es jubilen molts més facultatius dels que comencen la seua marxa professional als hospitals i centres de salut. No obstant això, des de les autoritats "no s'ha pres cap mesura per a posar solució a això, és més, any rere any veiem com el talent se'n va fora i sí, es va perquè aquí les condicions no són bones", insisteixen. "Aquí no sols no es valora el treball del metge, sinó que, a més, continuem veient com es fan contractes precaris i jornades laborals interminables", comenten, al que prossegueixen que "necessitem més mèdics, el talent cal retenir-lo, no podem deixar que els professionals se'n continuen anant i aquest nou requisit no ens ajudarà, la mà d'obra sanitària de qualitat escasseja".
'Article 6é de l'Estatut d'Autonomia: "la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià"'
D'altra banda, mentre el Suprem ratifica l'anul·lació de la prioritat de l'ús del valencià en l'Administració, el síndic de Compromís en les Corts, Fran Ferri, ha indicat aquest dimarts que "encara queda una via" per a recórrer l'última decisió del Tribunal Suprem sobre el decret d'usos del valencià de la Generalitat, la del Tribunal Constitucional, i caldrà "esgotar totes les vies".
De la mateixa manera, per part seua, el síndic socialista, Manolo Mata, ha afirmat que l'objectiu del decret era que "en una Comunitat bilingüe l'Administració tinga dret a expressar-se en qualsevol de les dues llengües cooficials, i si a més un ciutadà vulga que se li dirigisquen en una llengua concreta, puga fer-ho".
No obstant això, la Plataforma per la Llengua s'ha referit a aquesta notícia del Tribunal Suprem com un "atac" del suprem al nostre autogovern i els drets lingüístics de déu milions de valencianoparlants, per això, "tornem a demanar a les institucions aprovar per via d'urgència el reconeixement explícit de la unitat de la llengua a tots els efectes". De la mateixa manera, la Plataforma per la Llengua insisteix en el fet que "no hi ha cap alternativa per a garantir la cooficialitat que la capacitació lingüística", i que sense açò, "els valencianoparlants som ciutadans de segona".
Cal recordar que d'acord amb l'Article 6é de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana: "la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià".